Skip to content

Cortines de fum

Abril 13, 2012

Que el 2012 és un any difícil no cal que ens ho digui ningú. Ni cap gurú econòmic ni cap mediàtic prestidigitador de la paraula. Amb 855 persones a l’atur (dada rècord), 5.000 assegurats menys a la CASS en 4 anys, salaris congelats (en els millors dels casos) o a la baixa, i un 5% de persones al llindar de la pobresa, ja sabem que la crisi encara no ha tocat fons.

Mentrestant, la feble classe mitjana continua rebent les òsties (si em permeten l’expressió) no únicament del mercat (limitació de l’accés al crèdit, rebaixes salarials, increment de preus, augment de comissions bancàries…) sinó també dels seus governants. Al nostre país, l’executiu, escanyat per unes finances públiques escurades fins a l’os, ens apuja la tarifa de la llum i el transport escolar un 4% i un 12% respectivament, encareix en 10 cèntims el bitllet del clípol, ens toca les prestacions sanitàries a tots per igual i a la baixa i rebaixa el sous dels funcionaris un 5%.

Però també no paga a termini els proveïdors, no inverteix en obra pública ni en d’altres sectors productius, no efectua cap pla de revitalització de l’economia més enllà de l’amanida i sobada llei d’obertura econòmica (necessària, sí; però lenta), i per tant, no injecta diners al mercat. 

La contenció de la despesa pública (imprescindible, sí) sumada a un encariment de preus de béns bàsics com la llum o el transport està provocant més ofegament.

En canvi, res no es fa al respecte de l’IRPF, ni tant sols s’ha posat sobre la taula la instauració d’un possible impost sobre el patrimoni i la nova fiscalitat apreta novament les empreses, especialment les pimes, escanyades ja al màxim.

Davant aquesta situació, aquest lentíssim impasse d’espera, el cap del Govern fa un balanç  del primer any de legislatura a la televisió pública més aviat pobre, llençant novament globus sonda populistes com la regulació del dret de vaga o la promesa -incerta, a tenor de les contradiccions amb el seu propi grup parlamentari- d’una rebaixa dels anys de residència per obtenir la nacionalitat.

Llençar determinades cortines de fum està molt bé quan la situació no és crítica. Però quan tantes i tantes famílies ho passen  malament, els globus sonda només incrementen la indignació.

Anuncis
11 comentaris
  1. Avui comparteixo especialment el teu post. Només espero que la gent arribi un moment que realment s’afarti de tanta misèria política i exigeixi responsabilitats i acció. Hi ha dies que la política et deixa un regust de fastigueig difícil d’empassar.

  2. Delfí permalink

    Oh, Yeah! com deia en Basté aquest matí, em de poder passar de dir “són les coses de la política” on tot és possible i justificable a “són les coses de la ciutadania” on girem cua i ens anem cap a una altra banda, Llavors , com dic jo,els nostres líders ja ens seguiran.

    • Gràcies Delfí pel comentari.
      Pregunta: si uns van cap a una banda, i els altres per l’altra, com és que davant aquestes coses ningú no mostra la més mínima indignació? Passen algunes decisions com un cop d’aire i ens limitem a posar el crit al cel en les tertúlies de bar.
      No sé si és que tenim una capacitat immensa d’aguantar o és que estem tan al límit que ni protestar podem per por a…

  3. Torno a insistir perquè no quedi cap marge de dubte que no validaré cap comentari anònim ni amb pseudònim. Gràcies.

  4. Francesca Alvarez permalink

    Comparteixo una vegada mes el teu pots.
    He repassat el programa electoral de DA en les darreres EG, i vaig veure al Cap de Govern en la entrevista a La Replica fent balanç del primer any de govern… res a veure.
    En el joc polític, es tan freqüent fer servir les “cortines de fum”, per desviar l’atenció de la ciutadania intentant que els fiascos passin in-advertits..
    En el àmbit de la comunicació política es molt arriscat inventar-se histories, axis doncs, millor aprofitar les cortines de fum existents i encabir les mides complicades i anti-populars, juntament amb noticies populistes, deuen creure que les primeres, passaran desapercebudes…
    Cada dia soc me escèptica, ens poden prendre per ingenus, però no ho som.
    Un plaer llegir-te, i bon cap de setmana.

    • Un plaer els teus comentaris, Francesca. Les teves aportacions són sempre molt benvingudes.
      Moltes gràcies per la teva opinió, que comparteixo, i per participar-hi.
      Una abraçada

  5. OLÉ! “NO HASE FALTA DESIR NADA MÁS”

  6. Júlia M-Illescas permalink

    Gràcies per les reflexions. Intentem entre tots buscar solucions…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: