Skip to content

Xarxes socials, política i espai privat

Octubre 27, 2011

Sé que molts dels lectors d’aquest bloc esperen que aquesta setmana parli de candidatures, programes, professions de fe i altres qüestions pròpies de precampanya, ara que ja s’han presentat llistes i es coneixen línes programàtiques per a les properes eleccions comunals andorranes del 4 de desembre. Ho faré però en els propers dies. Abans de la campanya electoral, quan avancin més les propostes que presenten les diverses formacions polítiques.

Avui volia comentar la meva visió al respecte de les xarxes socials, des del vessant de pur usuari, més aviat neòfit. I de cóm afecta aquesta amplificació de la plaça pública les nostres vides i les nostres relacions socials.

Recentment, el company i amic, Yvan Lara, publicava una columna al Diari d’Andorra ( http://diariandorra.ad/blocs/ylara/2011/10/26/politicsand/ ) al respecte de la presència dels polítics andorrans a les xarxes socials. Em consta que algú dels citats s’ha sentit una mica molest pel seu anàlisi i m’ha dut a reflexionar a l’entorn de l’ús que fem d’aquesta nova eina de comunicació.

Som a l’era 2.0. Hem fet un salt endavant força qualitatiu en la nostra manera de comunicar-nos: d’un àmbit local hem passat al global, interrelacionant-nos per la via de les xarxes socials amb milers de persones alhora. Pel cap baix, un usuari pot arribar a tenir 200 seguidors o “amics”, un nombre impossible de gestionar fora del mon virtual. Twitter, Facebook, Linkedin, Tuenti, Youtube, Google+, MySpace…Cadascuna té unes característiques específiques i cadascú de nosaltres les utilitzem en diverses facetes.

La proliferació de xarxes socials està deixant enrere altres vies de comunicació per internet, com el xat i fins i tot el correu electrònic. Avui tots els webs importants ja estan connectats a les xarxes socials per amplificar els continguts i generar debat. Són una extensió de la nostra vida i de les nostres empreses i negocis. I també de les institucions, partits polítics i qualsevol altra entitat que vulgui connectar-se al mon.

La relativa novetat del nou model 2.0 ens pot ocasionar a vegades problemes. El principal és la distinció entre faceta privada i faceta pública, especialment d’aquells que tenim una presència i/o projecció social (periodistes, polítics, artistes, etc…). Les xarxes socials no distingeixen. Els usuaris no fan divisions. No marquen la distancia entre “opinió personal” i “opinió públicada” -i per tant “pública”- ni diferencien si aquesta opinió personal és compartida per la teva empresa, institució o entorn professional o no. Com no les fan al carrer o a la plaça pública. De fet, les xarxes socials no deixen de ser un aparador magnificat per milions d’usuaris.

És com si fossim enmig d’una gran festa major en la que interactuem milions de persones alhora. Saludo a qui em convé. Sóc més distant amb qui no. Fins i tot li denego la paraula a qui em resulta molest o m’ha fet una jugada. Sóc cortès amb els clients o més audaç amb els amics, familiars o companys de facultat. Honoro els càrrecs públics o manifesto admiració pels ídols musicals del moment. Conec persones noves. Em retrobo amb vells amics.  I compartim experiències com l’àlbum de fotos familiar, el vídeo del casament o un disc sol·licitat.

Hem de saber doncs perquè estem a les xarxes socials i per a quin ús. Està clar que el principal és comunicar-nos tenint com a únic filtre l’autocontrol, com ho tindriem en mig del carrer.

Hi ha qui això no ho ha entès. Com no s’ha entès la projecció pública dels càrrecs polítics i en general de qualsevol personal notòria i socialment destacada.

Els polítics tindran més seguidors que un usuari no notori (al 2.0 no es poden utilitzar els termes “anònim” o “no públic” en tant que et projectes en un nou mitjà de comunicació que és Internet) perque esperen conèixer totes dues facetes: la pública i la privada. D’igual manera, un presentador de televisió, un periodista o un artista.

Cadascú ha de valorar l’ús que en vol fer i si vol dir tot el que li sembla o no. Perque les repercussions de les seves publicacions  li poden passar factura.

Les xarxes socials són una extensió de la vida pública en tota la seva dimensió.

Diríem pel carrer a viva veu que tal o tal altre és un imbècil? Diríem pel balcó a crits  t’estimo? Manifestariem animadversió permanent per algú a la via pública? Seríem capaços d’omplir la bústia del veí de propaganda? Manifestaríem obertament a algú que el vetem?

El fet que no hi hagi filtres permet una agilitat de la comunicació interpersonal extraordinària. La mateixa que tindriem en un bis a bis en un cafè. Nosaltres posem els límits. Nosatres ens autocensurem. Nosaltres ens mostrem com volem segons cada circumstància. A les xarxes socials també. Més oberts o menys. Més extrovertits o més tancats. Exclusivament en la faceta professional o també a la privada.

Jo m’expresso com ho faría a la plaça del Poble. O millor:  amb el micròfon d’antena obert. No dic a les xarxes socials res que no sigui capaç de dir en directe en un plató de televisió, en una tribuna d’opinió o en una tertúlia radiofònica. Però també davant d’un auditori o en un cafè. Opinió, informació i entreteniment, compartides amb centenars de seguidors als que aporto i m’aporten. Patint, com pateixo pel carrer, determinades persecucions o pressions. Solventant com puc la presència d’algun anònim espontani que et felicita, et critica o t’amenaça. Pagant per tant el peatge i la factura de manifestar obertament la teva opinió i estar sotmès a la crítica i de vegades la desqualificació personal.

Aquest és un peatge que tots els que són presents a les xarxes socials, amb notorietat o sense ella, han de saber assumir: tot comentari publicat és succeptible de ser criticat. Tota actitud i presència és succeptible de ser criticada. Fins i tot el nostre “avatar”.

Anuncis

From → Comunicació

8 comentaris
  1. Guillem Valdés permalink

    Algunes persones opten per utilitzar varis comptes segons l’ús que en volen fer. Un pels amics i familiars on et puguis deixar anar, un altre més formal per expressar les teves opinions amb més prudència, i fins i tot utilitzen trolls o identitats falses per protegir-se o desqualificar des de l’anonimat.
    Crec que a poc a poc ens acostumarem a fer-ho convergir tot. A assumir que hi han tants punts de vista com persones i que precisament són els punts de desacord els que generen debat i ens fan créixer com a persones.
    Com diu una amiga en comú, ningú és perfecte. Potser que ho comencem a assumir, aparquem els egos i aprenem els uns dels altres gràcies a aquesta eina de comunicació formidable que és internet.
    Felicitats per l’article!

  2. Marc Juanati permalink

    Fer una puntualització:

    Les xarxes socials sovint no són d’igual a igual.
    Respecto qualsevol opinió (mentre no sigui clarament ofensiva, i estigui basada en un raonament mínimament coherent) i defenso la vivesa i la facilitat de fer-la arribar a gairebé qui es vulgui a través de les xarxes socials.

    Ara bé, em rebenta especialment la gent que s’amaga darrera un pseudònim per donar opinions gratuïtes o fer crítiques (sovint no constructives).

    És molt fàcil fer mal amagat darrera d’una disfressa sense tenir a priori cap repercusió.

    Com sempre felicitar-te pel teu article.

    • Aquesta és una perversió del sistema, Marc.
      Jo he estat víctima de trolls.I, atenció!, els trolls no són únicament anònims, també tenen nom i cognoms. Son aquells que mantenen un coportament intolerant i agressiu vers alguns usuaris, no tots.
      Amb no seguir-los, bloquejar-los i no contestar-los n’hi ha prou per aïllar-los. El mateix que fem amb persones molestes del nostre entorn.
      Els hem de fer passar per la porta del darrere.
      Certament és molt fàcil amagar-se darrere d’una pantalla d’ordinador.

  3. Teresa Bernadó permalink

    Te’l linko, m’ha encantat!

  4. Yvan Lara permalink

    Felicitats Maribloc! Ara, a esperar que el llegeixi molta i molta gent, que no bona falta els fa, a molts (entre els quals jo mateix, evidentment) situar-se dins d’aquest mundillo…

    • Moltes gràcies Yvan!.
      Jo crec que el 2.0 obre noves i molt positives maneres de comunicació. Però cal entendre-les.
      Avui escoltava esfereïda algú que deia que les xarxes socials s’havien de regular. Jo quan sento que un espai tant lliure com Internet es vol regular se’m posa la pell de gallina.

      Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: