Skip to content

Retallades

Setembre 29, 2011

Un Estat que no arriba a 70.000 habitants i acumula un deute que frega els 800 milions d’euros és un Estat a la deriva.

El ministeri de Finances ha decidit posar-hi fre i aplicar la tissora de manera immediata perquè la situació és insostenible. Les retallades afectaran els sous més elevats dels funcionaris (a partir de 3.000 euros) que es veuran minvats entre un 5 i un 10% de forma esglaonada i en funció de la nòmina, se supén el GADA,  es frenen les inversions, i es fica ma en serveis com el SAAS o RTVASA sobre els quals ja s’han anunciat “EROS” encoberts.

A mi tot plegat em sembla bé si tenim en compte que la situació financera de l’administració és delicada i que té problemes de tresoreria per abonar les factures pendents als seus proveïdors, mes sí, mes també. Ara bé, si apliquem la tissora, fem-ho bé i fem-ho per tot. I sobretot, fem-ho planificadament, és a dir, amb un full de ruta, visionant en un futur què volem i perquè.

He fet un exercici que més d’un, i especialment dins les administracions públiques, hauria de practicar amb freqüència i és mirar les memòries de liquidacions pressupostàries que anualment publica el Tribunal de Comptes. I, home!, t’acabes trobant sorpreses.

Per tant, exigència número 1 abans d’aplicar la tissora: eficient control dels comptes i especialment de les despeses per part dels organismes públics, parapúblics i de règim públic. Aquesta pràctica, obligada avui en dia a les empreses privades -renegociació de contractes amb proveïdors, control de les despeses corrents, rebaixa de lloguers, control de consumibles, retallada d’inversions, i en molts casos, congelació salarial; en definitiva, un sistema d’eficiència pressupostària- no sembla que afecti els organismes públics. No donaré detalls. Només linkaré el web del Tribunal de Comptes i que cadascú n’extregui les seves pròpies conclusions.

http://www.tribunaldecomptes.ad/

Exigència número 2: revisió immediata de les subvencions i ajudes que s’atorguen i aplicar un criteri de rigorós control sobre els beneficiaris. Mirant el BOPA m’he quedat esfereïda de les ajudes a la ramaderia concedides recentment. Que s’ajudi la pagesia és pràcticament obligatori si es vol mantenir aquesta activitat econòmica. Ara bé, algunes de les fortunes més importants del país també en reben de subvencions. I què voleu que us digui, amb un dèficit acumulat de 700 milions d’euros, crec que l’Estat no hauria d’aportar diners a qui més té pel fet de mantenir una explotació agrícola. Si repassessim les concessions de beques i ajuts a l’estudi, ens trobariem amb sorpreses similars. Per altra banda, mirant novament els informes del tribunal de comptes, he comprovat que alguna entitat no justifica acuradament en què es gasta els diners de les subvencions concedides o fins i tot té romanents bancaris, cosa del tot injustificable. Focalitzar per tant el problema en organismes com RTVASA sense mirar la resta no em sembla just ni coherent.

Exigència número 3: revisió complerta i acurada, ministeri per ministeri, i departament per departament, dels llocs de treball i de les graelles salarials, així com les depeses d’assessorament. Tots hi estem d’acord que les retallades no han d’afectar serveis bàsics com l’educació, la sanitat o la seguretat. Per tant s’han de valorar les necessitats en cada sector. Compartirem que si es vol apligar la fiscalitat prevista, caldran recursos. I, per tant, personal. Podrem pagar-lo?

Exigència número 4: valoració també acurada d’organismes de caràcter públic, la seva activitat i la seva necessitat. No podem tenir organismes que supleixin el teixit associatiu; ni entitats consultives que no emeten ni un sol informe en més d’un any, pagats per tots amb la situació financera que travessem, entitats que molt sovint només serveixen de plataforma pública personal.

Exigència número 5: valoració del model d’Estat i dels recursos. Aquest és un debat etern, un debat que planejarà durant la propera campanya electoral per les comunals del 4 de desembre. Qui fa què i amb quins diners. Cal que els comuns tinguin escoles bressol i conservatoris de música? Cal que hi hagi una biblioteca a cada parròquia? Cal que l’atenció domiciliària la sufraguin els comuns? I el deute? I les transferències? Com s’hauran de repartir amb 800 milions d’euros de dèficit acumulat?

Conclusió global: quin model de país volem? Comencem per aquí i després retallem.

Anuncis

From → Politica

20 comentaris
  1. Marc Juanati permalink

    No, no, no i no!
    Mai m’ha interessat gaire la política ni l’economia.
    I va i tu fas un blog amb continguts interessants i que a mes fan pensar!
    Cal recuperar la censura sobre els periodistes d’aquest país.
    Jo vull seguir com la cançó: Forever Young i no fer-me responsable.

    Signat: un anónim que es comença a plantejar coses i que no vol.

    • La política t’hauria d’interessar Marc. Perquè la política ens afecta a tots.
      Ja és decisió teva participar o no activament en la política.
      Perquè si no t’interesses, no t’informes. I si no t’informes, te la claven.

      Ah! I jo també vull ser Forever Young però és que inevitablement ens fem grans.

      Gràcies pel teu sentit de l’humor i, per descomptat, pel teu comentari.

      PD: si t’ajuda aquest bloc a plantejar-te coses hauré aconseguit molt més del que pretenia.

      Una abraçada

  2. Thais permalink

    Molt bon bloc!! Sens dubte hi ha reflexions més què interessants!

    Sobre els temes tractats:

    Pel que fa al romanent bancari que pot tenir alguna entitat, aquest, o bé es retorna, o bé dit import es retalla de la subvenció de l’any següent (en principi és el què està establert). Val a dir, que no per disposar de pressupost, s’han de gastar els diners, si no hi ha un criteri de “necessitat”. Diners no gastats, diners que fan disminuir el nivell d’endeutament.

    Sense voler anar més enllà, independentment d’estar o no d’acord amb les retallades dels salaris dels funcionaris, dir, que crec que s’està focalitzant en la figura del funcionari la mala gestió econòmica efectuada per part dels diferents Governs. El funcionari com a l’ “element” fix de l’administració, està sent contínuament desacreditat. I al meu entendre, hi ha de tot, a tot arreu. Al final acabo pensant, que és una manera de no entrar a parlar d’altres qüestions més “delicades”.

    El fet que es parli d’ RTVASA, a diferència d’altres entitats, es deu a la situació de fallida en la que es troba. Però està clar que el criteri d’eficiència, d’optimització dels recursos, trancant de cercar, i aconseguir, els pressupostos equilibrats ha de ser una manera de fer, una manera de gestionar.

    I pel que fa a algunes entitats que es van crear amb caràcter consultiu i actualment no desenvolupen totes les seves funcions, val a dir que tanta culpa té l’entitat per no fer efectiva la seva funció, com les administracions que no validen o tenen en compte les competències d’aquestes.

    Hi ha decisions del passat, que actualment estan condicionant les finances públiques. La planificació passa per poder veure les conseqüències que les decisions actuals tindran en el futur. Espero que no perdem mai de vista les prioritats, o si més no les recuperem, per tal d’entendre quin és el paper que ha de tenir l’administració, el sector privat, la societat i l’individu. Perquè la responsabilitat és compartida.

    Fins aviat!

  3. Anna Dolsa permalink

    Comparteixo totalment la teva acurada anàlisi de la situació. Després d’uns quants anys de bonança, ara ens trobem amb una situació insostenible, les infraestructures comunals han crescut de forma gairebé incontrolada durant els darrers anys i ara tenen problemes per a mantenir els serveis. Jo també m’he posat les mans al cap en veure les subvencions atorgades a grans “terratinents” del país, en concepte d’ajudes a l’agricultura i la ramaderia. Jo també crec que les tisores hauran d’anar molt més enllà…
    Felicitats pel teu nou post!

  4. Com bé ja saps, en els darrers mesos he piulat en referència almenys a tres de les teves ‘Exigències’ i pertant hi estic totalment d’acord … la bonança com diu l’apreciada Anna Dolsa més amunt (i que vaig tenir la sort de compartir amb ella 4 anys) va fer que moltes de les decisions que s’han donat en aquest país han estat ‘cafè per tothom’ i els comuns han anat agafant competències de l’estat per la senzilla raó que el Govern no les aplicaba … enfí, cal redefenir l’Estat i n’estic segur que amb les tisorades i altres solucions tornarem a aixecar el cap.

  5. Jordi Cinca permalink

    Bona reflexió Marisol. M’agrada el plantejament valent i realista. Més ellà d’algun tema puntual la compateixo. Crec que en aquest moment ens ho hem de replantejar tot, però per fer-ho cal que estiguem disposats a renunciar a algunes coses i deixem de creure que tenim dret a segons quines coses sigui quin sigui el preu.

    • Moltes gràcies Jordi pel teu comentari. Per mi és un honor que un polític de la teva talla es molesti a participar i a aportar la seva visió en aquest humil espai.
      Segurament després de la crisi el panorama serà substancialment diferent. I l’escenari. A mi el que em preocupa no és pagar més impostos sinó que la gestió d’aquests ingressos sigui coherent i correcta.
      Al respecte de perdre drets no ho puc compartir. Hi ha coses molt millorables abans de retallar en drets. Cal, primer, plantejar una gestió correcta, acurada i pràcticament revisada al milímitre i després aplicar les retallades que siguin necessàries sense perdre de vista els drets adquirits.
      Jo crec que no és de rebut -i em perdonaràs si soc tant franca- que, per un cantó reduïm el sou dels funcionaris, i per un altre contractem un gerent d’Andorra Turisme que cobrarà per sobre d’un ministre, d’un executiu de banca i per descomptat de qualsevol directiu de l’empresa privada en aquest país. El fitxatge serà estrella, no ho dubto. Però en aquests moments no és coherent.

      Una abraçada

  6. Thais permalink

    Jo diria que d’obvietats en diem tots! 🙂 El problema no és el què diem, sinó fer de les nostres paraules accions. Ser coherents. Sinó no faria falta cap escrit com aquest…si fossim coherents, no caldria dir obvietats!

  7. Comparteixo plenament la teva opinió, tret de que tothom diu obvietats. Uns es mullen més que d’altres. Fer de les paraules accions? Seria genial. Però és que resulta que hi ha tres quartes parts de la població que només li queda el reducte de parlar i opinar, sovint amb la boca petita -no sigui que li vagi la feina- perquè no té dret a decidir. I al respecte de la coherència, hi estic plenament d’acord: si mantinguessim la mateixa línia de pensament, no caldria escudar-se en obvietats. Per sort existeixen les hemeroteques. Si hi fessim una ullada més sovint ens enduriem més d’una sorpresa.
    Gràcies novament per participar.
    Sempre ets benvinguda.

    Una abraçada

  8. Lluis permalink

    Marisol, t´he llegit sempre i primer : deus tenir molt temps per escriure i criticar, pq una altra cosa no saps fer. Hi enténs bastant però no soportes les critiques, vols estar per sobre dels qui et poden fer sombra i elògies a gent que saps que ja no podràs superar. Critiques tot el que fa DA i ets la negativitat en persona. Si tant en saps, posa´t en una llista i fes politica. A Andorra volem gent amb empenta, no els teus de fa 4 dies que no van durar ni 24mesos. Per cert, per ser directora, crec, amb els teus comentaris, et jugues molt el perdre clients. De totes maneres, redactes molt bé ies totalment legitim el que dius, però si algú et porta la contraria argumentant…acceptal.la. Un client.

  9. Jan Cartes permalink

    Bona reflexió Marisol!

    Sobre la teva exigència núm. 5: És absolutament cert que alguns comuns, especialment els de les parròquies més grans, van haver de crear serveis socials -en la seva ascepció amplia- per a cobrir necessitats socials que no es cobrien des de l’administració general, per exemple els SAD i les escoles bressol. Aquest és un dels factors principals (també n’hi han d’altres) que ha fet disparar l’augment dels pressupostos comunals fins a limits que aparenten ser insostenibles. Al cap i a la fi però, és una qüestió de competències i és aquest el principal tema a resoldre, tal i com tu ho dius: “qui fa què i amb quins diners”. Se’ns planteja aquest gran repte.

    Escoles bressol? Personalment, crec que ja està bé que siguin els comuns qui les gestionin, però cal trobar un model de finançament més equilibrat. Crec que el model a “tres bandes” (família-comú-govern) podria esdevenir un possible model a seguir en un futur proper.

    Sobre els serveis socials, cal que el país es doti d’una llei (de serveis socials) que especifiqui quines són els diferents nivells de competències de les administracions, i que també especifiqui el model de finançament d’aquest serveis (per exemple, que s’especifiqui quin hauria de ser el % obligatori a destinar a serveis socials, de les transferències que els comuns reben de l’Estat).

    Biblioteques? Absolutament favorable que n’hi hagi una a cada parròquia, evidentment si el que volem és facilitar l’accés a la cultura. No és un servei de luxe sinó que és una inversió de futur.

    Conservatoris de música? Fa poc temps que han crescut escoles de música a diferents parròquies.
    No hi estic d’acord, perquè ja n’hi ha una que fa les funcions de conservatori nacional, i crec que el que cal fer és posar la majoria de recursos sobre un sol equipament tant important i que comporta unes despeses elevades. Sempre he estat partidari que el conservatori de música tingui una personalitat jurídica tipus “patronat municipal” (que en dirien els nostres veïns del sud) que permet una gestió més àgil i flexible per adaptar-se a les circumstàncies econòmiques de cada moment; permet trobar altres fonts de finançament -per exemple, el privat-; i permet rebre subvencions de l’Estat.

    Una abraçada i felicitats pel blog!

    Jan

    • Totalment d’acord amb tú, Jan.
      Gràcies per les aportacions. Només un matís: quan parlo de biblioteques és a tall d’exemple. En realitat el què vull dir és si calen tots aquests equipaments i serveis multiplicats per 7 o per 8 o per 9…
      Efectivament cal un replantejament global de tot el model. I hi podriem anar més enllà. Per exemple: calen organismes que dupliquen funcions de ministeris existents? És un altre exemple.
      En fi. Hi ha molt a qüestionar, a debatre i a analitzar. A veure si som valents tots plegats, ara que venen unes eleccions comunals, i som capaços d’abordar-ho seriosament per tirar-ho endavant.

      Una abraçada,

  10. Visca Andorra permalink

    Sabeu que poden mirar tambe?.. les primes… aviam si algu adivina quan costa fer el vot judicial.

    Pista: Els funcionaris de la Batllia s’esbarallen per participar i poder emportar-se la prima.

  11. Teresa permalink

    M’encanta el teu bloc!!! Genial tot el que reflexiones!

  12. Gràcies Teresa. Disculpa el retard en la contesta.
    Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: