Skip to content

25M: toc d’atenció a Rajoy

Març 25, 2012

Escric aquest post poc després de conèixer-se els resultats electorals de les autonòmiques andaluses i asturianes, i a pocs dies de la convocatòria d’una vaga general a Espanya.

Molt a pesar del PP, per a qui les enquestes augurava victòries aclaradores a totes dues comunitats autonòmes, finalment el mapa polític espanyol no quedarà tenyit de blau. Perquè el PSOE ha guanyat a Astúries i el PP ha quedat només a mig punt per davant dels socialistes a Andalusia, tot i els escàndols dels ERE. Passarà que a la primera comunitat autònoma governarà un filial cabrejat popular i a la segona ho farà Griñán amb el suport d’IU pels pactes postelectorals. No obstant, els resultats de totes dues eleccions les hem d’avaluar en clau espanyola. I això que el president, Mariano Rajoy, s’ha reservat un as a la màniga i és ajornar la presentació dels pressupostos -i, per tant, les més que segures retallades- per a després de totes dues conteses electorals.

La clau espanyola dels resultats cal valorar-la precisament a pocs dies de la convocatòria d’una vaga general que preveig de seguiment massiu malgrat que molts dels gurus econòmics assegurin que no servirà de res. Les urnes a una i altra comunitat autònoma han estat un fort toc d’atenció de la ciutadania a les mesures del govern espanyol del PP i al seu president per l’elevat atur, la manca de propostes per sortir de la crisi econòmica, les retallades en drets socials i, sobretot, la reforma laboral, que han arribat al moll de l’ós: el ciutadà espanyol està clar que no les vol. Està clar que el trasvàs de vots de fa tres mesos era per buscar solucions però no per acceptar la retallada en drets socials. Mai abans,  tres mesos després d’una aclaradora victòria , s’havia vist un revès similar. Per aquesta raó calculo que el seguiment del 29M serà finalment massiu.

Cal destacar també que l’any vinent hi ha eleccions importants a l’Estat espanyol: les autonòmiques gallegues i les autonòmiques basques. Les primeres, fins i tot, es podrien avançar a l’octubre d’enguany, el què les situarà en una centralitat política insòlita, precisament perquè el clima social és altament complicat. Els propers mesos, per tant, seran decisius per a Rajoy i el govern del PP. En molts aspectes, però especialment en el polític. I depenent dels resultats en una i altra comunitat autonòma, i especialment a Galícia, els populars poden patir un revès històric que podria provocar, al meu entendre, fins i tot l’avançament de les properes generals.

Aquesta crisi econòmica i les solucions que la UE i els mercats marquen al ritme vertiginós de retallades en drets socials podrien provocar que Rajoy no acabi el mandat. Espanya es troba, segons totes les dades micro i macroeconòmiques, en una situació molt delicada sense cap perspectiva de creixement ni a curt, ni a mig, ni a llarg termini i ningú no preveu símptomes de millora més enllà del 2013, amb una taxa d’atur que podria arribar tranquil·lament als 6 milions de persones.

Espanya no és Grècia ni Portugal. Ni per nivell de població, ni per generació de riquesa ni per capacitat industrial. I no hem de perdre de vista que hi ha unes presidencials franceses a la volta de la cantonada i unes generals alemanyes al 2013 que podien fer canviar substancialment el mapa polític europeu en poc temps. L’eix anomenat Mercozy podria variar i, per tant, les polítiques d’austeritat marcades per la UE també podrien capgirar-se. El què cal esperar és si Rajoy tindrà capacitat per aguantar més enllà d’aquesta data, i especialment, si els ciutadans espanyols estan decidits a sortir massivament al carrer una i una altra vegada.

D’entrada els resultats electorals a Andalusia i Astúries indiquen que el 29M més gent de la què ens pensem sortirà al carrer. I si aquesta vaga té un resultat important, ja veurem què passa amb el futur de les polítiques d’austeritat previstes pel PP.

Anuncis

From → Uncategorized

3 comentaris
  1. Francesca Alvarez permalink

    Espanya esta passant per moments molt difícils: la dreta acaba de donar llum verda amb una reforma laboral, que fini-quita la estabilitat amb el treball, implanta l’acomiadament lliure i barat, converteix les negociacions i els convenis col·lectius amb paper mullat, i elimina qualsevol control sobre l’empresariat..
    Espanya he retrocedit a èpoques pretèrites amb una pèrdua dels drets laborals, que ni els mes pessimistes preveien. Però no han estat aquest-os els únics drets que son perpetrats per les dretes, sense anar mes lluny, en educació i sanitat, estan establin clares distincions amb lo públic per als pobres i el privat, però que es fa amb lo públic, per als rics.
    A mes a mes, la dreta ha trencat el consens social:
    Amb l’avortament, retrocedint a la situació del 1985.
    Amb les persones dependents, no pagant les ajudes.
    Amb l’igual-tat de gènere, menystenint a les víctimes.
    I amb tantes i tantes coses que no deixen espai per a mes… incloent el incompliment de les promeses electorals, com no pujar els Impostos, i no pujar el IRPF o baixar les pensions, que també…
    Diumenge al vespre, seguint els resultats de les eleccions a Andalusia i Astúries…..Resultats que són tota una demostració que hi ha un canvi de tendència i que les retallades del PP son rebutjades frontal-ment per la gent.
    Casualment, aquest cap de setmana també ha tingut lloc el congres de CDC, una convergència avocada a la més absoluta contradicció que denota el doble llenguatge que utilitza: es declara independent mentre pacta amb el PP més caduc….

    Gracies per el teu article, m’agrada molt llegir-te.

    • Moltes gràcies Francesca per l’extens comentari. Me n’alegro que t’agradi el bloc i que comparteixis opinions en aquest humil espai cibernètic.
      Estic d’acord en el què comentes al respecte de la reforma laboral: efectivament esborra “de un plumazo” els avenços històrics de la lluita sindical que va costar sang, suor i llàgrimes.
      No obstant, no podem esperar res més de la dreta conservora que l’enorme llista que esmentes. Sempre ha estat així i sempre serà així.
      Ara bé, a partir de demà els comptadors es tornen a posar a 0. I ja veurem què aguanta el govern Rajoy, el primer que ha aconseguit una vaga general (i no serà la darrera) a només cent dies d’entrar al Govern.
      No sé si les reformes que proposen són o no necessàries. Està clar que cal emprendre reformes per millorar el mercat laboral però no sé si tot passa per abaratir l’acomiadament i eliminar els convenis col·lectius; no sé si passa per retallar la despesa pública de manera tan radical.
      Sí és obvi que calen canvis en la manera de gestionar. Però, i tal i com dius, potser cal començar per revisar el sistema impositiu, les competències entre administracions, les atribucions dels càrrecs públics i moltes altres coses per millorar els recursos de l’estat que tocar els pilars de l’estat de dret social.

      Una abraçada i moltes gràcies.

  2. Francesca Alvarez permalink

    Gracies per la teva resposta. I em permeto parafrasejar-te : Però, i tal i com dius, potser cal començar per revisar el sistema impositiu, les competències entre administracions, les atribucions dels càrrecs públics i moltes altres coses per millorar els recursos de l’estat que tocar els pilars de l’estat de dret social.

    Justament el que ens cal amb aquest pais.

    Una abraçada per tu també.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: