Skip to content

Obertura econòmica (2a part)

gener 27, 2012

He tingut el privilegi d’assitir a la presentació del programa d’obertura econòmica que el Govern d’Andorra té previst per als propers quatre anys.

Dic els propers quatre anys perquè, després de comprovar el paquet de mesures legislatives que l’executiu del Principat ha previst per posar en marxa el projecte, dubto que abans estigui enllestida.

Calen com a mínim sis grans lleis que requeririen d’un ampli consens legislatiu i social perquè l’obertura econòmica sigui una realitat, malgrat la majoria megaabsoluta de DA. I dic això perquè sense aquest consens global (polítics, agents econòmics i socials) no tindria una mesura d’aquesta magnitud legitimitat.

La primera és la llei d’inversió estrangera que s’entrarà a tràmit parlamentari l’1 de març. Derivada d’aquesta, i perquè sigui efectiva, en calen unes quantes més: la reforma de la llei de societats, una -per fi- llei de comerç, la reforma de la llei d’immigració, les lleis fiscals pendents (IRPF i IVA) i la llei de propietat intel·lectual.

Són lleis capdals per modificar l’actual mapa proteccionista del país i encarrilar-lo al context europeu i glogal. Situar-nos en un entorn de competitivitat mundial on no hi ha barreres per al lliure comerç.

No són projectes a construir en quatre dies. No ho haurien de ser. Cal afanyar-se, és cert, però tampoc no ens hem de dur per la precipitació motivada per la necessitat del moment.

Cal posar-se les piles i cal actuar decididament. Amb un full de ruta clarament definit però amb perdurabilitat, i per tant, han de ser textos molt ben redactats, que no deixin cap marge a la improvisació o a dobles lectures i interpretacions.

No he vist el projecte de llei d’inversió estrangera. Pel que Govern explica, serà una llei molt amplia que a mi em genera certs dubtes i alguns neguits. Per exemple: les salvaguardes conceptuals que afectarien, segons l’executiu, elements com la sobirania i la seguretat nacional. Això vol dir que el Govern no pot permetre l’entrada de capital estranger que pugui produir greus perjudicis al país en matèria d’imatge com, per exemple, la dubtosa procedència del mateix (blanqueig de diners, sobre tot). Fins aquí, acceptable, necessari i trascendent. Ara bé: com quedarà regulat perquè finalment no es produeixin arbitrarietats?

Com es valorarà que una empresa que vulgui establir-se a Andorra no malmet el medi ambient? Sota quins criteris? I per quina raó, per perservar aquestes salvaguardes, el Govern, per norma, haurà d’autoritzar prèviament la idoneitat de la inversió? No serà això finalment un fre? No pot quedar regulat per llei en matèria d’emissions, per exemple, en el cas de les empreses considerades contaminants? Igualment per a tota la resta de salvaguardes conceptuals previstes: seguretat nacional, blanqueig de diners, etc.?

Novament em plantejo la qüestió de la seguretat jurídica. Què dóna seguretat a un inversor? Que les lleis siguin homologables, entenedores i comprensibles. Si un inversor ha de passar un calvari administratiu previ per obtenir un permís per establir-se al país, finalment es decantarà per qualsevol altre indret per implantar-se.

Em sembla bé que no hi hagi limitacions a cap sector. Ni els tradicionals ni els nous. Estic totalment d’acord que s’ha de vetar el capital dubtós. També estic d’acord que cal buscar els inversors perquè per sí sols no vindran. També cal fer pedagogia sobre els models impositius existents i els que vindran, i sobre el sistema de seguretat social. Cal anar amb les cartes cara amunt i fer esforços per buscar noves oportunitats.

I cal posar fi a l’imperi dels lobbis amb reciprocitat i sense càrregues fiscals extraordinaries. Permetre l’entrada en igual mesura que la sortida.

Vull donar un vot de confiança al govern per tirar endavant un projecte d’obertura econòmica que vagi més enllà de la recerca immediata de capital estranger per sortir de la crisi de manera momentània; que aporti valor i coneixement, i riquesa i llocs de treball i estabilitat, a la nostra malmesa economia.

Però també vull ser vigilant en cóm s’aprovin les lleis pendents i en cóm s’efectui l’obertura perquè sigui real i efectiva i es compleixi la premisa marcada pel propi executiu de diversificar l’economia, fer-la realment competitiva i atractiva per a inversors i visitants, però també per als que fa anys treballem i lluitem per aixecar un país que ha estat tancat durant decenis als privilegis d’uns quants.

Anuncis
Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: