Skip to content

Els mitjans públics, en perill?

Novembre 28, 2011

L’Ajuntament de l’Hospitalet (la segona ciutat de Catalunya) ha decidit tancar la ràdio i tv locals per “insostenibles” econòmicament. Envia al carrer a 70 professionals, la majoria periodistes.

L’Ajuntament de Manlleu ha decidit també acomiadar tot el personal de l’emissora municipal -sis periodistes- i “reformular la seva programació  orientada exclusivament a l’àmbit local” (cita textual del comunicat emès pel consistori que encara avui em costa desxifrar).

El Govern català d’Artur Mas ha decidit retallar el pressupost destinat a la Corporació en 61 milions d’Euros. Es tanquen dos dels canals de la televisió pública i està en perill l’emissió dels partits de la lliga espanyola de futbol en català.

Altres comunitats autònomes i municipis espanyols estan plantejant-se iniciatives similars.

A Andorra, les retallades també afecten l’ens públic i ja s’han anunciat 18 acomiadaments abans de final d’any a RTVASA.

Estan en perill els mitjans públics ?

El comunicat emès avui conjuntament pel Col·legi de periodistes de Catalunya i el Sindicat de periodistes davant el tancament dels mitjans públics de l’Hospitalet es podria extrapolar a qualsevol indret en situació idèntica http://www.periodistes.org/node/49609/detall

 L’afectació de les retallades de manera tan dràstica posa de manifest diverses coses. En primer lloc, la poca credibilitat -i utilitat- que atorguen els polítics, del signe que sigui, als mitjans de comunicació públics. Tal i com recorda el Col·legi de periodistes, aquests mitjans de comunicació locals i de proximitat, molts d’ells nascuts amb l’arribada dels ajuntaments democràtics en el cas d’Espanya, són un dels principals actius de l’espai de comunicació del lloc on estan implantats. Són necessaris per la pluralitat informativa i el servei públic a la ciutadania. Però molt sovint els polítics els consideren plataformes propagandístiques, restant-los per tant el valor vital que tenen en una democràcia.

En segon lloc, amb el tancament o les retallades d’aquests mitjans es posa de relleu l’escassa sensibilitat que els mateixos polítics demostren vers aquests mitjans i els professionals que hi treballen. Lligat amb la idea anterior, els mitjans públics son transmissors de cultura i de valors essencials en democràcia. Ocupen un espai díficilment assumible per les grans empreses de comunicació. I no és just que els seus professionals paguin les conseqüències de la mala gestió i el desgavell de les finances públiques dels darrers anys.

I finalment, la manca de control i de rigor en la gestió econòmica d’aquests mitjans i en general de tots els afers públics és una altra de les evidències que es posa de relleu davant el tancament o la reducció a la mínima expressió d’aquests mitjans. Argumentar que si no es tanquen o es retallen els canals públics no es podran oferir guarderies o menjadors socials és demagògic i populista. El què cal és adoptar plans de viabilitat per a aquests mitjans com es faria amb qualsevol empresa. Viabilitat que passa també pel rigor en tota la resta dels afers públics valorant què és necessari i què superflu; què es pot renegociar i de què es pot prescindir.

Sembla com si els mitjans de comunicació públics fossin “innecessaris”, “sobrants”, o “sobrecàrregues” inútils a les arques públiques. Un luxe, vaja! Alguns dels mitjans que ara perillen tenen més de 30 anys d’existència i han exercit un paper fonamental en la informació, formació i promoció cultural dels territoris als què pertanyen. A més han format milers de periodistes, molts d’ells avui referència en el mon de la comunicació.

La seva existència és necessària. Per la pluralitat informativa i per l’enfortiment de la democràcia.

Advertisements
4 comentaris
  1. Sin duda, de acuerdo contigo.

    El político como gestor tiene una pega; que no mira para casa. Sus servicios, de los que se sirve, sus sueldos, de los que vive, sus dietas, de las que come, sus coches, en los que se transporta.

    España tiene más administración que Alemania, y ello con menos habitantes. O somos una sociedad profundamente quejica y demandona, o aquí viven muchos del supuesto “servicio público” que al vecino dan.

    Lo público se desvirtúa y se convierte en plataforma de partido; tv´s, radios… Y todo justificado y legitimado por unos votos, los cuales siempre están en blanco para lo que ellos quieran.

    Olvidan que el tal servicio era y es para todo, que por ello se creó.

    Olvidan todo aquello que no les renta; y la pluralidad no es precisamente un beneficio a los sectarismos políticos que tanto pululan por este país.

  2. Marc Cuen permalink

    Des del meu humil punt de vista, comparteixo…
    Els mitjans públics i els periodistes, també de camí a ser sotmesos a la dictadura dels mercats. Tot es mira segons la rendabilitat econòmica, obviant la resta de paràmetres. Quin fàstic, no anem bé…amb la de lliçons que es poden aprendre del coi de crisi…
    Salutacions Marisol!

    • Gràcies Marc!
      Certament crec que de la crisi se n’han d’extreure moltes lliçons i conclusions.
      Pel que sembla estem lluny d’aprendre’n res.
      El model continua innamobible. Es retalla, sota el meu punt de vista, indiscriminadament. Tinc la sensació que ningú sap ni per on començar. Però és difícil des del fons del pou prendre mesures contra aquells que t’estan prestant diners per continuar subsistint.
      El dia que els anomenats mercats es comencin a regular molt per sobre del què s’estan regulant ara, aquell dia començarem a parlar de nous models. Mentrestant, a patir la crisi. Els de sempre, especialment.
      Per altra banda, em provoca certa preocupació que les retallades públiques no solament afectin serveis públics sinó la pèrdua de drets. I aleshores sí que resultarà difícil posteriorment fer marxa enrere.
      Avui sentia que el proper govern espanyol estudia la possibilitat d’implantar l’obligatorietat de contractar assegurances privades a determinades rendes. Deixarà, doncs, de ser la sanitat pública i universal? Ens acostem al model dels Estats Units? Atenció! Perque aquesta seria la primera perdua de drets i un esgraó de rebaixa de l’estat del benestar. D’acord, en rendes altes, molt bé. Però porta oberta a la resta.

      Gràcies pel teu comentari, Marc
      Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: