Skip to content

La fi d’ETA

Octubre 21, 2011

No és fàcil parlar del moviment terrorista d’ETA de manera imparcial, objectiva i, sobretot, freda. No ho és perquè en aquest conflicte hi ha hagut prop de mil morts, perquè ha deixat nombroses víctimes, i perquè la fractura social que causa és abismal.

No es pot fer d’una manera pausada ni sense emocionar-se. Els què hem viscut de prop la violència extrema de la banda terrorista, ja sigui des del vessant professional o personal, ens costa marcar distància.

Ara bé: sí es possible fer-ho des de l’anàlisi; des de la reflexió; i, sobretot, des de la prudència.

El conflicte basc és profundament complex. No és comparable al conflicte irlandès ni a qualsevol altre d’arrel similar. Perquè la base social és molt distinta i les solucions, per tant, també ho hauran de ser. 

No he tingut el plaer de viure al País Basc. Sí hi conec moltes persones, de molt diverses sensibilitats i hi he viatjat sovint. Com a periodista m’ha tocat cobrir en diverses ocasions atemptats del Comando Barcelona molt cruents.  Per tant, la meva és una visió de forana interessada en el què allà passa, que s’ho mira de prop però des de fora.  I el què he notat és una enorme fractura social que no es viu, per exemple, a Catalunya: entre nacionalistes i no nacionalistes; entre els que parlen euskera i els que no. Entre els que aposten per la independència i els que volen continuar annexionats a l’Estat. Es trepitgen poc les línies i es traspassen pocs les fronteres. Es debat poc entre uns i altres. Batasunos no prenen el cafè amb peperos. Ni tant sols amb peneuvistes. Els cercles socials s’estableixen en funció d’aquestes diferències ja des de la infància.  Un exemple del que explico es pot comprovar al gran documental de Júlio Medem “La pelota vasca”.

La construcció d’un entramat terrorista tan ampli i de tan llarga durada només és possible si té base social. I l’estructura ha estat fins fa poques dècades molt amplia i sòlida. ETA, a banda dels cervells ideològics,  s’ha alimentat sobretot de joves descontents, a l’atur i sense futur. Joves fàcilment manipulables en una ideologia maniquea de “bons i dolents”, en la què el bo és el “basc oprimit” i el dolent “l’espanyol invasor”.

L’evolució d’ETA ha anat en concordança de l’evolució social del País Basc però també de la resta de l’Estat.

Si primer era contra el franquisme, després va ser contra les estructures de l’Estat i del propi govern basc. Contra empreses i empresaris còmplices i contra els partits polítics espanyolistes. Però també contra personalitats rellevants i, en general, contra tot aquell que no acceptés les seves tesis o llencés per terra els seus arguments. Al respecte d’aquesta darrera afirmació, us recomano la lectura de l’article que Ernest Lluch va escriure a El Correo Vasco sobre els inicis, poc èpics d’ETA, i que li va costar la vida: http://www.ucm.es/info/especulo/numero16/e_lluch.html

La presència d’ETA i del seu entorn violent han marcat encara més diferències i més radicals entre uns i altres, sent el punt d’inflexió més profund el segrest i assassinat del jove regidor del PP d’Ermua, Miguel Angel Blanco.

He arribat a sentir amb tristor que “demòcrates” eren els que defensaven l’estructura actual de l’Estat espanyol i els que no ho feien, lluny de les armes, “no eren demòcrates”. He arribat a sentir amb tristor i amargor com determinats partits polítics utilitzaven ETA, el terrorisme, i -el pitjor- les víctimes de manera manipuladora i electoralista fins el fàstic. De manera que els entorns més radicals dels dos extrems (independentista i espanyolista) es retroalimentaven donant peixet a la banda terrorista i als seus arguments.

Cal dir que la persecució policial, l’aïllament de l’entorn radical i la col·laboració internacional han permès ofegar la banda terrorista econòmicament i estructuralment. La gran majoria dels seus membres són a la presó. Els sectors més radicals ha quedat aïllats per la llei de partits. Cada cop son menys els suports socials. Però per mi ha estat clau l’evolució de la pròpia esquerra abertzale que finalment ha entès que ETA havia de deixar d’existir i que en democràcia la lluita per la independència s’havia de fer des de la pau i el diàleg, com des de fa molts anys fan els partits independentistes catalans amb total normalitat.

El fet històric que dos partits no nacionalistes governin el País Basc també retorna a la normalitat la vida política basca. Com el fet que Bildu ocupi alcaldies tant importants com la de Sant Sebastià.

L’anunci d’ETA de cessar la violència de manera definitiva és el principi del final. El comunicat s’ha de prendre amb prudència perquè no ha anunciat la seva dissolució ni el lliurament de les armes però és obvi que cessar definitivament la violència enceta el camí definitiu cap a la pau. Poden ja respirar tranquils els milers de càrrecs públics que han de circular permanentment amb escorta. Poden respirar tranquils els empresaris, extorsionats permanentment amb l’anomenat impost revolucionari. I poden respirar tranquils tots els ciutadans bascos que ja poden sortir al carrer sense l’ensurt dels “danys col·laterals”.

Ara cal obrir un camí de diàleg que ajusti la fractura social. Que tots puguin participar en debats públics, que comparteixin un mateix escenari: des de la convivència, la cordialitat i el respecte a la diferència, defensant cadascú en complerta llibertat el seu model d’Estat, sense tabús i, sobre tot, sense violència.

Que els terroristes compleixin les condemnes. Que ETA es dissolgui i lliuri les armes. Que el principi del final sigui el final complert.

Per un cop tindrem una campanya electoral a Espanya sense l’amenaça terrorista permanent. Per un cop no haurem de parlar si l’esquerra abertzale pot o no pot presentar-se a les eleccions. Per un cop ETA no estarà al debat públic ni serà arma electoral. Viurem una campanya en plena normalitat, alleugerits i amb un somriure.

Amb el record per a aquelles persones que van voler estendre ponts de diàleg i no se’n van sortir: Ernest Lluch i Francisco Tomás y Valiente.  Amb el record per a les més de 800 víctimes, una cinquantena de les quals a Catalunya, 21 només a l’atemptat d’Hipercor del 19 de juny de 1987.

Advertisements
8 comentaris
  1. Estic d’acord en cada punt d’aquest impecable post. M’estarè fent d'”extrema-esquerra”… 😉

    Però, parlant de debò, rere la esperança que desperta la notícia s’em plantegen algunes preguntes:

    1. Què fem fins que ETA entregui les armes?
    2. Quina resposta han de tenir els familiars de les víctimes d’ETA?
    3. S’ha de continuar la persecució dels etarres?
    4. I la més important: per què no hauriem de desconfiar (una altra vegada)?

    Fa uns anys vaig anar a Belfast justament per veure amb els meus propis ulls allò que havia vist tantes vegades i havia llegit tant. A l’Ulster, tot i que encara hi ha una fractura social sense remei, després del Divendres Sant no hi havien quedat dubtes que IRA havia abandonat les armes, amb un protagonisme clar del Sinn Fein. No confio, vista la virulència del discurs abertzale, que alguna cosa semblant passi a Euskadi.
    I per altra banda em sorprén l’esceptiscisme amb el que s’ha pres la notícia a França…

    Tant de bó això sigui el principi d’una normalitat democràtica al País Basc, com dius, però la gestió dels pròxims temps serà molt complexa porquè “no lloverá al gusto de todos”. I la llei finalment haurà de cumplir-se, perquè si no temo que quedi tocat l’Estat de Dret.

    • Molt interessants, Fernando, les teves reflexions.
      Crec sincerament que en la lluita contra la violència no hi ha extremismes. És una qüestió de defensa dels drets humans i de la pau, que és completament transversal (ni d’esquerres ni de dretes). Si em permets un incís: em sembla que no cal posar-nos etiquetes continuament 😉

      Certament ara s’obre un període molt interessant en el què caldrà, per una banda, ser prudents (ningú no pot assegurar que ETA deixi d’actuar fins que no declari formalment la seva dissolució tot i que és obvi que està més debilitada que mai i més acorralada que mai) i, per tant, continuar amb la vigilància; però paral·lelament, s’ha d’obrir el diàleg i la negociació. És imprescindible. I això passarà per negociar el futur dels presos etarres (que compleixin les condemnes però potser que també se’ls acosti a casa seva), el futur dels partits abertzales i òbviament, el lliurament de les armes i la dissolució d’ETA. Això no és flor d’un dia. I hi perdran plomes tots. No és una rendició incondicional, està clar.

      No crec que negociant-ho es posi en perill l’Estat de dret. Però cal fer-ho per liquidar-la definitivament del mapa polític i de l’escenari públic.
      I els etarres que hagin comès atemptats, que ho paguin amb presó.

  2. Teresa Bernadó permalink

    M’agraden les vostres reflexions.
    Marisol he fet l’enllaç del teu post al meu google plus, si no et sembla bé m’ho dius i jo faig “CANCELAR”.
    Sé que el comentari que ara t’afegeixo no té res a veure amb ETA, però m’agradaria recolzar-te en el punt que dius “no cal posar-nos etiquetes”.
    Les etiquetes= prejudicis= limitacions= pors=poca creativitat=poca flexibilitat=no saber escolatr= fan mal =…
    Potser cal que deixem el títols( lliberals, verds, taronges, blaus, vermells) i ens fixem en el contingut i així poguem ser més lliures i votar la/es idea/es. Escoltar més el que diuen els polítics i si ells se senten escoltats potser es veuran més forçats a reflexionar, proposar, explicar clarament quines són les seves intencions, i nosaltres els podrem entendre i valorar qui realment donarà resposta a les necessitats del país (o parròquia).

  3. Res a afegir, només algunes reflexions al voltant de la noticia
    – veient els titulars de la premsa sobre la fi d’ETA, al polític del PP que desqualificava els mediadors internacionals l’hi diria que qui no te ni punyetera idea del tema es un important nombre de polítics i classe mediàtica de per aquí
    – estic expectant per veure la reacció de molta gent quan democràticament i per via de les urnes una amplia majoria del poble basc decideixi trencar l’actual relació amb Espanya

  4. gracies pel comentari Bernat. El cert és que queda molt camí a recórrer encara. I molts discursos hauran de canviar.
    Una abraçada.

  5. Gorka permalink

    Tot i que reconeguis que el conflicte basc és complex, la teva visió és molt simplista. Com pots dir que ” s’ha alimentat sobretot de joves descontents, a l’atur i sense futur”? Tens un estudi sociològic que demostri aquest extrem? O és només que penses que només un jove descontent, a l’atur i sense futur podia entrar a ETA? Per altra banda, la teva visió del conflicte basc és molt estreta en el temps i molt esbiaixada. Està molt bé recordar les víctimes d’ETA, però i les dels bombardeigs de Gernika? I els que van haver-se d’exiliar? I els bascs que han estat empresonats, torturats i assassinats al llarg de la història? I els GAL? I el que feia el general Galindo? Continuo? No cal. Però, amb aquesta visió esbiaixada del conflicte que té molta gent fora d’Euskadi i entre ells el govern espanyol, no arreglarem res. ETA desapareixerà però d’aquí a uns anys hi tornarem a ser.

    • Gràcies Gorka pel teu comentari,.
      En primer lloc ressaltar que, tal i com dic al post, la meva és una visió des de fora, d’algú que s’interessa pel que passa al País Basc, sense cap més pretensió, i menys d’analista.
      Serà esbiaixada però és la meva opinió. Tant vàlida com la teva.
      Al respecte de les bases d’ETA sí he consultat estudis sociològics, sí he analitzat quines son aquestes bases i, òbviament, no tots els joves descontents i a l’atur han format part de la banda terrorista. Dic que s’alimenta d’aquest perfil. Potser no ho he matisat prou bé.
      Tens raó que de víctimes n’hi ha hagut a arreu, fins i tot lluny del País Basc. I està bé recordar la infàmia del GAL, cosa que t’agraeixo.
      Al respecte del bombardeig de Guernika, també en va patir Barcelona. Justifica que hi hagi una banda terrorista? Justiques que la violència s’hagi de retornar amb violència? Jo no. Aquesta és la meva opinió.

      Moltes gràcies per participar. Només et demano que signis el proper comentari amb noms i cognoms.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: