Sentit comú
Comença la campanya electoral per a les eleccions comunals del 2011. Unes eleccions on les paraules “austeritat”, “gestió”, “competències”, “despesa” i “finançament” ressonaran tan insistentment que podrien arribar a perdre el seu sentit.
No sentirem pas “inversió”, “creixement”, “increment” o ben poc. Amb la boca petita hi haurà qui dirà “no hi ha un duro” o “tocarà estrènyer-se el cinturó”.
Sí. Més que mai toca fer política. No gestió o no únicament. No crec que al comú se n’hi vagi ningú a fer només “gestió”, a salvar els comptes i poc més. I qui hi va amb aquesta única pretensió és que no ha entés que el comú és de tots: dels que governen i dels que no; dels que voten i dels que no.
Jo no voto. Encara. Però vull tenir els carrers nets, la brossa recollida a l’hora, espais per aparcar, aigua corrent de bona qualitat quan obro l’aixeta, activitats de lleure per a la meva filla, carrers asfaltats, camins desbrossats, parcs i jardins engalanats o la grua a la porta quan un incívic em bloqueja la sortida de l’aparcament per al qual pago un gual.
Però també vull que si el meu veí és un senyor gran que viu sol i està malalt, l’atenguin; que no es malbaratin els recursos en inversions inútils o desastrosses; que hi hagi desgravacions fiscals per als nous negocis, que no s’asfixiï el petit empresari amb nous impostos, que es faci una política turística real, que es potenciïn els col·lectius i les entitats, que es consulti les associacions de veïns, que es fomenti el reciclatge, que…es faci política, en majúscules o en minúscules.
No vull que el comú sigui la plataforma de llençament personal de ningú, ni molt menys el reducte del manteniment de determinats privilegis.
A la propera legislatura m’agradaria veure cóm més d’un cònsol i d’un conseller s’abaixen el sou o fins i tot hi renuncien apel·lant al patriotisme. Hi voldria veure la desaparició dels consellers a ple temps o en tot cas, si hi són, que ho siguin sense salari. M’agradaria veure sentit comú en les decisions i no picabaralles estèrils.
Però també m’agradaria que es comencessin a plantejar nous debats al respecte de la representativitat de la ciutadania: la reforma de la llei electoral que permetés tenir oposicions reals i no comparses; l’acceptació del vot del resident com a tota la resta de països europeus; el trencament del bipartidisme; una col·laboració més estreta entre institucions en temes d’Estat; un apropament directe, real i efectiu a la ciutadania de manera periòdica i permanent; i el final del porta a porta.
En definitiva que es capgiri la famosa frase de “El sentit comú és el menys comú de tots els sentits”.
mariblocfuentes 
jo també firmo!
Gràcies, Bernat.
Bon post, m’agrada!
Es un raonament sensat i al que m’addereixo plenament pero penso que no s’aplicarà. No veig a cap consol renunciant al seu sou, ni un canvi en la llei electoral. Bàsicament per que ni hi han ganes ni els interessa. Sobre si el comu es, o no, plataforma de llançament tinc molts dubtes, mira si no que ha passat en els ultims temps a E-E o a Canillo.
Salu2
Moltes gràcies Serafí.
Potser no s’aplicarà. Però estem aquí per fer-nos escoltar.
I al respecte de la llei electoral, potser és hora que els ciutadans emprenguen accions i per la via d’una ILP obligar els polítics a posicionar-se al respecte.
És cert que ara per ara no n’és una prioritat. De fet no ho ha estat mai per a la classe política. Tocaria doncs que des de la nostra posició de ciutadans això es mogui perquè canviï. Si Mahora no va a la muntanya…Fem muntanya i acostem-nos a Mahoma.
Molt encertada … com gairebé sempre. Puc subscriure tot l’article menys, parcialment, el paràgraf on parles dels salaris.
Que els polítics tinguin un salari raonable i equitatiu amb la responsabilitat que assumeixen em sembla el més desitjable. Reclamem i necessitem polítics amb uns valors d’ética, honestedat i vocació de servei ben assentats, però alhora han de ser persones preparades, formades, amb capacitat de gestió i lideratge (no només lideratge polític, també lideratge al front dels professionals que treballen a l’administració). No ha de fer recança pagar, el que sigui just, per aquests perfils. En cas contrari estem limitant l’accés a la política a persones adinerades que no necessiten un salari per tirar endavant ells i la família.O a persones que a la política troben l’alternativa a allò que mai no tindrien competint en el mercat laboral. Jo vull polítics preparats, que puguin parlar de tu a tu a directius farcits de màsters, a professors i consultors que venen a reclamar a l’administració serveis en favor del sector que els paga, amb col.lectius professionals que fan lobby corporatiu, etc, etc. Vull polítics que no es pleguin a qui més crida o més té, que escoltin (cal saber-ne), que prenguin decisions, que s’equivoquin i rectifiquin. Crec que els polítics que facin això estaran ben pagats.
Podries pensar: “t’estas defensant el sou” i no deixa de ser cert. Però en la intimitat del teu blog et dire que mai no gosaria demanar que se’m pagui el que cobrava al privat. Entenc que la política té un component vocacional que no es paga amb diners i que et permet fer un “sacrifici” econòmic. Però també entenc que si volem exigir màxima dedicació, preparació i resultats, hem de pagar per que ciutadans facin un parèntesis en la seva vida professional i la dediquin a la “cosa” pública. En cas contrari tindrem rics i/o mediocres. I generarem polítics professionals que si van arrossegant anys i panys, que no es reciclen, que no es formen i que els hi hem d’acabar pagant rendes vitalicies (Espanya, França …)
Altra cosa és el tema, particular, dels consellers de comú a ple temps. Aquí estils d’acord amb tu no crec que en general calguin. El que cal és saber fixar objectius i delegar (confiar) en els professionals que treballen al comú.
Bé no et cançó més. Que consti que la resta de la reflexió la comparteixo al 100%.
Jordi
Em generen reflexions contradictòries el teu comentari, Jordi.
Comparteixo plenament els teus arguments. Tens tota la raó: si volem polítics amb capacitat de lideratge els hem de remunerar precisament perquè la política no sigui cosa només d’uns quants i, en concret, d’aquells que s’ho poden permetre.
De fet jo sempre he defensat la política professional (que no la professionalització de la política, cosa ben distinta).
Ara bé: en un país tan petit com el nostre, qui hauria de ser el polític professional? Advoco perque ho siguin el cap del govern i els ministres, per descomptat. El president del parlament i els consellers generals perque la tasca de legislar no és poca cosa i menys amb els reptes que tenim per endavant.
Que els cònsols ho siguin, d’acord. Ara bé, no a sous astronòmics. Que els consellers de comú, no. De cap manera. Discrepto completament. Els consellers de comú no haurien de cobrar ni un euro. Haurien de dedicar-se a les seves responsabilitats compaginant la seva feina com fan la gran majoria de regidors locals a Catalunya o França. Que ho facin per autèntic amor al poble al què pertanyen, al partit al què militen, als veïns que els han donat suport electoral. Per pura vocació i per sentiment de servei públic.
Conec moltes persones que han estat regidor/a d’un ajuntament petit i es lleven a les 5 del matí cada dia per anar a treballar. Així que no entenc que els consellers de comú hagin de cobrar cap sou per petit que sigui per dedicar una part del seu temps al servei a la comunitat. La realitat em diu que molts ho fan precisament per treure’s un sobresou o directament per cobrar un salari. I de capacitats com les que detalles, ben poques.
Com tu, no em sembla de rebut, ni amb vaques grasses ni amb vaques magres, que un conseller de comú hagi de ser-ho a ple temps. A ple temps ho són tots. O així hauria de ser.
Jordi et faré un matís: no dic que els cònsols no hagin de cobrar, sinó que es rebaixin el sou. I els que poden, que hi renunciïn, ja que molts apel·len continuament al patriotisme. Estem en economia de guerra, no? Doncs bé, que facin un gest a favor del país i de pas als seus ciutadans.
Moltes gràcies novament pels teus comentaris. Són certament enriquidors. De cap manera cansen i sempre son benvinguts.
Perdona alguna paraula sense sentit. Coses del corrector automàtic. L’he enviat sense rellegir-lo
Disculpat.
Tots i totes estariem d’acord en pagar els polítics que tu descrius, Jordi. El problema és que estem cansats de veure que la majoria dels nostres representants no tenen aquests perfils, i per tant no ens representen. I a aquests no els volem pagar. La política avui és la manera que molts obtinguin un prestigi o reconeixement que no tenen en la seva vida privada o un mitjà per defensar interessos. Un refugi a la mediocritat promoguda moltes vegades des del lideratge dels partits per evitar un possible disentiment o opossició a les seves decissions.Cal un nou funcionament dels partits polítics que acabi amb el resultat de perfil polític que tu reclames i que reclamem tota la societat.
Totalment d’acord Júlia. Cent per cent.
Gràcies pel comentari.
Només puc dir que són unes bones reflexions amb molt sentit comú, aquell …
Aquell que sovint ens manca. Gràcies Joan per la teva aportació.
Molt bona reflexió, totalment d’acord….felicitats!, nomès discrepo del punt en el q dius de suprimir el porta a porta, trobo que cada partit tria a qui han de veure i visitar i a qui no avanç d’espardenyar carrers, urbanitzacions,etc., però no som una gran ciutat amb mils habitants, per tant es bo anar a veure a nous votans, generalment joves i que sovint tenen dubtes i inquietuds que poden ajudar molt als futurs polítics en el moment que tinguin que prendre mesures….
Gràcies Meri.
Sempre trobarem punts de divergència entre els què creiem que el porta a porta és un mètode caduc i els què opineu que és un sistema encara vàlid d’acostament al ciutadà. Són opinions i totes acceptables.
Jo no hi crec perquè em resulta obsolet. A mi em violentaria molt que em vinguessin a veure a casa perquè m’agrada preservar la meva intimitat. Es presta a moltes coses, bones però també dolentes, com ara les prebendes. Hi crec però en sistemes d’acostament i aproximació entre polítics i ciutadans però no a casa seva. Però ja et dic, respecto totalment els que opineu que és vàlid en un país petit com el nostre pel que significa de proximitat i d’acostament als problemes dels ciutadans.
Una abraçada.