Skip to content

Parats

febrer 23, 2012

La situació del mercat laboral andorrà frega el límit. Tenim més aturats que mai registrats oficialment (700) dels quals només 80 cobren la prestació per desocupació de tant sols 400€. Això es produeix en plena temporada turística de neu, per tant, quan més baixa taxa d’atur s’hauria de registrar (en teoria).

Tenint en compte que el degoteig de marxa d’immigrants ha estat constant des del 2009, quan despunta la crisi (un 23% segons dades de les ambaixades, dades que tots sabem que no són del tot reals perquè no tots els residents es donen de baixa als respectius consolats ni molt menys al servei d’immigració), la taxa d’atur és encara sostenible a la què podria haver estat. De no haver-se produït la marxa silenciosa de molts residents, fregariem la conflictivitat social.

No hi ha prou teixit empresarial hores d’ara, ni tant sols el de temporada, que pugui absorvir tan elevada massa de desocupats. Tot i que els empresaris del Pas de la Casa es queixen de manca de personal a l’hivern que no respon el servei d’ocupació (!).

I és que, analitzant les dades d’aquest servei, trobem un nombre força destacat d’homes majors de 40 anys que busquen feina. Són majoritàriament treballadors de baixa qualificació que fins ara es guanyaven la vida a la construcció i sectors pròxims (tallers d’alumini, vidreries, fusteries, lampisteries, etc.). No tenen ni idea de dur una safata, d’atendre una taula en un restaurant ni molt menys de fer de písters. Diria que molts no deuen saber ni esquiar. De fet, el nombre de persones d’aquest perfil podria incrementar-se notablement els propers mesos, segons les dades de l’associació de contractistes d’obres la qual alerta que la pèrdua de llocs de treball pot acabar a raó de 4 treballadors diaris, una xifra que fa esfereir.

I el Govern què fa? Aprova un pla d’ocupació temporal per a 160 persones per un període de sis mesos a l’administració. Les tasques seran desbrossar boscos, netejar rius, arxivar documents,  etc. Feines totes elles d’un perfil de formació baix que permeti cobrir les necessitats més bàsiques d’aquells que es troben en pitjor situació. Una mesura més aviat de caritat que no pas efectiva per activar el mercat de treball ni permetre a aquestes persones reciclar-se per reincoporar-se, per exemple, a les demandes del Pas de la Casa, per citar un exemple de demanda flagrant.

L’entossudiment a no crear el subsidi d’atur com a tal, pagat d’acord amb el cost de la vida d’Andorra mentre s’aproven polítiques efectives d’activació econòmica, de reforma del mercat laboral, de reorientació del servei d’ocupació i de formació pels parats, obliga, doncs, a prendre mesures de solidaritat. Mesures que són pegats, que només serveixen per apaivagar una més que probable conflictivitat social quan s’acabi la temporada de neu i el nombre d’inscrits al servei d’ocupació pugi exponencialment.

Però, fixeu-vos quina contradicció: mentre no es renoven els contractes d’eventuals a l’administració pública així es van extingint, es contracta per força menys (el salari mínim) persones del servei d’ocupació a les qual se les busca una feina adequada a la seva més aviat escassa formació.

És a dir: enviem a l’atur uns per contractar-ne uns altres. Fem rotació de mà d’obra més aviat barata en una administració al límit financerament parlant.

No hauria estat més fàcil engegar un programa de formació per a aquests treballadors que els permeti, per exemple, ocupar els llocs que reclamen hotelers i restauradors a parròquies altes? No hauria pogut posar l’administració totes les energies existents al servei d’aquestes persones, com ara, la formació que ja dispensa la propia cambra de comerç? No podien els polítics promoure una borsa de treball que garanteixi una feina estable immediata i futura a aquests aturats, ja reciclats, per reintroduir-los al mercat de treball?

Doncs no. I per què? Doncs perque mentre es formen (un mínim de tres mesos) alguna prestació se’ls ha de donar.  I és que encara impera en la mentalitat conservadora d’aquest país, i per tant de la majoria que governa, que crear un subsidi d’atur és crear assistits.

Ha passat pràcticament un any des que DA va guanyar les eleccions. Un any en què ja savia que la situació econòmica era crítica i que calia actuar de manera immediata sobre una crisi estructural que canviarà el model que coneixem. Un any, en canvi, en què no s’han pres decisions polítiques efectives i, sobre tot, immediates en tot allò que depèn de l’administració pública resoldre: regulació del mercat de treball, reorientació del servei d’ocupació, obertura econòmica, reforma de la CASS, control del deute públic, etc.

Així, doncs, mentre no es resolen els problemes més estructurals, es governa a base de llençar globus sonda i posar pegats momentanis. I tot això en una situació política i institucional àmpliament favorable com és la de tenir una majoria aclaparadora, cosa que resulta encara més incomprensible.

Anuncis

From → Atur, Economia, Politica

17 comentaris
  1. Salvador permalink

    Tots els inscrits al servei d’ocupació que reben una prestació, de més de 400 € per cert, estan obligats a assistir i fer unes determinades hores a cursets de formació, no fer-ho pot representar perdre la prestació.

    Els cursets són variats, català, Excel, Word, confecció de currículum, entrevistes de treball, turisme, hostaleria, etc. i es seleccionen segons el perfil del candidat.

    • A veure Salvador, la prestació puja poc més de 400€.
      Dels 700 inscrits al servei d’ocupació només 81 reben aquesta prestació.
      Per tant, tota la resta no rep formació ni cap subsidi. Pel que sembla t’has de morir de gana per tenir-lo.
      Quan una empresa vol contractar algú del servei d’ocupació, té moltes dificultats per fer-ho. No s’estableix una relació exacta entre necessitats de l’empresa i perfil dels aturats.
      És cert que hi ha gent a la que se li ha ofert treballar al Pas i ho ha rebutjat. Però també és cert que la majoria no estaven preparats els més mínim per assumir la feina que els oferien.
      Hi ha gent inscrita al servei d’ocupació que voldria treballar al Pas i mai no els han cridat. En tinc constància d’uns quants casos. El problema aquí és que el treballador no compleix el perfil.

      Per tant, no hi ha suficient formació per a aquesta gent. A veure, sincerament, que aprenguin català m’està perfecte. Que dominin l’ofimàtica, fantàstic. Que aprenguin a fer un currículum, val. A superar una entrevista de treball, ummm. El què cal és oferir-los un reciclatge i una reorientació laboral real allà on hi ha demanda: atenció al públic, hoteleria, comerç…

      Si només fan formació pels que reben la prestació, malament. La resta també son aturats i ara els pagarem un salari mínim a l’administració per anar tirant sis mesos. I quan s’acabi? És allò de donar la canya per pescar o el peix.

      I no ho dic jo únicament. Tant aturats com empresaris hi estan d’acord que el servei d’ocupació no funciona.

      Gràcies pel comentari.

      • Salvador permalink

        No és per portar-te la contrària però per desgràcia conec bé el tema perquè el vaig haver de patir. El 2010 jo cobrava una prestació mensual de 864,86 €, suposo que des de llavors deu haver pujat una mica.

        Formacions n’hi havia de tota mena, també atenció al públic, hoteleria, comerç. Són cursets per força bastant curts i no donen temps per a gaire cosa.

        En quant al servei d’ocupació no he conegut ningú que en parli bé. Penso que els quatre funcionaris que hi ha fan el que poden, o sigui molt poca cosa, però si no serveix per a gairebé res no és culpa d’ells sinó dels que molt cara a la galeria van muntar una xapussa completament improvisada. Però a mi i a molts altres ens ha ajudat, no em puc queixar.

        Em van posar en contacte amb tres empreses, una em va descartar per telèfon i vaig fer dues entrevistes però naturalment no donava el perfil, a la meva edat és difícil. La conclusió que n’he tret, i que tots hem sabut sempre, és que si no coneixes algú ho tens molt negre per trobar feina, en això com en tot l’únic que funciona és l’endoll.

      • Dec tenir informació diferent al respecte del pagament de la prestació.
        Els poc que conec que la cobren no passen dels 480€. Però si dius que en cobraves més, doncs estic errada.
        Gràcies novament pel comentari i fins aviat, Salvador.

  2. Francesca Alvarez permalink

    Felicitats per dir les coses tan clares. Jo conec una persona que esta inscrita al servei i el van cridar per una feina al Pas de la Casa, era de manteniment, ell ja hi ha treballat sempre amb aixo, per tant era el perfil, li van dir un divendres: et truquem dilluns per anar a l’entrevista amb l’ocupador… ni dilluns, ni dimarts, ni dimecres, ni… ni…. ni mai. I va anar unes quantes vegades el Sr. a preguntar i li deien: si, si, ja la l’avisem. Han passat 2 mesos i encara no l’ha avisat ningú. Alguna cosa no va be amb aquest servei, entre totes les que van molt malament en aquest pais nostre.

  3. Alvaro Areny permalink

    Dels 700 inscrits, ja que ho saps tot, 387 volen canviar de feina. Jo he estat inscrit, he cobrat la prestació i era de 777€. Em van trobar feina, la que sigui en 4 dies i sense plorar, l´he agafada. De director que era a venedor al Pas. Qui vol, treballa.

  4. Alvaro Areny permalink

    Per cert, 6 mesos de feina, millor que res i mestrestant, en busques una altra, no? Podem donar gràcies.

  5. Alvaro Areny permalink

    I per finlaitzar, m´ha sapigut greu el que escrius sobre la mentalitat conservadora. No sé si ets andorrana, segurament resident de fa temps, però aqui som com som i a qui no li agradi…qui és qui i qui és el de fora per fer canviar el de casa? Et guanyes la vida aqui no? Pots opinar, evidentment, però respecta. Jo no tindria collons d´anar a Espanya a menjar i tractar-los de no sé que, si més no, sense ser nacional.

    • Alvaro Areny:

      T’ho he dit moltes vegades i insistiré una més: identifica’t per publicar al bloc.

    • I per finalitzar abans de passar-te a correu brossa:

      Llegeix al diccionari la paraula “respecte” i aplíca-te-la. Jo no tindria ovaris de ser a Espanya i dir-li a un estranger que, com que critica el meu govern, agafi la maleta i se’n torni al seu país. Entre d’altres coses perquè em denunciarien, i amb raó, per xenòfoba.
      Ets el viu retrat d’un sector social que, per fortuna, es troba ja en perill d’extinció. Estaries molt còmode militant al FN. De fet t’animo a fundar-lo i situar-te així on et pertoca.

  6. Salvador permalink

    L’estiu vinent farà només 50 anys que visc aquí, i en fa més de 40 que m’havia sentit dir això de “i a qui no li agradi…”, per alguns res no ha canviat, això és la mentalitat conservadora.

    I per evitar malentesos, sóc i em sento andorrà, tinc un sol passaport i estimo el meu país.

  7. Alvaro Areny, el que hi aqui es molt atontat suelto com tu, per desgracia.

    Apa!

  8. Em permeto el luxe d’intervenir en aquesta conversa ja que puc raonar per experiència pròpia alguns d’aquests casos. Actualment estic inscrita al Servei d’Ocupació i aquest ja és el segon cop tot i que, encara, no he hagut de fer els tràmits per demanar el subsidi d’atur. He de dir que el tracte que he rebut des d’aquest servei ha estat sempre molt correcte i la informació que he demanat me l’han facilitat de manera molt entenedora. Pel que sé, el subsidi d’atur arriba com a màxim al sou base establert i es calcula en funció de les meves despeses (lloguer, perdones a càrrec i demés ) així com de les meves propietats (hipoteca, segona residència i altres). És evident que a qui menys te i més ha de pagar se li atribueix un subsidi major i és per això que hi ha molts casos que només els corresponen poc més de 400 euros. La meva opinió però és que ningú pot viure amb aquesta quantitat i és que encara que no tingui persones al seu càrrec tampoc podrà pagar un pis i el menjar de tot un mes.

    D’altra banda, he de dir que no estic conforme que el Servei d’Ocupació faciliti només el nom i el contacte a les empreses que busquen contractar algú. En el meu cas prefereixo que disposin del meu currículum que no pas del meu nom i telèfon i és que el que realment els importa és la meva formació i la meva experiència. Aquest servei ho atribueix a la llei de la protecció de dades però jo els vaig autoritzar per facilitar el meu currículum i tampoc és possible. Així que, en aquest aspecte, alguna cosa si que hauria de canviar.

    La culpa, però, de la mala dinàmica alhora de trobar feina no és només responsabilitat del Servei d’Ocupació, i és que també hi ha molts empresaris, gerents i directius que tenen alguna vacant i no n’informen al departament de Treball. Gairebé us diré que d’ofertes de feina n’hi ha igual o més “al carrer” que no pas a la base de dades d’aquest departament. Potser n’hi ha que es pensen que els qui hi estan inscrits són només ciutadans molt joves, altres amb estudis bàsics i/o altres amb amplis coneixements i experiència en tots els serveis derivats només del sector de la construcció i la restauració? Amb aixo us puc dir que hi ha moltes empreses que prefereixen contractar algú que ja té feina i vol canviar d’empresa que no pas algú que està a l’atur i així, senyors, no es contribueix a dinamitzar el mercat laboral.

    Per últim, no val la pena, Serafí i Marisol, rebatre la manera de pensar del comentarista anònim Alvaro Areny i que no es mereix, per mi, cap mena de respecte. Només li diré que sóc andorrana, filla d’immigrants catalans vinguts als anys 40 i 50, que el meu pare ja fa molt de temps que és andorrà, que la meva mare no vol ni voldrà mai ser-ho mai, i és que en té els seus motius. Amb tot aixo et vull dir que ella té el mateix dret, o més que tu de queixar-se de la manera de com funciona el país on ha treballat des de que tenia 12 anys de vida i on ha parit els seus fills, i que ningun andorrà com tu s’atrevirà mai a dir-li que ella ha de callar la boca. Com diu la Marisol, sort en tenim tots que en queden pocs com tu, és a dir, maleducat, irrespectuós, egoista i ignorant. Saps que et dic també?, que les persones a Andorra que pensen com tu són les que fan que a ulls dels de fora continuem sent aquella Andorra que va “a la seva bola”.

    • Moltes gràcies per l’extensa resposta, per aportar el teu testimoni i pel teu suport.
      Enriqueixen el post i animen el debat en sentit positiu.
      Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: