Skip to content

Austeritat

febrer 6, 2012

L’intens debat públic que ha suscitat l’increment salarial acordat pels cònsols d’Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria, molt per sobre de l’IPC, ha destapat la caixa dels trons al sí de Demòcrates per Andorra. I no és per menys.

Durant la negociació per a l’elaboració del programa electoral de les passades eleccions comunals, l’executiva de DA proposava a l’anomentat “tronc comú” la retribució dels càrrecs comunals a la part baixa de l’escala salarial  com a senyal d’austeritat -i d’exemple- del què havia de ser la propera legislatura. Una legislatura marcada per la contenció de la despesa i les retallades en sintonia amb el què el propi partit està aplicant a l’administració general. Però aquest element va ser rebutjat per la majoria de comitès demostrant un cop més les dificultats de solidesa de DA als darrers comicis que van quedar traduïdes en trencaments marcats i notoris en algunes parròquies.

Senyal que a DA li preocupa i força la decisió adoptada per alguns comuns és que  ha manifestat obertament la seva inquietud per la mesura en tant que no lliga ni amb Super Glue amb les polítiques empreses -i les que s’hauran d’emprendre- en la gestió pública dels propers anys.

A DA, els cònsols d’Escaldes i Sant Julià li han restat credibilitat en la defensa de la reducció del 5% dels sous dels funcionaris i dels treballadors de les parapúbliques-mesura del tot impopular i que ha obert moltíssimes ferides, com és obvi-, així com la suspensió del GADA i els trienis fins que no s’aprovi la llei de la funció pública. Però a més, a DA li resta tota legitimitat per defensar polítiques d’austeritat en l’àmbit comunal en els propers anys, polítiques que seran necessàries si es vol frenar l’escalada de deute acumulat que supera els 1.000 milions d’euros segons les darreres dades fetes públiques pel propi Govern Demòcrata.

A més, a DA se li presenta una batalla difícil d’encarar en els propers mesos, i també relacionada amb la legitimitat, alhora de defensar el model de competències i transferències als comuns ja que ha quedat palès que no hi ha unitat quan parlem de gestió local i que de nou es perceben els governs comunals com a petits regnes de Taifes que fan i desfan al marge de les polítiques nacionals.

Segurament tant els cònsols d’Escaldes com de Sant Julià tenen raons suficients per defensar un increment salarial per sobre del 10%. I en d’altres moments econòmics seria fins i tot acceptable. Però avui la mesura costa de justificar. I tot plegat parteix de la base que no hi ha a Andorra cap llei que reguli què han de cobrar els nostres càrrecs públics.

He defensat sempre que els cònsols, ministres, consellers generals i per descomptat el cap de Govern i el president del parlament han de cobrar un salari d’acord amb les seves altes responsabilitats. Del contrari, només es podrien dedicar a la política els potentats, deixant de banda dels afers públics la gran majoria de la població.

Ara bé, no defenso que els consellers de comú hagin de cobrar un sou per servir a la comunitat. És la meva opinió personal en tant que comparo la situació dels comuns a la de molts municipis veïns on els regidors amb nuclis de població similars als nostres no cobren o molt menys.

Però a la vegada comença a ser urgent el redisseny de les nostres administracions. Totes elles: judicatura, parapúbliques, administració general, comuns, quarts…Quantes administracions necessitem per a poc més de 65.000 habitants? Amb quants càrrecs? Amb quines atribucions i pressupost? Per fer què i per a qui? I finalment, cobrant qui i què?

Estem davant un nou repte marcat per la conjuntura econòmica i que mai abans ningú s’havia atrevit a plantejar de manera tan oberta, en part fruit del pacte constitucional: el model d’Estat i el seu creixement -o decreixement-. Un debat que es posarà sobre la taula en les properes setmanes i que amb les decisions preses pels cònsols d’Escaldes i de Sant Julià es veurà com a mínim enterbolit.

Anuncis

From → Politica, Retallades

12 comentaris
  1. molt d’acord en quasi tot, l’anècdota no ens ha de fer oblidar el fons del problema, es tracta de quin model de país volem, de la qualitat democràtica… I el que em preocupa molt es la demagògia que es pot arribar a fer amb el tema de la remuneració dels polítics: volem que tothom pugui participar plenament en la vida política o la deixem per als terratinents o els “apparatchiks”. Correm el risc que només s’hi dediquin els que no els hi cal treballar (però segur que tenen algun interes a defensar…) o als qui d’una o altra ja “s’ho cobraran”, queda dicho!

    • Gràcies Bernat pel comentari.
      Al respecte de la retribució salarial és tan fàcil com elaborar una llei sobre càrrecs públics que determini funcions, atribucions, competències, remuneració i incompatibilitats.
      Una abraçada.

  2. Judith Salazar permalink

    Completament d’acord amb el teu post Marisol.
    Jo crec que el problema no és la remuneració si no l’augment de la mateixa.
    No és coherent de retallar quan encara no donem compliment a la Constitució i no tenim una sistema fiscal que gravi en funció de la capacitat econòmica. Aquest és un posicionament que els qui l’han rebatut defensen que “s’ha de contenir la sangria”… Ara però, em pregunto quina serà la seva argumentació per justificar que “la sangria” l’abonin càrrecs públics que s’augmenten la retribució en 16 o 22%.
    Difícil d’explicar.

    • És difícil d’explicar, sí.
      De fet avui han decidit fer marxa enrere i a la reunió de cònsols hi haurà una proposta per establir una graella màxima i mínima que no superi els 4.500€.
      En tot cas, la decisió té com a positiu que ha remogut el sistema i que es comença a parlar de coses que van més enllà de l’anècdota com per exemple sobre quines atribucions han de tenir els càrrecs públics per regularitzar-los; i quin model d’administracions hem de tenir.
      Si ha servit per començar a plantejar debats fins ara tabús, benvinguts siguin.
      Pel que fa al tema impositiu, totalment d’acord amb tu.

      Gràcies pel comentari Judith.
      Una abraçada.

  3. Júlia permalink

    Els polítics no poden seguir fent el que volen quan arriben al poder, i en aquest cas era tan aberrant que se les ha obligat a fer marxa enrera, però en la majoria dels casos el partit no te manera de controlar-los. El que caldria fer és una valoració dels polítics segons l’acompliment del programa electoral al final del mandat.

  4. D’acord amb l’article, afegir també que darrere el debat dels sous dels cònsols, rau el debat al voltant del rol de les parròquies i del que són els cònsols a Andorra. Si són com alcaldes de petits municipis es pot justificar que l’estat fixi conjuntament el que han de percebre en una llei, però si tens la visió federal de l’estat i de que les parròquies com entitat política amb autonomia i que Andorra és una unió de parroquies, es justifica que cada comú es fixi el que cregui convenient i l’estat no pot fixar una llei que en determini les retribucions. Per tant, el primer que cal fer es definir bé el model d’estat i de competències dels comuns.

    • És que aquest és un debat que ara mateix està sobre la taula.
      Certament l’argument dels cònsols és que tenen llibertat per assignar-se el què creguin convenient.
      Però per transparència política en moments com l’actual el què cal és definir les competències, atribucions, salari i incompatibilitats de tots els càrrecs públics paral·lelament amb la definició d’Estat i redisseny de les administracions. Em sembla deixar-ho clar al post.
      Gràcies pel comentari, Albert.

  5. Està bé defensar que una llei reguli les retribucions dels cònsols entre la dels altres càrrecs tal i com dius, però el Consell General pot actualment fer una llei que fixi les retribucions i funcions dels Cònsols?

    • Matiso: dels càrrecs públics en general. Tots ells.
      No pot? Per què no? Qui legisla normalment en un sistema parlamentari?

      • Jo també crec que s’hauria de fer, el problema actual rau en el fet que una cònsol arbitràriament es pugui posar el sou que ella considera necessari. Evidentment que em semblaria ideal i necessari que els sous no sirguessin arbitraris i estiguessin justificats, encara que fossin d’un import elevat. Però el tema està en saber si el Consell General té competència actualment per poder regular a través d’una llei els sous dels Cònsols, perquè els Cònsols estan elegits pels Consell de comú no pel Consell General…Em faltaria saber la visió d’un jurista per saber si es pot fer o no. La pregunta és saber fins a quin punt el Consell General té potestat per regular el funcionament dels comuns?

      • Sí, Albert, el consell té potestat per regular el funcionament dels comuns, per regular els sous i les atribucions de tots els càrrecs públics, i de modificar la Constitució si cal, sempre i quan hi hagi una majoria qualificada, que DA la té, de 22 consellers.
        Et linko la columna d’Yvan Lara d’avui que t’ho resoldrà: http://diariandorra.ad/blocs/ylara/2012/02/08/responsabilitat-absoluta/

        No cal ser jurista. T’has de llegir la constitució, la llei qualificada de competències i transferències dels comuns i tindràs la resposta.

        Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: