Skip to content

Avortats

Març 5, 2012

El Partit Socialdemòcrata ha tornat a anunciar la presentació al Consell General d’una proposició de llei provocadora. En menys d’una setmana, el PS s’ha entestat en demostrar que l’aclaparadora majoria demòcrata és de tot menys de “centre”: la reforma de la llei de la nacionalitat per rebaixar de 20 a 15 els anys de residència per obtenir el passaport, i la voluntat de presentar enguany el projecte de llei de despenalització de l’avortament en els tres supòsits més universals de tots els supòsits (perill per a la vida de la mare, malformació del fetus i violació, alguns supòsits dels quals, fins i tot un país tan catòlic, apostòlic i romà com Irlanda inclou a la seva legislació).

A mi em sembla perfecte que el PS, amb minoria absoluta, sigui capaç de posar contra les cordes DA en tot allò que fa referència al progrés dels drets democràtics i civils si finalment aconseguim avançar. Especialment en una matèria com l’avortament. Ara bé, cal fer de tant en tant el paper de “abuela cebolleta” per rescatar de les hemeroteques els programes electorals de fa només dos anys.

El PS no presenta pas cap proposta nova. Tant la reforma de la llei de la nacionalitat com el projecte de despenalització de l’avortament formen part del seu cos ideològic. Si no em falla la memòria, tots dos projectes l’ha presentat amb similar contingut almenys dos cops al parlament: durant la legislatura de Pintat i durant la legislatura socialdemòcrata. En cap cas no va prosperar. I és evident que, almenys pel que fa a la llei de la nacionalitat, la d’enguany no serà pas la darrera vegada que la presentin.

Cal recordar, però, que el PS no portava al programa electoral del 2009 (programa amb el que va guanyar les eleccions generals d’aleshores) la despenalització de l’avortament. I la de la nacionalitat, tot i presentar-la al programa, no va ser amb el mandat pràcticament esgotat, a finals de 2010, que la va presentar al parlament en un clar exemple de tactisme polític. Al 2009 calia fer un gir al centre i mantenir contents els poders fàctics, copríncep episcopal inclós, per aconseguir la victòria. Al 2010 s’evidenciava una legislatura esgotada i aleshores li va convenir el gir a l’esquerra. Tactisme, insisteixo, pur i dur.

Ara bé, amb o sense tactisme, cal continuar lluitant i avançant a favor dels drets civils. I per tant aplaudeixo la decisió que tornin tots dos temes al debat públic sigui qui sigui qui ho presenti: PS, Verds, Indignats o Associacions de Dones, o tots plegats.

La despenalització de l’avortament ha de deixar de ser un tabú pel fet de tenir un copríncep bisbe. La Constitució és clara al respecte: si una llei pot provocar un conflicte moral en un dels dos caps d’Estat, hi ha la possibilitat que tiri endavant amb la signatura de només un dels dos. Com ja va passar amb la llei del matrimoni civil, el copríncep episcopal no la signa i el poble sobirà, i especialment les dones, tenen una llei a l’alçada de les circumstàncies socials.

Ja n’hi ha prou de mirar cap a un altre costat! El copríncep episcopal sap que aquest debat no pot ajornar-se eternament. I el legislador, sigui del signe polític que sigui, ha d’actuar en conseqüència. No és tolerable que més d’un centenar de dones cada any avortin a Catalunya. No és acceptable amagar una realitat que la crisi aguditza. Els embarassos no desitjats són un fet i el dret de les dones a decidir està malmès i tocat de mort.

Tenim el parlament més paritari de la història. Doncs bé: és hora que les dones parlamentàries es manifestin. I es posicionin. Estan o no estan a favor de la despenalització de l’avortament? Sí? Doncs endavant amb el projecte de llei, sigui quin sigui el partit que l’hagi presentat. Demostrarien que serien capaces de posar per sobre dels interessos partidistes l’interès general a favor de la plena igualtat  i demostrarien que en matèria de drets civils no valen excuses ni intents avortats sota el menysprepable paraigua de “l’ara no toca”.

Anuncis
8 comentaris
  1. Salvador permalink

    És hora que les dones parlamentàries es manifestin, i els homes també, o potser hem deixat de ser iguals?

    • No! I ara! Però si hi ha un parlament paritari, que es noti en temes que formen la base de les reivindicacions de les dones. Dic jo, eh?

  2. Albert permalink

    La llei de la nacionalitat als 15 anys està a la pag. 74 del programa del PS del 2009, tens raó pel que fa a l’avortament.

  3. Hola Marisol,

    el teu post toca punts clau molt interessants. Comento en desordre (és molt tard per estructurar…) els que m’han interessat més. Prou ja de l’excusa del Bisbe, prou! Qualsevol dels meus estudiants de 3r de Secundària sap que el debat en aquesta matèria no existeix, la responsabilitat és del Consell. I si pressiona de forma soterrada, valentia (tampoc gaire: responsabilitat) política. I si el problema és que els Coprínceps manen massa, a veure, amb els 22 consellers de DA n’hi ha més que prou per modificar la Constitució i eliminar-los… Pel que fa a l’ “ara no toca” no cal insistir, una excusa més. Em sembla interessant el tema de les dones al CG. Tot i que, evidentment, la decisió personal en matèria d’avortament és de la dona, la decisió política hauria de ser defensada per tots. No em semblaria gens malament, però, el que proposes: que les dones es plantin conjuntament al Consell, passant de la disciplina de partit… I així amb més temes. De fet, una de les coses que no entenc del nostre sistema electoral és que prima moltíssim la representació territorial però després ningú es planta contra el seu grup parlamentari per defensar el territori que representen… Ufff, em noto espés, pel bé del teu bloc ho deixo aquí.

  4. Francesc ROBERT permalink

    Bon article, bona anàlisi,…clar com l’aigua!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: