Skip to content

El futur del Partit Liberal d’Andorra

Octubre 13, 2011

Molt s’ha dit i s’ha escrit darrerament al respecte de la continuïtat o no de l’històric Partit Liberal d’Andorra, després que, contra pronòstic -o no-, el seu darrer congrés rebutgés per un escassísim marge de vots la seva dissolució i la integració dels seus membres a DA.

L’opinió publicada pels joves del PLA  la setmana passada al Diari d’Andorra (http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&id=15435&view=item&Itemid=445) m’ha fet reflexionar al respecte del futur d’aquesta formació política.

La creació de DA i la seva històrica victòria electoral el passat mes d’abril em va fer pensar que el PLA havia de deixar d’existir. Perquè DA ocupa el seu espai i sembla no tenir raó de ser. Com dèia el company Albert Roig en un article recent ( http://diariandorra.ad/blocs/aroig/2011/09/30/pla/), “si no mor perque els militants l’abandonen, morirà per inanició”. Unes setmanes més tard, i després de parlar amb militants de la formació i de llegir les seves tribunes, ja no ho tinc tant clar.

Potser DA ha ocupat l’espai electoral del PLA. Fins i tot més enllà. Però no estic tant segura que ocupi el seu espai ideològic. Entre d’altres coses perquè DA no ha manifestat, almenys formalment, la seva ideologia, més enllà de considerar-se de centre (un espai inconcret i imprecís). 

El PLA és un partit històric que ha tingut la capacitat de governar durant 14 anys el país i la majoria de comuns, que està adscrit a la Internacional Liberal i que ha seguit una trajectòria, amb alts i baixos -com totes les formacions polítiques- coherent amb els principis de la seva constitució.

El PLA va patir, com pateixen tots els partits polítics que governen durant un llarg període de temps, el desgast propi de la presa de decisions, algunes encertades i d’altres no -com tothom-. I, sota el meu punt de vista, també va ser víctima de la inacció d’alguns dels seus dirigents més destacats, especialment a la darrera etapa, quan ja es dilucidava una crisi estructural sense precedents.

Jo sempre he cregut en els partits com a estructures fonamentals de la vida i organització polítiques. Quan més forts i sòlids són, més consolidada es mostra la democràcia.

Per aquesta raó crec, a l’igual que els joves del PLA que signen la tribuna del passat dilluns, 10 d’octubre, que aquesta formació ha de continuar existint. De manera residual o en procés de reconstrucció; ocupant un nou espai polític o lluitant per l’anterior.

Un espai que reculli la ideologia liberal i el centredreta més moderat, o allà on la militància ressistent cregui oportú col·locar-lo ideològicament.

Des d’aquí, recomano a la nova gestora del PLA que mantingui unes estructures internes obertes i més participatives, que sigui capaç d’organitzar corrents interns, que la militància sigui la base real i que abandoni l’etiqueta d’UTE d’interessos. També li recomano que es posicioni clarament en el mapa ideològic per ocupar el seu espai al marge de les pressions electorals i electoralistes, que lluiti per l’interès general des de la seva postura ideològica i que contribueixi al debat d’idees.

Els seus membres tenen una oportunitat única -i un altíssim repte-, com és la refundació, per reorganitzar un partit modern i amb futur.

Els animo a mantenir-se en aquesta línia, a encetar aquest nou camí. Els animo a seguir i a no defallir, perquè no és bona notícia la desaparició d’un partit polític en democràcia. Com no ho és la tendència bipartidista -o més aviat monocolor- al mapa polític andorrà actual.

Advertisements

From → Politica

11 comentaris
  1. holateresa permalink

    Lista!

  2. Guillem permalink

    Bon article. Soc encara membre del Pla, encara que reconec que no sé ben bé perquè. He viscut en primera linea els anys d’èxits i l’inici de la caiguda. M’ha sorprés l’article dels joves del Pla. Ara m’esforço per mantenir-me al marge de la política activa i provo d’opinar de tot i de res des de fora. Fa pena veure que les autèntiques bases només han pogut treure el cap quan els taurons han marxat a pescar en altres aigües. Però també és esperançador. Animo de tot cor aquests irreductibles a refundar un partit des de l’ideologia i portar-lo tant lluny com sigui possible.

  3. Bastant d’acord amb el que dius Marisol,
    sembla que les coses tornen al seu lloc, els qui havien pujat al carro guanyador han saltat a corre-cuita, (bé, de fet els mes espavilats ja fa dies que ho havien fet fa temps), probablement qui quedi al PLA s’identifiqui amb l’ideari liberal i se senti identificat i còmode amb l’adscripció internacional d’aquest partit. Dubto que molts dels que hi eren fins la debacle en favor de DA s’hi identifiquessin plenament.
    Està be que les coses es puguin dir pel seu nom, els qui no tenen clara la seva orientació ideològica ja tenen on anar, tenen en DA un bon lloc on anar, la indefinició hi permet un ventall ben ample de sensibilitats (en alguns casos potser caldria dir “un ampli ventall d’interessos”).

  4. grácies guillem. efectivament les bases reals han aconseguit fluir i en elles hi hem de confiar per reflotar el pla i situar-lo on pertoca.
    jo crec que així será, com crec que l’invent DA no trigará a fer aigües, si no les fa ja en aquestes comunals. el teu alé ha d’encoratjar els irreduptibles. tenen molta feina per endavant peró crec que se’n sortiran. ara falta que l’esquerra també ho faci.
    bona apreciació, guillem! i sobre la teva militancia, crec que algún dia haurás de decidir-hi, lluny de la nostalgia. és una opinió personal.

    una abraçada.

  5. bernat: totalment d’acord amb el qué dius. afirmo, a més, que s’ha quedat gent força valida i que ja veurem per on surten en aquestes comunals. jo crec que encara no han dit la darrera paraula.

    una abraçada i gracies pel comentari.

  6. Thais permalink

    Sens dubte un tema d’actualitat!

    La veritat és, que cal reconèixer el mèrit de les persones que han decidit, en un moment en el què la manca de suport al partit és més que evident, mantenir la formació i recordar el perquè de la seva vinculació . L’article fet fa uns dies per part de l’actual militància, és una bona reflexió que espero es tingui present alhora d’encarar el projecte!

    Val a dir, que el fet que es mantingui en actiu i no s’hagi dissolt, deixa alguna que altra incògnita (moltes ja platejades en el teu article!). Recordo que durant les passades eleccions generals, quan DA era una plataforma i gran part dels impulsos encara eren membres del PLA, es va parlar, que si el partit lliberal es dissolia, el deute contret per la formació seria assumit per DA ja que la dissolució, a priori, implicava la integració dels militats del PLA al partit de Demòcrates per Andorra. Ara, a veure què passa..

    Estarem atents a veure com evoluciona el projecte!

    • Gràcies Thaïs pel teu comentari.
      Al respecte del deute, és obvi que el continua assumint el PLA ja que es manté com a formació política.
      Els tocarà als gestors negociar-lo. I em consta que molts problemes no tindran.
      Sobre el futur poden passar moltes coses. Poden fer coalició amb DA, o continuar en solitari, o coaligar-se amb el PS, o…
      En definitiva, el fet que continuïn vol dir que hi ha més possibilitats i més opcions per als votants.

      Fins aviat.

  7. Thais permalink

    Si, si, ja m’imagino que el deute l’assumirà el PLA, ja que no s’ha dissolt. Em referia a si les persones que formaven part de la militància i ara l’han deixat, també hauran o no d’assumir la responsabilitat del pagament.

    I suposo que per ideologua, coaligar-se amb algún partit que dius, és dificil!

    Anirem observant com evoluciona :)!

    • No, home no! El deute és d’organització. Si et dones de baixa, com t’han de reclamar res? No és un deute contret individualment.
      Sobre les coalicions era a tall d’exemple. Tot i que veient la confecció d’algunes llistes comunals, no diria que sigui tant extravagant 🙂
      Fins ara,

  8. Thais permalink

    Ostres! Cert que són les organitzacions, i concretament la junta que els representa, els que han d’assumir la responsabilitat de pagar el deute. Tot i que reconec que en cas d’un partit polític, no em sembla molt lògic : campanyes, persones que s’hi han presentat i han obtingut un càrrec…que puguin marxar i no tenir cap responsabilitat amb les despeses que els han portat a certs càrrecs…. Però si és així..!

    I la veritat és que aquestes comunals estan sorprenent força…. donarà per fer varis articles 🙂 Com un diu un company meu de feina, si algun estranger volgués fer un estudi sobre els partits d’Andorra i la seva evolució…es tornaria boig! (que no falti mai el sentit de l’humor!)

    • Bé, Thaïs, es tracta del sistema de finançament que tenim.
      Els càrrec electes aporten una part del seu sou al partit. Per tant, en aquest sentit hi ha hagut reversió.
      És cert que s’hi han beneficiat, en prestigi si tú vols, en fer fins i tot carrera política, però també han dedicat temps i esforços. En algun cas fins i tot part del seu patrimoni (parlo a nivell general).
      No és fàcil aquí dedicar-se a la política.
      Entenc per tant que sigui el partit qui es faci càrrec d’aquest deute, i li correspondrà al PLA incrementar la militància per augmentar recursos, ja sigui per les quotes dels afiliats, ja sigui, en un futur, per l’aportació dels càrrecs electes i de l’Estat si obtenen representació. Per tant, entenc que qui marxa no en pot tenir cap responsabilitat. Val això per a qualsevol altra organització.

      I sobre les comunals, comparteixo l’opinió del teu amic: dóna per fer una tesi doctoral. No únicament de les comunals, de les eleccions i del sistema de partits andorrans en general.

      Salutacions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: