Skip to content

Eleccions (2a part)

Desembre 5, 2011

Sense sorpreses. Les eleccions comunals 2011 ens han deixat un mapa tenyit de taronja, el monocolor que imperarà durant els quatre propers anys el context polític andorrà. Un mapa que només trencarà tímidament una coalició d’independents, la que governarà la capital del país, encapçalada per l’exsocialdemòcrata Rosa Ferrer sota les sigles de Cd’I.

Pels que sou de fora del Principat, això significa una victòria aclaparadora del centredreta, representat per Demòcrates per Andorra, que ocupa la gran majoria d’institucions polítiques.

Set mesos després de les eleccions generals andorranes, la previsió era una victòria novament de DA. Ara bé, amb molts matisos. Força més que a les passades legislatives.

Primer, perque la participació ha estat sensiblement més baixa que a l’abril: deu punts per sota en un país on gairebé sempre els registres han estat històrics i l’enveja dels veïns (entre el 70 i el 74%). En aquesta ocasió ha estat del 64% i a la capital no ha superat el 60%.

I en segon terme, perque l’increment del vot blanc i nul malgrat la proliferació de candidatures (16 llistes) ha estat molt rellevant (en còmputs globals, 1.866 vots que, sobre el total d’emesos -14.497-, significa el 12,8%); tot i l’augment considerable de la massa electoral (3.000 electors més que a les darreres comunals del 2007).

Els resultats d’aquestes eleccions mereixen diversos comentaris.

En primer lloc, i pel que fa als elements estrictament polítics, DA ha vist incrementada la seva presència (6 comuns) mentre que el PS queda ensorrat perdent el govern de dues parròquies feus (Encamp i Andorra la Vella), representació a tres més (Canillo, La Massana i Ordino) i quedant relegat a una oposició molt minoritària a la resta. La proximitat de les eleccions generals, l’arriscada aposta per la renovació, el trencament intern entre determinats sectors (especialment el protagonitzat per la cònsol major d’Andorra la Vella  aquest estiu), i la desestimació de mètodes tradicionals de campanya com el porta a porta, haurien estat claus en aquesta derrota socialdemòcrata que deixa a l’esquerra en una situació de feblesa insòlita els darrers anys. A més, en aquestes comunals, s’ha visualitzat més que en d’altres comicis el bipartidisme ja que formacions com els Verds no han presentat candidatures.

En segon lloc, el cansament de l’electorat és més que palpable. Que un 46% dels votants hagi preferit quedar-se a casa comença a preocupar. Tot i l’increment de nou votant, el registre és el més elevat de l’era postconstitucional. Dues eleccions el mateix any però sobretot la manca de propostes reals i directes en una difícil conjuntura ha estat determinant perquè un volum tant important d’electors hagin “passat” literalment dels comicis. Comencem doncs a tenir elements que semblaven llunyans: massa crítica descontenta del sistema que no se sent interessada ni implicada, ni segurament representada, pels polítics que es presenten. Caldrà doncs fomentar noves eines de participació i d’implicació dels ciutadans en la cosa pública. I amb total seguretat iniciar reformes que millorin la representació com ara la modificació de la llei electoral que trenqui amb les majories absolutes per sistema als comuns, que augmenti la representació de la diversitat ideològica existent al país i que permeti el vot de l’immigrant. 

I finalment, i malgrat no haver estat cap plat fort de la campanya i d’haver-se intuït de manera molt discreta, els propers quatre anys caldrà repensar el model d’administració que tenim: el seu finançament, les seves competències i el seu dimensionament sobre una població que escassament supera els 65.000 habitants. I això no ho marcarà la política sinó la conjuntura econòmica d’una crisi que ha fet palès l’absurditat de vuit administracions endeutades fins a les celles fregant la xifra gens menyspreable de 800 milions d’euros, un deute hores d’ara molt difícil de retornar.

Anuncis

From → Eleccions, Politica

16 comentaris
  1. Diumenge vaig anar-me a dormir a Andorra i dilluns vaig llevar-me a Mèxic, o a l’Argentina. La mort ja indiscutible del PS i la desaparició virtual (i real, coi!) de tota oposició ha convertit DA en un PRI o un Frente para la Victoria “a l’andorrana”.

    Tant de bo a l’Administració Martí li vagi be i que el seu líder pugui portar el vaixell a aigües planes, ja que en aquestes èpoques convulses del seu destí depenen tots els nostres projectes, però es sabut que normalment aquestes melanges polítiques no surten mai ben parades, i imagino que des d’ahir mateix cada tribu de les que conformen DA ja estarà tirant per al seu cantó.

    Ara només resta esperar l’esperable Marti vs Ferrer en 2015, llevat que la Rosa sigui una mena d’Esperanza Aguirre, imbatible al seu feu però sense poder real a la resta d’Andorra (tot i que també es deia això de l’actual Cap de Govern…)

    Com deia Lord Acton fa més de 200 anys “el poder absolut corrompeix absolutament”, i un fet de les eleccions de diumenge que destaco és que l’ausència d’oposició haurà de ser coberta, paradoxalment, per una premsa independent que haurà de ser fiscalitzadora d’una administració que no tindrà cap control. I em pregunto: hi ha premsa prou independent a Andorra per fer-ho?

    • Gràcies Ferran pel comentari.
      Comparteixo amb tu la inquietud d’unes institucions dominades per majories absolutes del mateix color, sense oposició, gairebé amb un xec en blanc.
      Poden fer i desfer com vulguin i pràcticament sense control.
      Hem de presuposar l’honestetad dels qui ostenten aquestes administracions però és cert que el poder absolut es corrompeix absolutament. Perquè també ho fa el no absolut…

      A banda del monocolor i les majories absolutes, a mi em preocupa la feblesa i fragmentació de l’esquerra al nostre país. Sense aquest contrapunt, una gran massa social està desvalguda.

      El sistema electoral andorrà pateix de molts i importants dèficits posats de manifest en reiterades ocacions pels observadors internacionals: el control de les meses electorals pels càrrecs públics; la presència massiva de candidats el dia de les eleccions; la manca del vot per correu; la llei electoral, la llei de la nacionalitat…

      Jo crec que el daltabaix patit pel PS el farà reaccionar per iniciar de manera molt rotunda aquests debats.

      T’has oblidat d’esmentar l’increment de l’abstenció. És curiós que a les parròquies més poblades ja s’estan arribant a nivells dels països veïns. A veure si els polítics reaccionen i actuen abans patim dèficits seriosos de representativitat i legitimitat.

      Una abraçada. Molt encertat el teu comentari. El comparteixo plenament.

  2. Bon analisi m’agrada.

    Ens esperen 4 anys, o menys de domini absolut i sense contrapunt d’un partit que es un “melting pot” a on hi ha gent de tot arreu. Dic lo de “4 anys o menys” per que penso que DA acabarà “desintegrant-se” sol per que per mi està mort al neixer. Ara s’aprofiten de 2 coses: una, el carisma i, per que no dir-ho, el populisme del seu lider Toni Martí, i dos, el fet que el PS estigui “reventat” per merits propis seus. Penso que a DA li pot passar el mateix que li està passant ara al PS i en un futur no tant llunyà. Ara disfruten i tots “surfeigen” amb la onada pero… De totes formes si l’esquerra vol fer alguna cosa, es el moment i té temps per endevant per organitzar-se milor i afrontar futures situacions.

    • Estic absolutament d’acord tret d’una cosa, Serafí: DA aguantarà quatre anys perquè té una majoria megaabsoluta que així li ho permetrà. En la primera majoria absoluta de Marc Forné (17 consellers), si te’n recordes, dos dels consellers (Simó Duró i Pepito Garrallà) van plegar i van marxar al grup mixt. Va patir el PLA? Doncs no. Quatre anys més de majoria absoluta i quatre més de simple.
      Si es fragmenta DA no serà per les diferències internes sinó per la impossibilitat de treure el país de la crisi, en el cas que això sigui així. No serà pas diferent a la situació que es viu al nostre entorn.

      Comparteixo el teu anàlisi al respecte de la situació del PS. Després d’aquestes comunals ha fet tabla rasa, els comptadors es posen a 0 i comença el període de renovació. Per al PS i per a l’esquerra moderada d’aquest país de manera general. El meu proper post l’enfocaré en aquest tema. El PS té per davant molts diversos reptes: el primer, renovar-se, no únicament de persones sinó de formes de fer; el segon, l’adaptació als nous temps del seu projecte ideològic (el què apuntava al post: obrir clarament i de manera franca els debats als respecte de la representació i la nacionalitat) i finalment, canviar l’enfocament del partit cap a formes de participació directa, un fenòmen que, segons entenc jo, només ho pot abanderar l’esquerra.

      Però no oblidem que existeix un altre partit en ple procés de renovació i que no podem obviar i és el propi PLA. De les seves engrunes hi pot néixer alguna cosa de ben interessant. O sigui que, el mapa polític futur tot just s’està embastant.

      Una abraçada. I moltes gràcies pels teus comentaris. Et convido a seguir participant.

  3. Alvaro Areny permalink

    Carai, si que ens saps. Podries ser la ministra portaveu de govern, però et falta la lluita per el vot al resident que, ja el voldries tenir aquest dret així no et caldria renunciar la teva nacionalitat. Llástima que no poguis dir més la teva, ens saps més que ningú. Llástima que algú de fora ens expliqui a la seva manera les coses…de fora vingueren de casa ens tregueren. Sort que el taronja és conservador sino…Andorra i la nostra identitat a “pique”.

    • Apreciat Alvaro:

      M’agradaria, de veritat, que algun cop aportessis algun element més que no siguin tòpics ni desqualificacions personals ni faltes d’ortografia.

  4. Insisteixo: no aprovaré comentaris que no vagin signats: ni anònims ni amb pseudònim. Tothom pot opinar en aquest espai però en igualtat de condicions amb tota la resta de persones que hi publiquen. És la primera i principal norma per participar en aquest bloc.
    Gràcies.

  5. Comparteixo gran part del que dius, Marisol, no entraré en la conjuntura política actual, simplement vull remarcar la importància de la llei electoral en tot plegat.
    Mirant una mica endarrere podem veure com sistema actual pot arribar a distorsionar la representació dels ciutadans. Hi han molts exemples, però tenim el resultat de La Massana l’any 1999, on A. Garrallà es va imposar a J.Montané per 1 vot (433 a 432), aixo es va traduir en un comú de 8 contra 2. Una victòria pels pels es transforma en una majoria absoluta i mans lliures per 4 anys. Els defensors d’aquest sistema el justifiquen perquè garanteix la governabilitat (jo afegiria ABSOLUTA), a la pràctica crec personalment que dona sobretot una manca de control democràtic sobre l’acció de govern, entre d’altres inconvenients …

    • Gràcies Bernat.

      La reforma de la llei electoral comença a ser cada cop més compartida. Al seu dia tenia un sentit per garantir la governabilitat, perque se sortia d’uns anys molt dramàtics en quant a inestabilitat política general. Crec que hem madurat prou perque s’apliqui el sistema proporcional amb les correccions oportunes pel volum de població que tenim. I constituir unes institucions veritablement representatives, amb oposicions reals.
      I en cas d’empats tècnics com el que cites, anar a una segona volta.

      Una abraçada.

  6. Deixo aquí l’informe de l’OSCE/ODIHR sobre les eleccions generals anticipades del 3/4/2011 (original anglès) perquè s’ho mirin amb atenció alguns dels senyors que opinen que el dret del resident a votar a les comunals és un caprici de quatre immigrants ressentits. Si som als organismes internacionals, ho hem de ser per a tot. https://docs.google.com/open?id=0B5D5_jM6SczOMWEyOGU0OWItZDIzOC00Nzk5LWE2MTEtMTkwNWI5NjY1NDdj

  7. Teresa Bernadó Planas permalink

    Tinc sort que no conec aquest Álvaro ,és un nom molt poc Andorrà, potser ve de fora. No entenc el seu concepte d’identitat ,la meva opinió és que necessita creixement personal i reconstruir el concepte. Potser és molt jove ! Necessita conèixer més món!

    • Hola Teresa:

      Encantada de tornar a saludar-te per aquí.
      Gràcies pel comentari.
      Matisar que es tracta d’un pseudònim, Teresa.
      Una abraçada.

  8. Hola Marisol, (no t’he llegit fins ara perquè tenia pendent la meva dissecció electoral particular i volia aïllar-me una mica d’altres anàlisis…)

    Totalment d’acord amb la major part dels punts, especialment amb tot allò referent a l’abstenció, cansament de l’electorat, necessitat de reforma de la llei electoral, etc. Per cert, totalment d’acord amb el Bernat pel que fa al dèficit en el control democràtic i amb el Fernando en la necessitat d’una premsa independent (i d’una ciutadania ben desperta) per compensar la manca d’oposició institucional.

    Tan sols discrepo en un punt: tan tan taronja no veig la victòria. Realment, què ha aportat DA a les victòries d’UP, ACO, UL o la candidatura de Canillo?

    • Gràcies pel comentari Yvan.
      El teu anàlisi també va ser molt encertat. Em va fer pensar que tinc pendent, i ho faré, un post al respecte de la situació del PS i de l’esquerra en general, a Andorra i a Europa, perquè em sembla un fenòmen generalitzat amb els matisos que cada zona té així com les seves pròpies especificitats.

      Al respecte del “color” de la victòria és que hauriem d’analitzar què és DA i cóm s’ha presentat a aquestes eleccions. Malgrat haver-se constituït com a partit, no deixa de ser una coalició que es va fundar fa vuit mesos amb un objectiu molt clar: tombar el govern del PS i en Jaume Bartumeu. Per tant, incorporar tots els grups i partits que li han donat suport només amb les sigles DA en un àmbit com el comunal es veia d’entrada difícil,com així ha estat. Com a DA, de fet, s’ha presentat a tres parròquies: Andorra la Vella, Escaldes i Canillo, en aquesta última no sense dificultats i ball de bastons. Però és que també n’hi ha hagut de ball de bastons a Andorra la Vella per configurar la llista.
      DA ha aportat a les victòries d’Ordino, Sant Julià o Encamp una presència molt destacada del cap del Govern, per exemple. A tots els actes de campanya de totes les parròquies, tret òbviament de La Massana, hi ha estat present per visibilitzar que el projecte està en marxa.
      Yvan sempre és molt difícil atribuir victòries a les parròquies a partits concrets. Ja ho era amb el PLA i amb el PS. Sempre han sorgit alternatives purament parroquialistes o de famílies polítiques concretes. Però és que com a partits nacionals també fa molt poc temps que en tenim i sovint no se’n surten: el PS té 10 anys i el PLA, 12 i sempre li han sortit alternatives. Per tant, no han tingut temps suficient de consolidar-se en un context sociopolític tant especial com el nostre on el pes de les persones és encara tant potent.

      No obstant tens raó en el matís. Com sempre, molt benvinguts els teus comentaris.

      Una abraçada i m’hi poso també al teu bloc que sempre és molt interessant i també ho tinc pendent.

  9. El company Yvan Lara fa aquest exercici avui al Dd’A. Linko el seu article (1a part) perquè em sembla absolutament complementari al meu post, a banda de recomanable.

    http://www.diariandorra.ad/index.php?option=com_k2&id=17015&view=item&Itemid=445#

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: