Skip to content

Qui decideix el futur de la tele pública?

gener 9, 2012

Aquesta ha de ser una setmana clau per al futur de l’ens públic Ràdio i Televisió d’Andorra S.A.

Ho ha de ser perquè s’hauria de tancar un acord entre el Govern i els treballadors per mirar d’aplicar la retallada d’un milió d’euros del pressupost anual que l’Estat atorga a l’organisme.

La negociació ha resultat atípica perquè, de partida, el Govern no ha presentat cap proposta concreta sobre el model de televisió pública que es vol més enllà de decidir que, per quadrar els números previstos, hi ha uns 18 treballadors de l’organisme que “sobren”.

L’executiu ha emplaçat els empleats a triar. A decidir cóm estalviar aquest milió d’euros i cóm aplicar les retallades especialment en materia de recursos humans.

No s’ha fet prèviament una avaluació exhaustiva dels llocs de treball. I si s’ha fet, no s’ha fet pública. No s’ha formulat un examen de la graella ni dels continguts. No s’ha plantejat quin model de televisió cal i amb quins recursos. No s’ha consultat ningú expert en processos similars per abordar la qüestió.

Qui té doncs la potestat de governar? En quin marc de negociació es pot plantejar unes retallades d’aquesta magnitud? Qui sobra i qui ho ha de decidir?

Novament parlo de model, d’eficàcia, de visió, de futur. No soc l’única que ho diu. Molts altres companys ja m’han precedit.

Volem una televisió estatal que faci retransmissions esportives dels nostres equips a les competicions internacionals o no? Volem continuar amb les retransmissions del consell general o no? Hem de continuar oferint programació 24 hores o no? Hem de potenciar els informatius o els programes d’entreteniment? Ha de ser una televisió local o estatal?

Ja sabem que l’actual model de televisió pública és insostenible. Però ho és perquè mai s’ha definit el seu rol. Ha anat creixent en funció de la demanda -i l’ego- dels polítics de torn sense rumb ni direcció.

Ens costa 4 milions d’euros anuals un ens que cada dia està més lluny dels gustos de la ciutadania. I per tant alguna cosa s’hi ha de fer. Ara bé, traslladar la responsabilitat de cóm i perquè als treballadors en base a purs criteris economicistes no aporta solucions més enllà del curt termini.

Quina televisió volem? Encara ningú no m’ha respost a aquesta simple pregunta.

Anuncis
8 comentaris
  1. El que es del tot flipant en aquesta historia de RTVA, es que el govern deixi en les mans dels treballadors el futur de l’empresa. Un cop mes m’està decebent el Sr. del “Peís”: pilotes fora. L’unic que guanya es que (suposo) a dintre hi hagin uns mals rotllos tremendos entre gent que son col.legues de feina. Tampoc entenc gaïre la programació. ¿Quin interes te un programa de l’any de la pera de la TV Mallorquina sobre els vins que es produeixen allà? Es no mes un exemple, pero programes d’aquests es difonen a RTVA cada dia. Pot ser no ens cal res mes que serveis informatius i poqueta cosa mes. Andorra es el que es i no cal anar mes lluny del que es necessita en aquest aspecte. Realment, jo em pregunto cada dia qui mira RTVA fora de l’horari del telenoticies.

    • Gràcies Serafí pel comentari.
      Certament la graella de programacio d’ATV no respon a un criteri concret més enllà d’omplir.
      Fa temps que no s’hi treballa en aquest aspecte perquè els recursos son cada cop menors. Els programes que menciones tenen una audiència que apenes supera el 3%.
      Formen part d’un acord de la direcció actual amb la xarxa de televisions locals de Catalunya i Balears.
      Surten més econòmics que l’adquisició d’espais a productores privades que havien realitzat productes d’escassa repercussió però d’un altíssim cost.
      La història de la televisió andorrana ha estat un cúmul de despropòsits. Des de la posada en marxa de la pretenciosa participació a Eurovisió, amb l’enorme cost que representa, a la compra i adquisició d’espais a productores privades a un preu desorbitat.

      Hem de recordar les mítiques frases de “teleforné”, encunyades per un PS -que al seu moment tampoc no va capgirar la situació d’un ens públic que durant molts anys ha estat dirigit per comissaris polítics-, o “la veu del seu amo” d’un cap de govern. La televisió pública no ha estat mai concebuda com un servei públic sinó com un instrument de propaganda. I ha patit, com ha patit la majoria d’organismes públics, d’endollismes que poc obeïen al criteri de servei públic i menys encara d’informació transparent i plural al ciutadà.

      Però la televisió pública és necessària. Jo crec en els mitjans públics i en el seu paper educatiu, divulgatiu, de cohesió social, de promoció de la cultura i de la llengua. Aquests aspectes, que també podem oferir els mitjans privats -de fet, ho fem, no en tinguis cap dubte- té molt més sentit en l’àmbit públic on el seu funcionament no s’hauria de regir exclusivament pels resultats d’un compte d’explotació.

      Certament cal pensar el què dius: calen 24h de programació llunyana a la realitat del nostre país? O fent uns bons informatius, espais de debat i d’entrevistes n’hi hauria prou? Quantes tertúlies veus a la televisió pública? Quants debats tractant temes que ens interessen? Quants espais divulgatius, científics o de caràcter cultural vinculats a la nostra realitat?

      I qui s’ha plantejat que aquest és el camí? Quin model de televisió pública volem en un context d’alta competència pels canals digitals, internet i la TDT?
      Jo crec que aquestes serien preguntes obligatòries a fer-se abans d’entrar amb la tissora.
      I efectivament no té sentit traspassar la pilota als treballadors demanant-los propostes. A veure, jo la tindria aviat: ningú no sobra. O en tot cas, què voleu, no?

      Gràcies novament. Seguim si vols el debat. Veig, però que hi estem força d’acord.

      Una abraçada

  2. Estem d’acord.

    La TV publica (no no mes a AND) es un instrument que tots els politics volen tenir al “seu servei”. Mira durant la campanya a Espanya com el PP li va “fotre canya” a Ana Pastor (TVE) fins al punt de dir que la farien al carrer un cop al poder. Es una pena, pero passa. La llibertat d’expresió en un mitjà public sembla, en aquest sentit, menor que en un privat. No hauria de ser aixi, pero a vegades dona aquesta sensació.

    Aqui, com a tot arreu s’han tingut “somnis de grandesa” (Eurovisió) i en epoques de vaques grasses “tira que te va”, pero ara les conseqüencies es paguen “cash”.

    La tasca educativa i divulgativa està cada vegada mes difuminada i les TV publiques s’assemblen cada dia mes a les privades. Aquesta es la sensació que tinc jo com a espectador. Com tu dius, el panorama audiovisual està en ple canvi (TDT, internet, etc…) i es possible que la TV publica estigui patint les conseqüencies per falta de recursos i per aixó n’estant tancant algunes.

    No soc expert en el tema pero insisteixo que amb molt poc, o molt menys del que emet RTVA ja fariem.

    Un plaer. Salu2

  3. Només he de observar una mica els meus fills i els seus amics per adonar-me que la televisió és un mitjà cada vegada més obsolet, almenys a la nostra societat occidental.
    Agreujat aquí pel fet que el país no arriba a la massa crítica necessària per permetre’s certes coses.
    RTVA amb la seva estructura actual sempre serà deficitària i només queda decidir si se la continua subvencionant o no. I això és una decisió totalment política.
    I per respondre la pregunta penso que l’única cosa original que podem oferir són les notícies i algun debat o tertúlia. Tot el demés, musicals, documentals, sèries, etc. només poden ser refregits perquè no tenim els mitjans ni sobretot els diners per fer-ho nosaltres.

    • Gràcies Salvador pel comentari.
      Estic d’acord en el què dius. Algú hauria de decidir quina ha de ser la funció i la seva estructura.
      Competir amb grans televisions forànies és absurd.
      Només discrepo en una cosa: crec que les decisions sobre la televisió pública no han de ser exclusivament polítiques.

      Una abraçada i gràcies novament per participar.

      • Dic decisió política perquè si fos econòmica em temo que s’hauria de tancar avui mateix.
        És una decisió d’estratègia de “peís” que només poden prendre els polítics, que per això hi són.

      • Gràcies novament per l’apreciació Salvador.
        T’havia entès. Jo quan parlo que no han de ser exclusivament polítiques em refereixo en què hi ha d’haver criteris professionals i aquests no els decideixen els polítics.
        Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: