Skip to content

Constitució

Març 13, 2012

Demà celebrarem 19 anys de l’aprovació en referèndum de la Constitució Andorrana.

He tingut el privilegi d’assistir en primera persona a la redacció i aprovació d’una carta magna per primer cop, i segurament el darrer, a la meva vida. He vist, per tant, parir i criar la criatura.

Des del primer esborrany, calcat a la constitució espanyola, al darrer i la nit dels ganivets llargs a La Massana, quan va estar a punt d’avortar-se el projecte per pressions que jo anomenaria, directament, de la ultradreta.

El text constitucional compleix 19 anys. Molt bé! I on som? Doncs d’entrada lluny del què hi diu en el conjunt del seu desplegament. Si mirem capítol per capítol, hi ha encara molts dels articles pendents de desenvolupar-se parcialment o totalment. Sobre la taula, molts i diversos temes: la igualtat, la representativitat, la distribució de la riquesa, el sistema fiscal, etc, etc.

Quants dels molts -o pocs- dels què demà besaran la bandera, cantaran l’himne i proclamaran el cèlebre “Visca Andorra” es creuen realment el què diu el text constitucional?

Han passat 19 anys i encara no hi ha plena igualtat entre homes i dones. No s’ha regulat el dret de vaga. El dret a sindicar-se és ben laxe. El dret a un treball digne està en entredit, per no esmentar el de l’habitatge. El sistema de pensions, de salut i l’educació univerals poden veure’s severament amenaçats per la conjuntura de les finances públiques i les retallades. Ni de bon tros tenim un sistema fiscal equitatiu sobre la base de que paga més qui més té. I així, un llarg etcétera.

Demà seria bo, a banda dels discursos grandiloncuents, de la ma al cor i de les banderes onejant a tort i dret, reivindicar que tenim un sistema democràtic desenvolupat a mitges, que molts dels nostres joves no tenen clar el seu futur al seu propi país i que hi ha encara enormes desigualtats.

Que no tothom és igual davant la llei, que els dossiers s’amunteguen als despatxos oficials i que el futur és incert. Per no parlar del pes de les parròquies i del què significa la paraula ciutadania en el nostre sistema electoral. 

Patim enormes dèficits democràtics encara. Des del dret a l’avortament i fins l’accés a la nacionalitat. Fora bó recordar-los demà. I fer una relectura de la Constitució per no oblidar que el poble, certament, és sobirà.

Advertisements

From → Uncategorized

2 comentaris
  1. Salvador permalink

    Com ja he comentat a un altre lloc, mirant aquest escut sembla que fins i tot les vaques vulguin fotre el camp d’aquí. 😉

    Malgrat tot, aquesta llista de dèficits democràtics que menciones em corrobora que ja no som tan diferents, al nostre voltant no ho tenen molt millor.

  2. Totalment d’acord amb tu Marisol! La millor manera d’honorar una Constitució no és penjant banderes sinó complint-la, desenvolupant-la i millorant-la si cal, que cal, amb una reforma (perquè els enormes dèficits democràtics que tenim no es deuen, únicament, a un desenvolupament poruc de la Carta Magna sinó també a la Constitució mateixa, que legitima / legalitza / constitucionalitza elements de baixa qualitat democràtica (Coprincipat, sistema electoral extremadament poc representatiu, difícil accés a la ciutadania plena per la nacionalitat, etc.). Menys patriotisme mal entès i més compromís democràtic!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: