Skip to content

Vaga i periodisme

Març 29, 2012

Cada convocatòria de vaga general a Espanya (parlo d’Espanya perquè és la realitat que millor conec) provoca opinions molt diverses, sovint confrontades, i la mateixa dicotomia: és necessària? quin dret preval el de vaga o el de treballar? És un dret o un deure?

La convocada avui pels sindicats majoritaris  té la particularitat de ser la primera del nou govern, tant sols 100 dies després de prendre’n posessió. Però hi ha una altra singularitat: Espanya pateix la crisi més profunda dels darrers 70 anys i el clima social és altament conflictiu i sensible.

No entraré a valorar si aquesta vaga en concret és o no necessària, ni per descomptat posaré en dubte la seva legitimitat. Tampoc valoraré per ara la reforma laboral aprovada pel govern del PP. O si el dret de vaga és també un deure ni si ha de prevaldre el dret a treballar sobre el dret a no fer-ho com a acte reivindicatiu.

Sí m’agradaria valorar avui, 29M, el posicionament dels mitjans de comunicació al respecte i especialment el comportament d’alguns d’ells.

Mai abans m’havia trobat com a periodista i com a ciutadana uns posicionaments mediàtics tan radicalitzats, confrontats i agressius. Les portades d’avui de diaris com La Razón o La Gaceta freguen el pamfletarisme sectari, marcant posicions de partida abans de materialitzar-se, ridiculitzant els sindicats fins a l’extrem, deslegitimant la convocatòria.

Tant legítim és el dret a treballar com el dret de vaga, reconegut constitucionalment. Pot la premsa conservadora manifestar en la línia editorial les seves opinions i arguments però mai dir d’entrada i prèviament que els piquets informatius són piquets “amenazantes“, ni obrir les portades assegurant que els sindicats volen conduir Espanya a la intervenció de la UE.

Pot la premsa progressista aliniar-se a la seva editorial en la defensa de les reclamacions de sindicats i manifestants, però no afavorir postures en un o altre cantó. Perquè en la convocatòria d’una vaga sempre hi ha qui la vol seguir i qui no.

Avui el què cal és informació el màxim objectiva possible. Recollir les opinions de tothom, a favor i en contra. Parlar amb claretat dels pros i contres de la reforma laboral. Abordar amb realisme els incidents, si n’hi ha hagut; i si són aïllats, també destacar-ho. I sobretot, no criminalitzar els sindicats i els sindicalistes amb informacions sesgades sobre el seu finançament, la seva legitimitat o el seu paper d’actor social.

La vaga és un dret. Els convocats tenen tot el dret a organitzar-se en piquets informatius. I pels que se surtin d’aquesta norma existeix l’autoritat competent per intervenir i els jutjats per recollir les denúncies.

Una vaga també és normalitat democràtica i molt sovint tendim a oblidar-ho. I a mi, com a ciutadana, m’interessa la veritat i la realitat. I l’opinió, ja me la formaré.

 

Advertisements

From → Uncategorized

6 comentaris
  1. jordifabrega1981 permalink

    Estic d’acord amb tu però aprofito per plantejar un dilema/dubte que he tingut aquests dies. La teva frase de “avui el que cal és informació el més objectiva possible” em ve com anell al dit. Els mitjans de comunicació han de fer vaga o no? Si la gent s’informa del seguiment de la vaga i del seu hipotètic èxit o fracàs a través dels mitjans, la lògica seria que els mitjans (i els periodistes) no fessin vaga. Però en canvi, un dels barems per valorar l’èxit de la vaga pot ser també si els mitjans treballen o no. Evidentment que cada treballador i cada periodista té dret a fer vaga i no treballar un dia com avui. El que planteja és: col·labores més amb la vaga informant d’ella o no anant a treballar?

    • Gràcies, Jordi, pel comentari.
      Interessant debat el què proposes.
      Seré políticament correcta i et respondré (perquè així ho crec) que els periodistes, efectivament, tenen dret a fer vaga però que, com en qualsevol altra empresa, han de prevaldre els serveis mínims en tant que els mitjans de comunicació son també (TAMBÉ) un servei públic.
      Per tant, sí, s’ha d’oferir la màxima informació possible a través del pacte dels serveis mínims.
      Finalment et diré que, malgrat la important tasca informativa que en un dia com el d’avui s’ha d’oferir (i que haurien de tenir en compte els comitès d’empresa dels mitjans de comunicació, públics i privats) la vaga és un dret i com a tal s’ha de respectar.

      Espero haver respost a la teva pregunta.

      Una abraçada i moltes gràcies

      • jordifabrega1981 permalink

        Respons a la meva pregunta però segueixo tenint dubtes. Per exemple, els serveis mínims, segons el Tribunal Suprem, només són obligatoris en empreses públiques. S’ha de garantir que la gent estigui informada, però això ja ho garanteixen els mitjans públics. En els mitjans privats, que no hi hagués ningú informant de la vaga seria bo? O potser es contribueix més a la vaga informant… En fi, són dubtes i debats que requereixen molta reflexió i que no crec que els periodistes es plantegin, Gràcies per la resposta

      • Crec sincerament que davant de tot, i respectant el dret de vaga, hi preval el nostre paper com a servidors públics.
        Així doncs entenc que, malgrat no estar contemplat de forma legal, els comitès d’empresa s’haurien de regir pel sentit comú i per l’equilibri entre dret a la informació (important també en aquest cas), dret de vaga i dret a treballar (no ho oblidem, perquè hi haurà també qui no la vulgui seguir), pactant per tant uns serveis mínims que garanteixin aquest precepte: en una vaga també és important informar amb rigor del què passa, TAMBÉ des dels mitjans privats.

        Moltes gràcies novament.

  2. Francesca Alvarez permalink

    Es normal que les coses es vegin segons el color del vidre amb que es miren… el dolent es quant ens ofereixen una visió a través de vidres opacs i distorsionats.
    No es cap noticia que els “tebeos” del regim segueixin amb la seva linea!!!
    Bon cap de setmana!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: