Skip to content

IRPF

Juny 29, 2012

IRPF. Sigles d’Impost de la Renda de les Persones Físiques.

Tiro de la viqui i defineix l’IRPF com “un impost que grava la renda de les persones físiques i societats. En principi aquest impost serveix per moderar les desigualtats econòmiques entre les persones d’un Estat. Hi ha diverses variants en l’aplicació dels impostos sobre la renda, segons el país, i poden ser progressius, proporcionals o regressius“.

Jo em quedo amb el concepte principal: “impost que grava la RENDA de les persones físiques i societats”.

Aquests dies les agrupacions empresarials CEA i EFA i la Cambra de Comerç han celebrat un fòrum sobre el futur d’Andorra. En aquest certamen -en el què, per cert, no hi era la PIME malgrat que a Andorra el 90% de les empreses són petites i mitjanes-, els empresaris presentaven un seguit de mesures que han treballat els darrers mesos per fer sortir el país de la crisi.

Entre elles, i com no podia ser d’una altra manera, s’abordava la fiscalitat .

La primera sorpresa -relativa, tot s’ha de dir- ha estat la clara i manifesta oposició de les grans empreses a la implantació de l’IRPF. Les agrupacions empresarials avisen que el futur impost podria suposar una renúncia al millor avantatge competitiu que té el país (baixa fiscalitat) i podria ser un fre a la captura de talent fruit de l’obertura econòmica.

Però aquí no queda tot! Entre els convidats estrella al fòrum, que reunia entre els presents la crème de la crème de l’empresariat andorrà, va aparèixer Maria Reig proposant que l’IRPF es creés des de la CASS, a través d’una declaració específica en les retencions dels cotitzants. I ja hi som pel tros!

Per què? Doncs perquè qui acabaria pagant l’IRPF serien els assalariats i autònoms: en resum, els cotitzants a la CASS mitjançant la renda salarial. Què passa doncs amb les rendes patrimonials? Silenci absolut.

La proposta no l’ha creat Maria Reig. Parteix d’un anàlisi d’un exconseller i economista de prestigi com és Eusebi Nomen. Queda tot dit.

Al respecte de l’oposició de l’empresariat andorrà a l’IRPF, una es pregunta: què passa amb el dèficit de l’Estat? Les respostes van ser tant etèries com que la CASS s’autofinanciï (!!), que es liberalitzi el sector de l’energia, que el règim dels funcionaris sigui igual que els dels assalariats del sector privat, privatitzar les parapúbliques totalment o parcialment, entre elles la televisió pública (!!), etc. 

Fem un repàs. Per exemple a la comunitat autònoma de Madrid que ha implantat bona part d’aquestes mesures que s’esmenten (perquè, senyors, tot això no és nou, que quedi clar!): el 2010 va aplicar importants rebaixes fiscals. Va privatitzar un bon grapat de serveis públics. I quin ha estat el resultat? El dèficit s’ha duplicat enguany.

Tenim un dèficit públic de MIL milions d’euros. El problema de l’Estat andorrà no és únicament de despesa sinó d’ingressos. De fet, aquest és el PROBLEMA. ISI, IGI, IMI, i tota implantació d’impostos indirectes, a banda d’injustos perque afecten d’igual manera qui té 10.000 que qui té 100, ha quedat demostrat que és insuficient.

Es fa imprescindible doncs la creació d’un model impositiu més ampli que passa, especialment, per gravar les rendes, sobretot les més altes. D’aquesta manera  es compleix amb els preceptes constitucionals que tothom ha de contribuir en funció de les seves possibilitats a les arques de l’Estat i que els tributs han de ser justos i equitatius.

Defugir d’aquesta responsabilitat és ficar el cap sota l’ala. Amb un dèficit de MIL milions d’euros no cal ni discutir-ho. La resta és soroll.

Anuncis
10 comentaris
  1. Albert permalink

    Estic totalment d’acord amb tu Marisol, només un apunt, tenim un “deute” de 1000 milions, el dèficit és refereix a un any quan hi ha hagut més despeses que ingressos.

  2. Zas! en toda la boca!!! Sona a indignació, je,je,je… M’agrades quan t’enfades… 🙂

  3. Esteve permalink

    Marisol, les propostes dels empresaris, és a dir de les grans organitzacions patronals i de la Cambra de comerç, que, com sempre, actúa com a organització patronal són, malgrat els eufemismes que s’utilitzen, un resum de les receptes neoliberals més ràncies: pagar menys impostos, aprimar l’Estat, externalitzar i privatitzar serveis públics, retallar els drets socials.
    Per cert les societat són persones jurídiques, no persones físiques i, per tant, no han de pagar IRPF. Les societats han de pagar l’impost de societats

    • La definició l’he copiat literal de la viquipèdia, que ja sabem que de vegades conté errors. Certament la renda fa referència a les persones físiques.
      Gràcies pel comentari que comparteixo plenament.
      Una abraçada.

  4. Francesca Alvarez permalink

    Hola Marisol, en plaer tornar-te a llegir, i com no: com diu l’Antonia, en plens nassos!!! Justament estava acabant de llegir el “ideari” (que sembla mes un de tants programes que em vist per presentar-se amb unes eleccions) que ha publicat al face el David Rios, i amb una lectura rapida (ho faré mes acuradament) aixo es el que he contestat al comentari del David i altres al face i es el que penso: Amb una lectura molt rapida (ho faré mes curosament) entenc que les propostes sempre son alegres, portar-les a bon port ja es un altre cosa, però dit aixo, el que desprenc d’una rapida lectura es que aquestes mesures son les que els hi va be amb tota aquesta gent, aixo si, discurs teòric amb toc d’atenció al govern per que es posi les piles a complir. CASS: mixta/mutual, IRPF res de res, funcionaris com sempre a pagar els plats trencats de la seva mala gestió d’anys, privatitzacions, obertura en funció de les seves conveniències (dels poderosos) crear una plaça financera tipus Panamà, que aixo ens ajudaria molt de cara als paisos veïns, crear fundacions que axis ningú sap qui porta els seus diners i de on, casinos on-line i presencials…. en fi… per cert: com que casi be som un pais d’assistits doncs a fer com una vella publicitat espanyola de la època de Franco: EDESA compre una nueva y tire la vieja. I ja per acabar, m’han encantat els esforços per fer el pamflet de Pere Altimir, Cristina Viladomat ( han fet forà de Nevasa la mitat de la plantilla que feia mes de 20 anys que treballaven, suposo que per que la nova directora no trobava el suficient talent) i Maria Reig, la mateixa que va dir al diari Expansión de Madrid, pocs dies després de les EG 2011: yo soy de un pequeño pais donde la politica es muy activa, ahora mismo nos acabamos de cargar un gobierno por que no nos convenia!!! Tot plegat: puagggggg…
    Després el Esteve Lopez ha penjat el teu post i cap a qui corrent!!!
    Esperó que els meus comentaris no et molestin, jo no vaig contra ningú, però em posa de mal humor veure que fan unes propostes que amb definitiva i salvat la 7, son el altres que han de resoldre, que es presentin amb unes eleccions!!!!
    Una abraçada i bon cap de setmana.

  5. iago permalink

    Molt d’acord.

    I ara, per tocar una mica els nassos, tonificar les ments i desfer maniqueismes: tots aquells que proposen una sortida keynesiana (i, per tant, no neoliberal) de la crisi han de saber que la proposta d’un IRPF creat a partir de la CASS -proposta que, com la Marisol jo rebutjo- és una proposta 100% keynesiana, ja que Keynes considerava que gravar amb l’IRPF els dividends que cobren els accionistes de les societats és un supòsit de doble imposició (ja que els dividends provenen d’uns beneficis que ja han passat pel sedàs de l’impost de societats). Afortunadament, els sistemes fiscals moderns (“de bases àmplies i de tipus baixos, inspirats en Reagan”, i la frase no és meva, sinó d’un dels assessors que van redactar la proposta fiscal del PS andorrà) deixen clar que això no és així i que els dividends han de tributar a l’IRPF.

    I ara cadascú, com Caliban davant el mirall, que pensi si es reconeix el seu propi rostre i si el blanc és tan blanc i el negre, tan negre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: