Skip to content

Indefinició permanent

gener 17, 2012

Qui vol competència? Que aixequi la mà!

Ningú no en vol. La comoditat que dóna oferir un producte, bé o servei de forma exclusiva és impagable.

Però tots sabem que en una situació de lliure mercat (per què estem en lliure mercat, oi?) els monopolis i el proteccionisme exagerats no tenen raó d’existir. Bàsicament perquè frenen el creixement. Tots hi estem d’acord. Fa vint anys que en parlem. Se n’han fet 50.000 plans estratègics en el mateix sentit. I res. Continuem encallats.

“Toca aquell sector, però el meu el deixes tranquil”. I tant! Insisteixo: qui vol competència?

Els col·legis professionals fan lobby. Els comerciants fan lobby. Els hotelers fan lobby. Les telecomunicacions i l’energia fan lobby. Els bancs fan lobby. Tothom fa lobby. És comprensible i acceptable. Fins i tot tolerable. És la feina que els toca fer. Però, i el govern? Els ha de demanar què i com o simplement els ha d’informar sobre per on aniran els trets buscant, en tot cas, la seva complicitat per tirar-ho endavant? A aquestes alçades de la pel·lícula, amb tots els informes fets i refets que deuen circular per l’edifici administratiu, em sembla que no cal tornar a preguntar què, com i quan. Bàsicament perquè no hi ha temps.

L’executiu ha iniciat una ronda de contactes amb els agents econòmics per exposar-los el seu projecte. Un projecte per ara absolutament desconegut, sobre el qual no s’ha avançat més que quatre elements plens d’inconcrecions : obertura al cent per cent però amb clàusules de protecció.

Divagant, navegant en la indefinició, crec que no és la millor manera d’atreure inversors. Què vol dir clàusules de protecció conceptual? No estarem novament marejant la perdiu, cedint a determinades pressions? Per què tanta opacitat al respecte del projecte de llei d’obertura econòmica?

Mirem, si us plau què tenim al davant! La construcció, estancada. El comerç, a la baixa. El turisme en decadència. L’Estat endeutat. 700 aturats inscrits al servei d’ocupació.  I mirant el cel perquè no neva. Diversificació nul·la. Però a més tenim  9.000 estudiants als què avui no podem assegurar el seu futur al país.

Mirem alhora més enllà: Espanya, en recessió; França sortint-se’n tímidament; la UE i l’euro amenaçadats; els Estats Units en lleugera recuperació. El nostre voltant no invita a trobar inversió privada en abudància. En definitiva: el capital no espera ni a la duana de la Farga de Moles ni a la del Baladrà.

Es limitarà l’entrada de capital estranger a sectors anomenats “madurs”? Doncs, atenció!, perquè de madurs ho son tots. Quants sectors econòmics tenim a Andorra?

No ens enganyem. Dubto que les gran empreses de distribució entrin al país per sí soles. Segurament ho farien associant-se, com darrerament ho han demostrat dos grans grups, -un de francès i un altre de català-, amb empreses del país. I per què? Fàcil: perquè desconeixen el mercat i necessiten de qui sí en sap.

Dubto que grans despatxos d’arquitectes, enginyers, advocats o fins i tot grans centres mèdics triïn el Principat per instal·lar-se. Perquè tenim les dimensions que tenim i per tant la viabilitat econòmica seria més aviat escassa.

I sobre els hotels? Les grans cadenes hoteleres ja hi son.  I les que no, és perquè simplement no els interessa.

Per tant, a què tenim por? Per què frenar el creixement? Per què no permetre la liberalització absoluta de tots els sectors, energètic i telecomunicacions inclosos? No podem cedir a pressions de lobbys. Hem de ser coherents i sensats.

Si les bases no s’assenten avui, demà serà massa tard. De fet, ja fa anys que fem tard. 9.000 estudiants empenyen. 700 aturats no es poden permetre el luxe d’esperar ni al mes vinent perquè les factures els apuren avui. I l’Estat necessita imperiosament ingressar.

Tots sabem què vol un inversor (un bon inversor; no els altres): seguretat jurídica i homologació fiscal. El “si però no” ja sabem tots on ens ha conduït.

La protecció dels interessos d’uns pocs posa en perill el futur d’uns molts.

Confio que la compareixença del ministre d’Economia demà davant el parlament aporti llum sobre l’obertura econòmica que ens espera.

Advertisements

From → Economia, Politica

4 comentaris
  1. Al discurs del mes de setembre, Martí ja va dir “obertura econòmica excepte en aquells sectors claus per a la sobirania” i, ja sabem que en l’argot polític, aquestes expressions buides es poden estirar com un xiclet tant com es vulgui, i encabir-hi la banca, i les telecomunicacions, i l’energia, i…
    D’altra banda, tant de lobby no hauria de tenir cap efecte en un govern amb una majoria tan absolutíssima… Per tant, el principal lobby és DA mateix. Realment, tanta indefinició i inacció en un govern amb una majoria tan clara es fa cada cop més difícil d’entendre…

    • No ho hagués dit millor.
      Gràcies Yvan pel comentari.

      • Aquest matí sentia a un Ministre a la ràdio ( ho sento no recordo el nom) i deia que la llei encara estava per fer-se i passaria en mesos!! La meva reflexió es la mateixa que tu, que no hi ha majoria, és veritat que és millor sumar, però que es faci ja!! Si aquesta no és la cura als nostres problemes, encara podrem maniobrar i buscar un altre, no?
        No volem improvisació, però tampoc volem que no prenguin les decisions que vulguis o no es troben al programa de DA. Què no vam tenir prou amb els anys que no es va votar el pressupost del Jaume? Ara es governa en majoria i aquest any és definitiu per veure aquests canvis. No hi ha prou amb retallades. Per cert no estic d’acord, no crec que sigui la sol.lució, menys diners disponibles al país. En fi, que hi ha gent més qualificada que jo que diu que s’han de fer. Però ningú em pot dir que em de generar més ingressos i això es fa marcant les bases, clares i transparent perquè tothom pugui jugar, de dins o de fora. Ara!! no demà

      • Totalment d’acord Felip.
        Avui el govern ha donat algun detall més però continuem en la complerta indefinició. Es permetrà l’accés als drets econòmics des del primer dia als residents estrangers legalment establerts al país. Però la inversió forània per part de societats estrangeres estarà sotmesa a salvaguardes que encara s’han de definir i a una autorització prèvia. És, per tant, arbitrari i genera inseguretat jurídica, cosa que no calça per res amb la voluntat dels inversors que volen transparència i no pas que els maregin al servei de tràmits del Govern.
        A mi em sembla que no podem esperar. Les dificultats econòmiques son molt grans. I si s’ha de decidir qui sí i qui no, que es faci ja. I que, com molt bé dius, hi ha una majoria absoluta que ho permet.
        Tancar-se no és positiu. Ho hem vist abastament.

        Una abraçada Felip i gràcies pel comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: