Skip to content

The show must go on

Novembre 4, 2011

Foto: EFE

Ja la tenim aquí. Un cop més, la campanya electoral per a les generals espanyoles. Una campanya batuda per la crisi, per les constants amenaces a l’euro i per la situació grega.

Una campanya que arriba després d’unes municipals i autonòmiques on el PSOE ha quedat pràcticament escombrat, on les enquestes vaticinen que el PP guanyarà sense baixar de l’autobús, malgrat el canvi de líder socialista i malgrat l’anunci d’ETA d’abandonar definitivament la violència.

El retard en adoptar mesures contra la crisi, fins i tot en reconèixer-la, l’escàndol de les primes milionàries a bancs i caixes, les pressions dels mercats financers sobre el deute espanyol, i sobre tot, els pràcticament cinc milions d’aturats han desgastat un govern, el socialista, pressionat externament i internament, amb un moviment insòlit com el 15M que ha posat contra les cordes totes les institucions possibles.

Ni els escàndols de corrupció ni la manca de solucions als problemes que afecten els ciutadans han allunyat els espanyols de la seva intenció de votar massivament el PP, que té totes les enquestes a favor.

Avui el propi candidat socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba, reconeixia que era més fàcil que el Reial Madrid superès el Barça que no pas que ho fes el PSOE al PP.

Els votants espanyols volen canvi. És obvi. Però més que canvi, volen solucions. Les aporten uns i altres? Han escoltat els diferents candidats què diu el carrer després del 15M? I què faran els què participen en aquest moviment? Els indignats que s’han manifestat es quedaran a casa o tornaran a demanar “no les votes”  confonent l’electorat indecís de manera que finalment no voti?

Espanya  no va bé. Gens. L’estat del benestar, molt feble, s’ensorra. Es fa ja difícil mantenir mesures com les de la llei de la dependència. L’economia productiva no creixerà ni a curt ni a mig termini. Hi ha nombroses famílies amb tots els seus membres a l’atur i sense cap prestació. Mentrestant, els que més tenen tributen menys. S’auguren retallades i pujades d’impostos. Però no es visualitza cap intervenció sobre els grans capitals ni especialment sobre la banca, que ha rebut ajudes milionàries perquè finalment s’acabin embutxacant quatre alts directius milionades indecents.

Les reformes que necessita el conjunt de l’Estat espanyol no es poden reduir exclusivament al control del dèficit públic, adoptat recentment en una reforma constitucional al meu entendre no gaire democràtica ni encertada.

I sobre aquestes reformes hi ha poc, per ara, dit des dels dos grans partits que aspiren a governar a partir del 20 de novembre. Què es farà per diversificar l’economia? Què es farà per atreure inversors? Quin suport tindran els emprenedors? Què es destinarà a I+D?

Molt em temo que novament l’abstenció batrà rècords històrics. Que molts dels indignats silenciosos, fastiquejats per les campanyes electorals de la rèplica i la contrarrèplica i del “a veure qui la diu més grossa” es quedaran a casa, farts i desganats; desconfiats en un sistema democràtic que fa aigües en tant que les decisions ja no es prenen a Madrid sinó a Brussel·les i que el rebot de l’escàndol financer de Lehman Brothers o altres els arriba com un boomerang que ni entenen ni comprenen però que, sense saber perquè, els pica el clatell.

El xou ja ha començat. Dilluns tindrem el primer i únic cara a cara de la campanya. Un debat que sóna més a un espectacle sobre un ring que una confrontació d’idees i, sobretot, de projectes.

“La niña” de Rajoy, “apoyaré el estatuto que apruebe el parlamento catalán”, i moltes altres frases memorables recorreran la geografia espanyola, uns en autobús i d’altres en furgoneta. Frases per fer 50 programes de l’APM? de TV3 i poc més.

I ens ho mirarem incrèduls i segurament indignats. Possiblement avergonyits.

La campanya electoral arrenca mentre molts ciutadans ja tenen decidit que aquests dies apagaran la TV i les xarxes socials, miraran per sobre els titulars de diaris i escoltaran poc o gens les emissores de ràdio, cansats, molt cansats del mateix: que ningú no els escolti.

Advertisements

From → Eleccions, Politica

6 comentaris
  1. Marc Juanati permalink

    Molt difícil afegir qualsevol però o matís al teu escrit.
    Intentar retocar-lo o modificar-lo seria esguerrar-lo.

    Enhorabona per la teva capacitat de síntesi i redacció.

    Segueix així si us plau.

    Una abraçada

    • Moltes gràcies Marc.
      Sempre tan incondicional.
      Ho intentaré. Amb lectors com tu val la pena seguir alimentant el bloc.

      Una abraçada igualment per tu.

  2. Marc Cuen permalink

    Anava llegint i llegint i, ho deixes tot tan ben lligat que quasi esperava que al final, ens donéssis la solució a tot plegat!
    Felicitats i gràcies pel teu talent!

    • Gràcies Marc.
      Crec que el resum seria que els polítics es deixin de partitocràcies i que escoltin la veu del poble, que s’ha manifestat durant mesos al carrer dient que no els representen.
      Portem escassos dies de campanya electoral i no he vist gaire aportacions de cap partit polític, especialment dels majoritaris, que pretenguin fer sortir Espanya de la greu crisi per la que travessa amb solucions a curt, mig i llarg termini, més del ja sabut i reescalfat (contenció del dèficit públic, cap retallada, impostos congelats i demés demagògies perque tothom sap que és inviable no tocar estructures i no tocar serveis i prestacions socials).
      Dilluns em miraré ben atenta el debat televisiu. Per ara em sembla que ni Rajoy ni Rubalcaba han escoltat gaire ni els indignats ni ningú que no sigui de les seves files. En fi! Veurem com evoluciona.

  3. Teresa Bernadó permalink

    Igual que els MarcS . Te’l linko 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: