Skip to content

El futur dels mitjans públics andorrans

Setembre 7, 2011

Aquest és el primer post que dedico a Andorra. També és el primer post que centro en l’àmbit de la comunicació i dels mitjans de comunicació més particularment. I em referiré al futur dels mitjans públics andorrans de la manera més objectiva possible.

L’examen de RTVASA (www.rtva.ad) no és fàcil. Gens. I les solucions que s’hagin de prendre a curt, mig i llarg termini tampoc. Han d’estar profundament analitzades i ponderades i no passa exclusivament per una decisió política i/o econòmica. L’examen a futur de RTVASA s’ha de fer mirant més enllà, valorant què volem que siguin els nostres mitjans públics. I aquesta reestructuració i redimensionament ha de comptar amb persones expertes i especialitzades en mitjans de comunicació amb destacada solvència en la gestió dels esmentats mitjans i que hagin participat en processos similars.

És cert. RTVASA està sobredimensionada. Es va crear en període de vaques grasses i obeint a un plantejament similar a les televisions públiques veïnes i especialment TV3.

RTVASA no es va concebre mai com una televisió local sinó com un mitjà estatal, nacional. I ha contribuït a moltes coses, entre d’altres a posicionar Andorra en el mercat audiovisual. Gràcies a RTVASA moltes persones poc interessades per l’actualitat del país se n’han reconciliat. I com al seu dia TV3, ha contribuit a cohesionar la societat i a difondre la llengua i la cultura.

Ara bé. Cal una televisió pública amb programació 24 hores que mira un 21% de l’audiència? (Recordem que la TV és el mitjà de major penetració, amb el 90% ).

Cal una televisió pública que compra el 80% de la seva graella a productores o televisions de fora, per emplenar hores d’emissió que compta amb escasos marges d’audiència?

Els estudis publicats per entitats públiques i privades (www.iae.ad)  posen de manifest que els espais més vistos de la televisió pública son els informatius. Passa el mateix amb la ràdio.

A més, el mercat televisiu està canviant. L’irrupció d’Internet i la TDT obliga a repensar el model de tot el mercat audiovisual.

I per postres, la crisi ha evidenciat una davallada espectacular dels ingressos publicitaris, a l’entorn del 20% en aquest sector arreu.

Però ni la crisi ni els nous hàbits de consum han modificat el model de RTVASA, de manera que l’Estat està aportant l’1% dels seus ingressos a mantenir una televisió pública deficitària i insostenible a curt, mig i llarg termini.

Dir que en quatre anys s’ha de reduir la plantilla de la televisió pública al 50% és mirar l’objectiu amb zoom curt. És evident que la partida de nòmines és la que més carrega qualsevol empresa però no oblidem que els mitjans de comunicació necessiten professionals i que els costos de producció de televisió son molt cars.

Per tant, abans de plantejar retallades en aquest capítol, cal primer examinar quin model d’ens públic volem. Volem una televisió estatal o una televisió local? Volem competir amb televisions estrangeres o mantenir-la en l’espai que li pertoca? Quin és aquest espai? Com i per què l’audiència consumeix aquests mitjans públics? Què cal reforçar i de què cal prescindir? Com controlar la seva despesa? Com controlar els seus continguts i de quina manera? En definitiva: què volem i esperem de l’ens públic?

Sota el meu punt de vista, el primer que cal doncs és repensar el model. I això s’ha de fer amb l’assessorament d’experts. Amb la mirada posada a futur per garantir la seva viabilitat.

Jo crec en els mitjans públics i el seu paper. No soc de les que pensen que els mitjans públics han de ser cent per cent rendibles, ni molt menys que hagin de desaparéixer.Tenen un paper destacat en la cultura i l’educació, elements que sovint son incompatibles amb l’economia de mercat. Però no crec que l’Estat hagi d’aportar l’1% dels seus ingressos a mantenir un organisme deficitari amb els diners de tots. Per tant, s’ha de pensar en l’equilibri i s’ha de dimensionar la seva estructura als gustos i hàbits dels andorrans d’avui i de demà sense que representi una càrrega extraordinària a les arques de l’estat.

 

 

Advertisements

From → Uncategorized

8 comentaris
  1. Joan Travesset permalink

    Interessant reflexió que a part de ser meditada, té la virtut de posar unes preguntes que em demano si algun partit polític s’ha plantejat o no s’atreveix a plantejar-se. Potser que deixin de pensar en grans titulars puix amb aquesta mena de notorietat no avançaran gaire. Espero que molta gent llegeixi aquest escrit. Serà la manera de parlar-ne seriosament. Ja fa massa temps que dura i quan les situacions es van podrint, la mà tremola i el tall del bisturí pot ser maldestre i deixar perennes cicatrius. Gràcies Marisol. Ah! Felicitats pel nom del bloc.

    • Gràcies Joan pels teus comentaris.
      I me n’alegro que t’hagi agradat el nom del bloc.
      Si vols, aquest vespre, al Piaf, ens reunim uns quants per “celebrar-ho” (20h.). Ha estat obra de Pere Moles gràcies a un concurs de twitter.
      Ens seguim i espero continuïs aportant la teva visió.
      Una abraçada.

  2. Rosa permalink

    Bon article, Marisol

  3. Joan Travesset permalink

    Hola. Em constava el Pere Moles i ja és sabut que és un bon creatiu. Dit això, agraeixo la teva invitació però estic fora. Fes un glopet per mi i records a tots els que us trobeu aquest vespre.

  4. Bona reflexió Marisol.

    A les preguntes que planteges utilitzes el verb ‘VOLER’ en diverses ocasions ‘VOLEM una televisió estatal … VOLEM competir amb televisions estrangeres … aquest verb es totalment aplicable a altres sectors com la sanitat, el turisme, la cultura, l’educació, l’esport, etc. i que tal i com diu el Joan Travesset molts polítics (i no polítics) no tenen la resposta … perquè? doncs perquè no tenim ni mai hem tingut clara la resposta a la pregunta: ‘QUIN PAÍS VOLEM ?’. Estic convençut de que si tinguéssim clara aquesta pregunta i la seva corresponent resposta, la resta caurien per si soles i tal i com dius, ajudaria a trobar un bon equilibri.

    • Gràcies Pere pel comentari.
      Efectivament ens falta visió. Hem fet molts plans estratègics que han quedat al calaix. Sovint només cal aplicar sentit comú, el menys comú de tots els sentits.
      Una abraçada,

  5. I like to share knowledge that will I have built up through the season to assist improve group performance.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: