Skip to content

La monarquia espanyola, en escac (i mat?)

Abril 18, 2012

Enxampat en una cacera de paquiderms privada a Botswana  -animals, per cert, en perill d’extinció- per una caiguda molt desafortunada, poc clara (de matinada), altament costosa  i en mig d’una crisi econòmica, social i institucional, amb Espanya amenaçada d’intervenció per la UE, el rei  ha acabat de posar en situació d’escac (i qui sap si també mat) la monarquia espanyola, aquella institució tan protegida, tan invulnerable, tan esquiva,  tan opaca i que hores d’ara passa per les seves hores més baixes. 

El rei d’Espanya té tot el dret a gaudir de les seves vacances. I amb la seva (immensa) fortuna, fer el què li sembli. Ara bé: com diu la cèl·lebre frase sobre la dona del Cèsar, no només ha de ser honest sinó semblar-ho. Pel que representa com a cap d’Estat, per la greu situació per la què travessa el país, per complicitat amb els seus “súbdits”.

El monarca ha gaudit durant els 30 anys de democràcia a Espanya del respecte i l’admiració dels principals líders polítics de dins i fora, de la majoria de la societat espanyola i de la comunitat internacional. La monarquia, tot i que imposada pel règim anterior, no ha patit fins ara un descrèdit tan notable. Era més aviat una institució poc molesta i poc qüestionada, malgrat la seva manca de transparència, una opacitat protegida per un pacte tàcit entre determinats mitjans de comunicació, institucions públiques i partits polítics per no ser ni observada ni controlada de prop.

El suport al procès democràtic, la intervenció (o absència d’ella) durant l’intent de cop d’Estat del 23F, la destacada presència a forums internacionals, les facilitats per a les relacions amb Amèrica Llatina, han fet del rei una figura destacada del panorama polític internacional. Perquè la seva presència, especialment durant els primers quinze anys de democràcia, ha estat de les més polítiques de totes les monarquies europees, obeint a la perfecció al seu rol institucional de representant d’alta volada.

Dins del país s’havia destacat per ser de les monarquies més austeres, poc procliu a escàndols, exercint un paper de família modèlica.

Les males companyies,  l’ambició, el luxe, la perversió d’un sistema caduc i obsolet, però sobretot la crisi econòmica, han posat en entredit la figura del rei, la institució monàrquica i tot el què representa. I no pas perquè el descrèdit hagi vingut per l’increment a la societat espanyola del sentiment republicà, ni pel 15M, ni per l’acció política de determinats partits, sinó perquè se l’ha guanyat ella soleta.

Les relacions del rei amb determinats estaments financers, la vinculació del seu gendre amb el cas Palma Arena, les sonades festes del seu altre gendre, l’accident del seu nét gran per arma de foc tot i no tenir l’edat suficient per dur-les, els continus rumors d’amants diverses, la separació de facto de la parella reial, els problemes de salut del mandatari, les escapades freqüents a caceres de luxe, han anat generant un sentiment de rebuig que ha culminat en aquesta setmana. Quedar fora de la llei de transparència i de les retallades generals també hi ha contribuït a la mala imatge que la monarquia genera, especialment en les noves generacions, aquelles que no troben feina ni perspectives de trobar-ne i que envaeixen les xarxes socials.

El rei pot demanar perdó en una breu intervenció preparada però emotiva i de veu trencada. Unes disculpes qualificades d’històriques perquè mai ningú havia demanat disculpes públicament per un fet que afecta la seva imatge i no pas l’erari públic (en principi) en un país tan poc acostumat a rebre demandes de perdó per part de ningú que ostenti un càrrec públic. Pot i ha de fer-ho perquè els ciutadans esperen que la dona del Cèsar no unicament sigui honesta sinó que ho ha de semblar. Però més enllà de les disculpes que acallaran les veus dissonants, manca el què diu l’oposició, especialment el PSOE, al respecte del viatge del rei, de qui l’acompanya i perquè, del cost que significa, de si s’ha utilitzat o no diner públic i per quina raó. Però també del què gasta i del què fa amb els diners que percep. I alhora de si no s’ha de començar a qüestionar la seva continuïtat com a cap d’Estat o deixar pas al seu hereu i, fins i tot, si no comença a ser necessari un referèndum sobre el qual el poble espanyol, sobiranament, triï definitivament el model d’Estat que vol.

Avui ja no únicament es qüestiona el paper de la monarquia com a institució obsoleta,  gens democràtica i poc representativa d’una Espanya plural. Sinó que també es fa pels privilegis que ostenta, i que tants diners costa, davant d’un panorama de gairebé sis milions d’aturats.

Perque el rei podia triar anar de cacera de perdius a Ciudad Real, a esquiar a Baquèira, a bussejar al Cap de Creus o a onejar les veles del Bribón a Mallorca. Podia triar un país a tocar de l’abisme -el seu- on passar uns dies de descans, generant així circulació de diners a casa seva. Però triar caçar paquiderms en perill d’extinció a Botswana, on cau, es fa mal i un avió privat l’ha d’anar a rescatar de matinada, és com a mínim obscè. La fortuna serà seva però la imatge que tot plegat projecta és la d’un pais de pandereta amb un cap d’Estat que fa digne el seu personatge del Polònia.

Advertisements
Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: