Skip to content

Un discurs diferent

Setembre 22, 2011

Aquest post està orientat a analitzar des del punt de vista exclusivament comunicatiu la compareixença extraordinària davant la ciutadania del cap del Govern del passat dilluns.

Sota el meu punt de vista, el discurs va patir tres defectes comunicatius:

1- Va ser massa llarg

2- L’escenari era inadequat

3- I la utilització d’un llenguatge inusual al personatge.

Vagi per endavant que no és gens fàcil parlar davant d’una càmera per espai de 35 minuts. Ni tant sols pels professionals del mitjà.  Per tant, cal dir que en aquest sentit el cap del Govern se’n va sortir prou bé.

Però anem per parts.

DISCURS MASSA LLARG

És la primera vegada que un cap del Govern tria la fórmula tan aglosaxona del discurs a la nació via televisió per explicar a la ciutadania les mesures del seu executiu per fer sortir el país de la crisi.  Aquesta excepcionalitat atribueix a la compareixença un caràcter d’importància severa que genera unes expectatives molt altes. És, per tant, una fòrmula innovadora al nostre país que requeria la màxima atenció en les formes i en el fons.

El contingut del discurs va ser, globalment, encertat.  Tant per les referències emotives i personals, com per la presentació del paquet de mesures. Va complir abastament amb els objectius que, resumidament, eren: alertar la població de la situació crítica per la què travessem, presentar propostes de futur realistes i llençar un missatge d’esperança. Malgrat que alguns n’hem trobat a faltar concreció, aquest fet no està renyit en haver plantejat un redactat més breu. El discurs va durar exactament 34 minuts i 57 segons. De tots és sabut que tot discurs que passa de 15 minuts tendeix a esvair-se. És difícil mantenir la concentració de l’espectador més enllà dels 6-7 minuts. I tot i la trascendència del discurs i del contingut del mateix, l’extensió va resultar excessiva.

Tenim exemples recents de compareixences similars al nostre entorn.

Per exemple, el discurs de Silvio Berlusconi de principis d’any per explicar l’afer Ruby. No va arribar als 10 minuts. No és comparable, perquè mandataris com el president italià utilitzen amb freqüència aquesta modalitat per comparèixer davant els ciutadans  i, a més, es tractava d’explicar i d’explicar-se en un cas molt puntual. No obstant la concreció i el missatge directe van ser els elements imperants.

Un altre exemple: el discurs de Georges W. Busch a la nació després dels atacs de l’11S. El missatge de president americà era clar i va calar: lluitar contra el terrorisme per tots els mitjans possibles. El discurs televisat no va arribar als 5 minuts.

En canvi no he trobat referències similars en el cas d’Espanya. En tractar-se d’una democràcia parlamentària on el cap d’Estat és el Rei, el president del Govern, tret d’excepcions molt puntuals com el 23F, no es dirigeix per TV a la ciutadania. Els discursos es realitzen a la tribuna d’oradors del Congrés dels Diputats.

ESCENARI INADEQUAT

El despatx del cap del Govern va ser l’escenari triat per fer la compareixença especial. L’espai, en sí, és l’idoni pel simbolisme que desperta: és el lloc de treball del mandatari, on es planifiquen les decisions. Ara bé, la decoració no va ser l’encertada. S’hauria d’haver habilitat de manera que la seva al·locució fos més directa. L’enorme taula de fusta va encarcarar el personatge, que es trobava incòmode i encorsetat. Hagués generat més proximitat i confiança un espai més lliure on Antoni Martí, força expressiu per naturalesa, s’hagués sentit més lliure.

L’enregistrament a una sola càmera també va ser un error. Els canvis de plànols es van veure limitats i forçats. I la il·luminació era esmorteïda, així com el fons. És evident que el despatx del cap del Govern no deu permetre gaires moviments. Però el discurs no va ser improvisat, de manera que es podrien  haver buscat complements, ni que fossin artificials i foranis a la composició habitual del despatx del cap del Govern per guanyar en lluminositat.

UN LLENGUATGE INAPROPIAT

Pel que fa al llenguatge del discurs, al meu entendre, es va notar “redactat”. És a dir, escrit per algú altre. Amb vocables poc usuals en Toni Martí. Paraules com “inexorable” no les relaciono amb l’actual cap del Govern. Martí és una persona d’expressió senzilla i propera. Tendeix a parlar ràpid i a vocalitzar poc. Es va entrebancar més d’un cop i la llargada del discurs el va deixar en més d’una ocasió penjant d’un fil.

El redactat hauria d’haver estat més pròxim al llenguatge habitual del cap del Govern. Tot i així li atorgo un mèrit especial: les crides al patriotisme, la contundència de determinades mesures i la manca d’eufemismes el va presentar altament creïble.

SIMBOLISME

Finalment entraré en el simbolisme del missatge. La compareixença especial del cap del Govern patia d’un perill d’entrada: podia aconseguir notorietat però també generar inquietud i por. Finalment no ha estat així. Ens ha situat a tots en un escenari real i amb eines de futur. Els assessors en comunicació per tant han aconseguit el seu objectiu: la presa de consciència per part de t0thom que la situació és crítica però que hi ha mesures contudents per fer-hi front. A la vegada s’ha donat resposta a la demanda cívica d’accions a una situació difícil.

Perque en democràcies parlamentàries no presidencialistes no és habitual que el cap del Govern -havent-hi a més el cap d’Estat per sobre- utilitzi aquesta fórmula per dirigir-se al país tret de situacions molt excepcionals (estats d’alerta). La tribuna habitual és el parlament.  Però la crisi que patim, la pitjor segurament en 80 anys, fa necessària aquesta posada en escena. Ningú no dubtaria que va ser fins i tot imprescindible. Abans de presentar el paquet de mesures al parlament, el cap del Govern es va voler dirigir al conjunt del poble pel mitjà més massiu de tots, la televisió,  per adreçar un missatge contundent de voluntat de treball i d’esperit de solidaritat.

Va ser el primer. I l’últim. En tot cas, els aspectes de forma sempre son millorables. Serveixi aquest post de crítica constructiva.

Advertisements

From → Comunicació

10 comentaris
  1. En línies generals d’acord amb tu.
    Un parell de matisos només.
    Jo hagués optat per fer el discurs des de la sala de premsa de Govern. O habilitar un espai als estudis d’ATV des d’on hagués tingut més qualitat ( d’il·luminació, etc) i hagués suposat menys despeses de trasllats i pèrdua de temps.
    Als redactor/s del discurs res a dir. Des del punt de vista formal és impecable. Jo li hauria tret un parell d’humilitats però ves per on és la marca del cap de casa.
    Pel que fa referència al contingut ja faig fer un post al respecte fa uns dies, on ressalto el que també dius tu, Marisol, que parlar 30 minuts a càmera no és evident ni tan sols per un professional.
    Per si de cas, que hi dediqui una mica de temps al tema, per si la crisi s’allarga, digo.

    • Gràcies Noe. No hi estic d’acord amb l’espai. La solemnitat del discurs requeria que es fes des del seu despatx, decorat, això sí, molt millor. Per la resta, obviament coincideixo en l’anàlisi. T’agraeixo molt l’aportació i t’animo a continuar comentant el què per aquí pengi.
      Una abraçada

  2. Anna Dolsa permalink

    No sóc experta en matèria de comunicació, per tant parlo en tan que simple expectadora. Estic d’acord amb la Noe en que l’espai havia de ser un altre, no sé quin, però en tot cas més proper… més càlid…més a la mida d’aquest nostre país…d’entrada la taula de l’escriptori marcava un distanciament, una mena de mur de separació entre l’espectador i el Cap del Govern.
    Pel que fa al contingut del discurs coincideixo amb tu i crec que se l’hauria d’haver fet més seu. I pel que fa a les mesures, suposo que gairebé tothom esperava que aquestes no podien ser gens optimistes.
    Endavant amb el blog ja que estàs fent un treball molt didàctic i et felicito per la teva analisi.

    • Moltes gràcies Anna. La voluntat del bloc és aquesta: constructiva però també crítica. Sense voler però considerar-me especialista ni experta. Aporto els meus -pocs o molts- coneixements al respecte de la política i la comunicació i intento maridar-les.
      Accepto tota mena de comentaris i de crítiques.
      Una abraçada i gràcies per participar-hi.

  3. Marisol, sobre “l’escenari” estic bastant d’acord amb tu. aquella taula es veia enorrrrrme, buida, i la falta de moviments d’una càmera que fes plànols per exemple de perfil o canvis amb “fundidos” es va trobar a faltar. Hauríem, per aixo,de saber qui va triar tota la escenografia i quina mobilitat tenien. El lloc si trobo que havia de ser l’edifici de govern.

    • La tria la devien fer els propis assessors del cap del Govern i l’equip d’ATV que ja sabem els recursos que tenen en general.
      Sé que hi van treballar 10 persones i que no va ser fàcil. Ara bé, la llargada del discurs potser permetia pocs enfocaments. Si t’hi fixes en els vídeos que he penjat, els discursos també son en pla curt i a càmara fixa però duren poc. No m’imagino 35 minuts de discurs en pla curt tota l’estona. Jo crec que no hi havia gaire marge de maniobra. Però bé. Gràcies per l’aportació. El teu article al Diari també va estar molt bé.
      Una abraçada

  4. Hola noies:

    Molt d’acord en el que escrius excepte en el redactat.

    Discurs molt llarg: D’acord

    Escenari: Jo també l’hagués fet al despatx però amb un altra decoració

    Redactat: Precisament hi ha gent que el va trobar poc adequat per un cap d’estat i l’hagués fet més seriós. Jo no hi estic d’acord i diria que la base l’ha escrit ell, potser no només ell, però no crec que sigui un discurs per encàrrec.

    Bon post!

    Records

    • Gràcies Wally. Les visions de cadascú de nosaltres sempre contenen matisos. Només puntualitzar que Martí no és un cap d’Estat, és un cap de Govern. Jo penso que el missatge havia de traspassar al conjunt de la ciutadania, a tots plegats (votants i no votants), havia d’aglutinar i fer “pinya”. Les al·lusions als seus orígens humils per mi van ser un encert. Jo crec en els discursos que apel·len també a la part més emocional. Evidentment que el redactat el va revisar el propi cap de Govern, -només faltaria!-, que en devia marcar les línies mestres, però és obvi també que no el va escriure ell.
      Una abraçada i moltes gràcies per l’aportació.

  5. Julià permalink

    Una bona anàlisi que fins ara no estàvem acostumats a llegir en aquestes contrades perquè no es donava gaire importància a l’aspecte comunicatiu. A partir d’ara, i cada cop més, serà diferent i, també en això, ens homologarem amb la resta de països del nostre entorn.

    • Gràcies Julià per la teva aportació. Esperem que l’homologació sigui general en el menor temps possible i en totes les matèries.
      Una agraçada i moltes gràcies pel comentari. Un plaer veure’t per aquí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: