Skip to content

Els nous pobres

Març 20, 2012

La crisi està passant factura de manera molt colpidora en molts sectors de població. Però n’hi ha dos d’especialment crítics: les dones i els joves.

No acostumem a posar cara als més desfavorits. No tenim per costum mirar-los als ulls. Ens passen desapercebuts perquè això de ser pobre està força mal vist al país de les oportunitats. Però avui mateix, precisament avui, després de descobrir aquest bloc, llegeixo esfereïda la carta d’una lectora en un diari andorrà exigint allò que per llei li pertoca i que ha sol·licitat sense obtenir per ara resposta: la prestació per desocupació.

Marejada entre departaments i papers, entre tanta burocràcia, Nathalie Vermeulen assegura que porta 62 dies sense cap ingrés, que viu de la caritat dels veïns i del comú de la seva parròquia mentre espera la prestació del Govern qui encara no li ha respost si hi té dret o no. 62 llargs dies sense poder pagar el lloguer, ni la llum, ni el telèfon, ni les medicines que necessita per a la seva malaltia que no especifica però que, segons assegura, no li mereix tampoc cap pensió per invalidesa de la CASS.

62 dies circulant el seu dossier entre despatx i despatx.

Desconec al detall el cas de la senyora però atrevir-se a publicar amb noms i cognoms en un diari del país la seva situació és de ben segur perquè es troba al límit de la desesperació.

És la cara del nou pobre. Algú que era com vostè, lector, com jo mateixa, com qualsevol. Un treballador, segurament qualificat, que un bon dia va caure malalt, no va poder continuar amb la seva tasca i es va quedar sense res un cop esgotats els recursos en forma de -molts o pocs- estalvis.

Algú que viu sol, que no té família pròxima i que es troba desemparat.

Si mirem les dades estadístiques de qualsevol país del nostre entorn, o els informes de Càritas a casa nostra, comprovem amb resignació que els nous pobres creixen a mesura que avança la crisi: joves amb estudis, formats i preparats, amb feines precàries que viuen a casa dels pares ad etermum. Dones separades amb fills al seu càrrec i a l’atur que també han retornat ad etermum a casa dels seus progenitors. Homes de mitjana edat, separats i també a l’atur, que igualment han tornat a casa dels pares. Famílies senceres amb tots els membres a l’atur que també retornen ad eternum a casa dels pares després de perdre el pis. I avis que amb pensions més aviat ridícules mantenen una gran família en la qual molts dels seus membres no treballen. Tenint molta sort, per cert, de tenir i gaudir de pares amb pensions, és clar!

Aquesta és la precarietat nova. Ja no són els de sempre, els aturats de llarga durada, els malalts, els avis amb pensions minúscules. Són aquests i molts altres que han sortit del sistema un bon dia, perquè sí, perquè no troben feina o és precària i malpagada, amb estudis o sense; amb currículum o sense.

La cara de la pobresa es diu Nathalie, però també Paulo, Miquel, o qui ho sap: Marisol.

Qualsevol pot afegir-se a la llista negra. I en aquests moments en què cal més que mai les ajudes socials i la celeritat en concedir-les, comprovem novament que la burocràcia ens ofega, alhora que topem amb una caixa buida, foradada, mentre els bancs apreten i escanyen, cobrant el 0,5% de comissió a tota transacció interna amb targeta de crèdit a les empreses, justament ara, quan passen pel pitjor moment perquè els seus marges de benefici (BE-NE-FI-CI) comencen a baixar.

I ningú respira. Ni piula. Ni s’indigna. Ni es manifesta. La gran majoria continuem mirant cap a un altre costat. Fins que ens toca.

Advertisements

From → Uncategorized

9 comentaris
  1. Francesca Alvarez permalink

    Comparteixo totalment el teu article. Som un pais que viu de cara al “foro” i quant llegim cartes con la de la Nathalie, sembla que no va amb nosaltres, i malauradament, avui a Andorra, hi molts mes casos socials dels que es pronuncien als diaris, i sembla que ens tornem de pedra. Cal anar a veure al servei d’ocupació, per adonar-se: demanen mes papers que no valen ells, i tenen a la gent un mimin de 3 mesos, sense donar cap ajuda, a sobre s’han de pagar casi be 100€ per tenir cobertura social, com han de fer la gent per pagar els lloguers, i viure??? Ja no se quin pais es a quest… som un poble, i no ens en sortim??? Fa falta molta valentia política, i no hi es, un dia la gent es tiraran al carrer, i a les hores que…

  2. Gràcies Francesca pel comentari. Precisament perque som petits cal exigir agilitat en la tramitació de les ajudes. No hi ha excusa que valgui en casos com aquest. A mi el que em demostra és que els serveis socials estan desbordats i que no hi ha cash per pagar de manera immediata.

  3. Marisol, el teu post reflecteix una realitat que s’està vivint en moltes de les societats, dites modernes. Paradoxalment, tenim la generació mes formada i preparada de la historia, i per altra banda l’atur juvenil es espectacular i no para de creixer. La historia de la Sra. Vermulen fa fredor i demostra que a Andorra no estem, ni de bon troç, fora d’aquesta nova realitat que expliques.

    Gràcies pel teu bon article.

    • Moltes gràcies Serafí pel comentari i la teva aportació.
      Certament -i el què fa que sigui especialment preocupant- és que aquesta era una realitat que afectava als altres, no pas a nosaltres. Aquí mai hem tingut atur (l’hem enviat al seu pais), ni pobresa, ni marginació social, o molt escassa.
      I ara malauradament ja no som diferents al nostre entorn perquè ja no podem “exportar” l’atur i, per tant, la pobresa.
      He mirat un dels teus darrers posts (magnífic per cert, i des d’aquí aprofito per felicitar-te) al respecte del què dius sobre atur juvenil (per a qui no ho hagi vist aquí teniu link: http://www.mentesspensantes.blogspot.com/2012/03/un-grafico-aterrador.html) i afegiré que avui el departament de benestar social del Govern ha avançat que hi ha 50 joves, menors, en situació de risc i vulnerabilitat molt elevada. És a dir, en greu perill d’exclusió social.
      Per tant, sí: és una realitat a la que no podem tancar els ulls i sobre la qual cal que l’Estat hi vetlli.
      És incomprensible, i m’atreviria a dir que intolerable, que en una comunitat tant petita com la nostra es trigui 62 dies a donar resposta a una persona que manifesta clarament necessitats tant urgents.

      Moltes gràcies novament per l’aportació i aprofito novament per felicitar-te pel teu post que em va semblar aterrador però magnífic.

  4. Molt bó, una triste realitat.

  5. German permalink

    Vivim al pais de nunca jamas on no passa res mai i si passa girem el cap o les autoritats ho amaguen …….JA ESTA BE !! No hi ha dret !! Jo sempre he sigut una persona que he intentat ser emprenedor ! He muntat negocis que gracies a les descarregues d’internet ( videoclubs) i la pasivitat de govern en treure lleis contra el pirateig ,m’he vist obligat a tancar varies botigues i despedir molta gent ,gent amb families , i a mi que m’ha tocat pagar ,pagar,i pagar diners que no tenia ,algu ha fet algo ….. Ningu . A la batllia tinc mes de 50.000 euros en robos de maquinaria ha sortit a algun diari ,han dit algo a algun telenoticies, NO, us penseu que els cobrare? noo,nooo,i nooo, pero jo pagar-los si per que els dec .aixo pasa per ser enprenedor al meu pais on solament viuen 4 be el resto sobrevisquem ,pero ningu ho veu .Deus la CASS despres de cotitzar mes de 20 anys sense fallar ,et quedes sense sanitat ,caus malalt al hospital et curen pero paga el hospital 4.000 euros no els tens a la batllia t’en vas ,estas de baixa no cobres per que deus a la cass ,de que menjes ,aixecat amb una hernia discal i a treballar per que si no no menjes ,algu fa algo …. NINGU ….us seguiria explican coses pero no val la pena .aqui teniu el meu cas.

    • Bon dia German:

      Gràcies pel comentari i per la valentia d’explicar el teu cas.
      Només et demano que a futur signis també amb el teu cognom.
      Ànims per al futur i que el teu cas, com els de molts altres, surtin a la llum i us ajudi a visualitzar una situació cada cop més difícil a casa nostra. Espero que te’n surtis i que aconsegueixis tirar endavant.

      Una abraçada,

  6. First they came for the Communists,
    and I didn’t speak up,
    because I wasn’t a Communist.
    Then they came for the Jews,
    and I didn’t speak up,
    because I wasn’t a Jew.
    Then they came for the Catholics,
    and I didn’t speak up,
    because I was a Protestant.
    Then they came for me,
    and by that time there was no one
    left to speak up for me.
    Martin Niemöller

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: