Skip to content

Primavera valenciana

febrer 20, 2012

No. A València no s’avança la primavera al mes de febrer. El què s’ha avançat -si és que mai s’ha arribat a abandonar- és el grau de de brutalitat policial amb el què el govern veí ha respost contra les protestes estudiantils dels alumnes d’un institut de secundària de la capital del Túria davant la demanda d’un ensenyament de qualitat. 

Tindria la seva gràcia que el govern del PP esclatés per València: el seu bastió irreductible. Però, de fet, és que seria lògic. El desgavell financer dels darrers anys, la corrupció urbanística, la xarlotada de la CAM i  dels vestits de l’expresident, Francisco Camps, o els aeroports fantasma han deixat en una situació dramàtica una comunitat autònoma tan productiva com la valenciana. De fet, fa poques setmanes, va ser de les primeres a ser rescatada per l’Estat espanyol davant la impossibilitat de fer efectius els pagaments més imprescindibles. I la mostra més clara de la manca de solvència financera d’aquesta comunitat han estat les indignants imatges dels alumnes d’un institut de secundària de Castelló anant a classe amb mantes per manca de calefacció a les aules.

La inacció dels governs espanyol i autonòmic per solucionar els problemes i la brutalitat policial demostrada contra joves adolescents que exigeixen el més bàsic dels drets democràtics -una educació de qualitat-  (i per a mostra, aquest il·lustratiu vídeo: http://eskup.elpais.com/1329765816-232336de202756373d4c6bd823a1a0f8 ) poden tenir un efecte polvorí de transmissió immediata en d’altres comunitats autonòmes com ara la catalana, on l’efecte de les retallades està sent també dramàtic en molts diversos serveis públics. El contagi pot escampar-se com l’escuma si no hi ha dimissions ja, especialment d’aquells que consideren els estudiants com “l’enemic” (el cap de la policia de València, més concretament: http://www.cadenaser.com/espana/audios/antonio-moreno-prudente-le-diga-enemigo-fuerzas/csrcsrpor/20120220csrcsrnac_15/Aes/), i dos dies després que els sindicats sortissin al carrer clamant contra la reforma laboral.

La crisi, l’atur, les retallades, la reforma laboral i la inacció persistent del govern del PP poden provocar efectivament una escalada de protestes socials que podrien elevar el clima de conflictivitat que, de continuar traduint-se en càrregues policials desproporcionades, acabaria en una primavera àrab a l’espanyola, posant doncs a la corda fluixa un govern que porta 60 dies i a les portes d’unes eleccions autonòmiques, les andaluses, que semblen marcar el temps polític però no el social.

 

Anuncis
10 comentaris
  1. Es el que hi ha …”l’economia de l’odi”, condueix a la violencia social…. Lo curiòs es que els violents a mes son els representants publics… :-((

    • Cert! És indignant la resposta brutal i que encara no hi hagi cap veu oficial que clami en contra de tal salvatjada, tenint present que son menors!

  2. No sé si existeix, però el model valencià es mereix un estudi molt i molt complet… Per mi, ho resumeix tot el personatge que presideix la diputació de Castelló…

    M’ha interessat especialment l’últim paràgraf… Sóc molt escèptic. Tu creus que sí? Vist com ho pintes… Potser una guspira com aquesta sí que és el que faltava per activar una escalada definitiva de la protesta, just després de la reforma laboral. I si… Doncs potser sí. (tant de bo, tu)

    • Hi ha molta indignació i molts joves descontents sense feina i sense futur que veuen a més amenaçat el seu únic recurs: l’educació. Jo crec que sí. Hi haurà més manifestacions. Arreu. Avui s’ha convocat una a Barcelona per protestar per la brutal resposta policial a València. I vist com les gasta el senyor Puig, no sé si no acabarà igual o pitjor. Sí. Com l’escuma si no hi ha dimissions i s’admeten els errors. I sobretot, que els xavals no hagin d’anar mai més a les aules amb mantes de casa perquè passen fred!

  3. Lo de Valencia es de cachondeo! Tenen el seu sistema financer petat amb Bancaja, CajaMediterraneo i Banco de Valencia quebrats. Un president que es un presumte xoriço i van i l’absolven. I ara foten osties a tort i a dret per fer una cortina de fum i tenir l’excusa perfecta per desviar l’atenció de la realitat.

    Estic d’acord en que aixó pot anar a mes per que la gent està molt cremada a tota Espanya i probablement el “modus operandi” PPero no ajudi, tot i que el 15-M i els “indignados” van neixer amb el de la “ceja” i el “talante”.

    Conclusió: acaba de començar i va per llarg 😦

    • I no solament l’absolen sinó que l’investeixen doctor!
      És de traca, mocador i pitet. Però el pitjor de tot és que davant una colla d’estudiants de secundària (no oblidem, menors!), pretenen dir-nos que la resposta policial ha estat proporcional. Imagina’t que fossin els nostres fills! Jo també surto al carrer.
      Efectivament, no ha fet més que començar. El més lamentable és que 24 hores després, el govern espanyol i especialment el ministre de l’interior miren cap a un altre costat.

  4. Deia aquest matí el ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, a Catalunya Ràdio que “el que convé ara és moderació i prudència, perquè alguns volen que això sigui com Grècia”.

    Aquest és el missatge que ha de quallar en l’opinió pública de l’estat espanyol. I no només hi ha una crida a la moderació i la prudència; des de fa moltes setmanes ens estem fent un fart de sentir veus que advoquen pel “sentit de responsabilitat”, veus que parlen d'”inevitabilitat” de les mesures d’austeritat, veus que apel·len a complir amb la nostra obligació de “fer els deures”… I tot això, salpebrat amb una substancial i voluntària atenuació dels evidents signes de malestar col·lectiu en tants i tants àmbits de la nostra societat, afavoreix el tan desitjat estat de general narcotització.

    Catalunya ha estat un gran exemple de com una situació perillosament descontrolada i una opinió pública notablement contrària als interessos de l’executiu (arrel del nyap de la plaça Catalunya el mes de maig) ha pogut tornar a ser canalitzada de manera adequada amb paciència, amb una progressiva desnaturalització de les queixes socials i una desaparició mediàtica durant un parell o tres de mesos del arxifamós conseller d’Interior, Felip Puig.

    I és que no hi ha domini de la situació política si no hi ha domini de l’opinió pública. El Govern de la Generalitat de Catalunya va aconseguir que les mesures duríssimes en sanitat, educació o en el funcionariat en general poguessin ser anunciades i aplicades durant la tardor sense massa “trasbals”, tenint en compte el nivell de fogositat de què vam fer gala a la primavera. Però aquest èxit no és mèrit exclusiu de l’executiu català i dels seus assessors de comunicació; aquest èxit no s’explica sense la col·laboració a fons perdut d’uns perfectes i potents aliats: els mitjans de la “Corpo” (sí, aquells que pateixen de manera substancial l’embat de la tisora), i molt especialment, els serveis informatius de TV3.

    Amb això vull dir que la clau de volta de la possible encesa de la metxa de la indignació la tenen els grans mitjans de comunicació del país. Indignació n’hi ha per donar i per vendre i, com bé dius, que en aquests moments en sigui València la principal protagonista és del tot lògic. Les xarxes socials bullen i d’indignació i ho seguiran fent d’ara endavant. Però, de moment, encara ara, l’estat d’ànim general de la ciutadania es modela a través dels mèdia més massius, sobretot de la televisió.

    En la meva opinió, no seran les anomenades forces d’ordre públic les principals “enemigues” de manifestants i ciutadans indignats (potser sí les més visibles, però no pas les més poderoses). Aquells atonyinen convenientment, però els altres difuminen o accentuen a conveniència.

    Com que tu i jo compartim professió, penso que t’interesseran els dos enllaços que et deixo a continuació. El primer és un anàlisi de com els principals mitjans catalans van refredar el clima social a la tardor:

    http://rogervilalta.wordpress.com/2011/10/06/telenoticies-antitermics/

    El segon és més recent, i compara el pobre tractament dels aldarulls de Grècia de fa dos diumenges a TV3 (perillosos pel contagi) amb la notícia de la mort de la Houston:

    http://rogervilalta.wordpress.com/2012/02/13/whitney-houston-com-a-simptoma/

    Bon post. T’aniré seguint.
    Salut!

    Roger

    • Moltes gràcies Roger pel comentari i els enllaços, ja que enriqueixen notablement el debat al voltant d’aquest problema.
      Comparteixo la teva opinió al respecte del paper que determinats mitjans de comunicació, especialment els públics, fan sobre les tensions socials i en general sobre tot el què afecta les retallades i la indignació que provoquen.

      No és pas aquest un fenòmen nou per desgràcia. Sabem que la influència política i -per què no?- manipulació mediàtica als mitjans de comunicació públics és una pràctica estesa malauradament. Canal 9 n’és un clar exemple. Però hi ha un fenòmen nou menys controlable i obert, i que va ser clau a la primavera àrab, com és la proliferació de les xarxes socials que permeten contrastar el què els mitjans “oficials” publiquen al respecte.
      Gràcies a youtube, twitter o facebook s’ha pogut tenir una mínima impresió de les brutals càrregues policials a València, una acció que no s’ha pogut amagar i que ha corregut com la pòlvora. I l’efecte crida ja està donant els primers fruits: a les principals ciutats espanyoles ja s’estan convocant manifestacions de protesta que desembocaran en alguna cosa més que la repulsa per l’actuació d’ahir perquè la pèrdua de qualitat a l’ensenyament públic és una evidència.

      Deia el CIS no fa pas gaire que els principals focus de desigualtat a Espanya en concentren en dos col·lectius: els joves i les dones. Amb una taxa d’atur juvenil del 45% el què no m’explico és que els joves no hagin sortit abans al carrer.

      Gràcies pel comentari. Ens seguim mútuament. Serà enriquidor.

  5. Sorprèn la violència gratuïta i la imposició d’aquesta mena d’estat d’emergència de facto a València, sobretot tenint en compte que la protesta inicial era una simple concentració davant de l’Institut a l’hora del pati. Però el que més m’ha sorprès a mi, i gratament, és la resposta que hi està havent de tota la gent. Certament això pot saltar fàcilment a moltes altres ciutats i servir-nos a tots de revulsiu, sobretot després que els mitjans majoritaris es dignessin finalment a parlar-ne, després de gairebé una setmana d’escalada de la repressió.

    El que segueixo sense entendre és no ja que la policia tingui tics –i no tan tics– d’altres èpoques, sinó que a més no s’hagi adonat encara que ara qui més qui menys duu una càmera a sobre, i la fa servir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: