Skip to content

Immersió linguïstica, debat enverinat

Setembre 6, 2011

Vaig néixer en un barri obrer als afores de Barcelona. Soc filla d’immigrants -andalusa i castellà- i el català més pròxim el sentia a deu portes de casa meva.

A nosaltres, que no parlàvem res més que castellà, sentir el senyor en català ens semblava “extravagant”. N’era l’únic a tot el carrer i ens deia “xarnegos”.

Jo soc bilingüe. Vaig estudiar en escola concertada i des de petits les classes eren en tots dos idiomes. La meva primera professora de català es deia Joana. El percentatge d’alumnes fills d’immigrants en aquella època devia ser del 70% així que la noia va tenir feina. Tots parlavem a casa castellà. Al pati, a les activitats esportives, al carrer… Però a l’aula i a l’escola, en català. I així vam descobrir March, Verdaguer o Carné. I així vam conéixer el Canigó o la Pica d’Estats.

En acabar la primària, el nivell de català devia ser força important perquè mai no em van suspendre a l’institut, on el procés d’immersió es va acabar completant. Les classes en català eren ja del 90%.

És d’aquella època que conservo encara molts amics. Amb uns, hi parlo castellà i amb d’altres, català.

Mai m’ha suposat un problema utilitzar els dos idiomes. Al contrari. Puc dir que parlo i escric en català i castellà per igual i en el meu àmbit privat, parlo català i blasfemo en castellà. Escolto música en espanyol, com ho faig en anglès o català, i llegeixo llibres en català, castellà o francès, indistintament. Amb total naturalitat, sense imposicions de cap mena.

Això és enriquiment. És cultura. És prosperitat.

Jo soc filla del model d’immersió lingüística i pel que sembla no m’ha anat pas malament. No pateixo cap problema d’identitat, ni cap patologia esquizofrènica entre una i altra cultura.

Soc completament catalana d’orígens andalusos i castellans. Menjo escudella barrejada de segon i gaspatxo de primer. M’encanta el pa amb tomàquet però també les migues. I soc del Barça. 

Han passat molts anys des de les primeres classes. Bé molts, uns quants. En tot cas els suficients per valorar que el model permet garantir la continuïtat de totes dues llengües i que no suposen cap problema per a la formació dels joves. I, com diuen els castellans, “para muestra, un botón”.  En aquest moment en què caldria debatre més sobre la qualitat de l’ensenyament que sobre l’idioma vehicular, ens entestem en utilitzar novament -un cop més, un de tants- la cultura, l’idioma i la identitat com a arma electoral a les portes d’una campanya per a les eleccions generals espanyoles.

Cal valorar diverses coses:

1) Pot una sentència del TSJ anul·lar el contingut d’una llei que ha estat avalada pel TC?

2) Ha valorat el TSJ els resultats estadístics al respecte de l’ús del castellà i el català a Catalunya, i dels resultats acadèmics dels infants que han estudiat a l’escola pública catalana com per indicar que l’immersió és discriminatòria envers el castellà?

3) Després de 30 anys d’immersió lingüística, no s’han assentat prou precedents?

Jo convido als membres del TSJ, als pares dels alumnes que consideren discriminatòria l’immersió lingüística, als polítics de Ciutadans i del PP que es passegin pel meu barri. Trenta anys després no ha canviat gaire. Bé sí: si hi parlen català els entendran.

Advertisements

From → Politica

6 comentaris
  1. Yvan Lara permalink

    Hola,

    d’entrada, felicitats pel bloc, l’anirem seguint, fa molt bona fila… (tot allò que convidi a la reflexió és tan necessari…).

    Pel que fa al post, totalment d’acord amb tu, especialment pel que fa al segon dels punts que proposes valorar. Per què tinc tan sovint la sensació que jutges i magistrats, emparant-se en què van passar unes oposicions duríssimes, es creuen estar per sobre del bé i del mal i, en aquest cas, per sobre d’allò que recullen les estadístiques i els informes de tots els organismes que han estudiat la matèria? (fins i tot el Consell d’Europa, recordo, havia fet una valoració molt positiva del sistema d’immersió lingüística català i, si no m’equivoco, el recomana com a model a societats amb situacions sociolingüístiques similars). Definitivament, semblen haver-hi jutges que entenen la independència de la Justícia no com a una independència dels altres poders sinó com a una independència de la realitat…

    • Moltes gràcies Yvan pel teu comentari.
      Efectivament penso que la justícia està força aïllada de la realitat, que fa cada cop més política i menys justícia i que és perfectament criticable.
      Fins ara semblava un tema tabú. Com si criticant la justícia i les seves decisions cometessim un atemptat contra la democràcia.
      Ja sabem tots quines son les regles del joc però els jutges i magistrats son humans i també s’equivoquen. També tenen conviccions polítiques i també utilitzen les sentències per afavorir interessos.

      En aquest cas, el què cal és que la Generalitat actuï ràpid, presenti un bon recurs, ben fonamentat, per tombar la decisió.
      Jo entenc que quan un model funciona després de 30 anys senta precedent. I si, a més, està avalat pel TC no pot sentenciar en contra.

      Però no soc jurista i el tema és segurament més complexe que tot això. El què sí sé és que el model funciona i que sempre estem donant voltes al mateix per obtenir (escassos) rèdits electorals.

      Una abraçada i ens seguim.

  2. Salvador permalink

    Marisol, acabo de descobrir aquesta web, benvinguda al món blogaire.

    La sentència del TSJC no anul·la el contingut d’una llei avalada pel constitucional sinó que exigeix que s’apliqui una sentència anterior del constitucional que es carregava la llei junt amb la immersió.

    LA SALA ACUERDA:
    1º.- Establecer el plazo máximo de dos meses para que por la Consejera de Enseñanza de la Generalidad de Cataluña se adopten cuantas medidas estime precisas “para adaptar el sistema de enseñanza a la nueva situación creada por la declaración de la Sentencia 31/2010 del Tribunal Constitucional que considera también al castellano como lengua vehicular de la enseñanza en Cataluña junto con el catalán”, debiendo, transcurrido el referido plazo, informar al Tribunal de las adoptadas, con las consecuencias legales que su incumplimiento puede suponer en los términos del artículo 112 de la Ley Jurisdiccional.
    http://bit.ly/p0FTOA

    Per tant tots els polítics, sobretot els de CiU, que ens diuen que això no és res, les tres famílies, etc, senzillament ens estan mentint.

  3. Teresa permalink

    Marisol 100% d’acord !! jo també sóc bilingüe i m’encanta parlar Castellà i Català. Són dues llengües precioses. I em considero Mediterrània!

    • Gràcies Teresa.
      Forma part de la nostra riquesa cultural i lingüística.
      Una abraçada i me n’alegro que t’agradi el bloc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: