Skip to content

Conciliació.

Juliol 15, 2012

Conciliació. Gran paraula! Gran concepte! Llàstima que habitualment quedi en això: en paraules; en simples conceptes abstractes.

Conciliar no és responsabilitat única de les empreses. Conciliar és també un acte que passa per les pròpies relacions personals. És en definitiva una actitud.

De fet, el masclisme està tan arrelat que en generacions actuals un “run run” perdura encara al subconscient. Ens han educat a tots plegats en la desigualtat. El model s’ha repetit tant i tant que, malgrat les campanyes institucionals i la propia acció de les dones, els clixés encara perduren, tot i que de manera subtil i soterrada. I ho és tant -de subtil- que, sovint, moltes de nosaltres (dones) l’assumim com a irremeiable.

Alguns exemples de conciliació:

Assegurar que la criatura està malalta i rebre per resposta: “no me’n puc fer càrrec. Jo treballo”.

Trucar en acabar la feina per dir: “marxo al gimnàs. Tot bé, no?”

Renunciar a horaris intensius perque “a la feina no prosperaré”.

Rebutjar ajuda domèstica perquè “no me’n refio d’estranys a casa; ja ens ho farem” (el plural és eufemístic).

Baixar les escombraries i fer la compra el dissabte. La resta, o bé s’autodestrueix o bé l’abdueixen els marcians.

Jugar a la Play mentre t’emportes els nens al parc.

Visitar pares o sogres i esperar que el plat caigui del cel i que els teus fills s’alimentin de l’aire.

No perdonar la patxanga dels dijous, així caigui el mon, ni tampoc l’imperdonable sopar posterior.

La realitat és ben simple:

Qui demana horaris reduïts i perd per tant oportunitats laborals per estar més temps amb la canalla? 

Qui rep la culpabilitat general de passar tot el dia fora de casa en cas que  jornades flexibles no siguin possibles?

Quantes dones amb canalla manifesten obertament que juguen a la consola mentre els seus homes porten la canalla al parc?

Quantes dones es reuneixen tots els dijous de tots els mesos de tots els anys, peti qui peti, per fer l’esport que sigui mentre algú (perquè algú ho ha de fer) té cura dels infants?

Tots, TOTS, diuen no ser masclistes, tractar la dona de manera igualitària i compartir les feines domèstiques i l’educació dels infants.

No tots els homes són iguals. És cert. Però cal dir que molts dels que ho diuen, sense adonar-se’n, repeteixen un model que acaba representant que les responsabilitats familiars recaiguin en un 80% en la dona en un “laisser faire” constant i permanent. I bona part d’aquests mateixos homes són els que ens dirigeixen i ens governen.

Anuncis

From → Igualtat

4 comentaris
  1. Francesca Alvarez permalink

    Bona nit Marisol, ho has dit, ho has fet.
    El futur desitjable és que la conciliació s’estengui a tots els adults no dependents, ja que això voldrà dir que tant els homes com les dones assumeixen en condicions d’igualtat el treball necessari per tal que la societat subsisteixi. Una veritable “conciliació” tindrà lloc quan siguin “ells” els qui conciliïn, ja que les dones ho estem fent des de sempre. Així mateix, des d’un replantejament de les polítiques de l’Estat del benestar, també resulta clau el desenvolupament dels serveis a la vida diària de caràcter universal, com a eina fonamental per arribar a una major paritat entre homes i dones i a un major benestar per a tots i totes.
    Per mi és més adequat parlar de “regular o reestructurar el temps de treball”, i no tant de “conciliació”, a tenor de les connotacions que té aquest terme des d’una perspectiva de gènere. Això faria possible que homes i dones puguin percebre ingressos propis en condicions d’igualtat, tenir una vida personal pròpia gratificant, realitzar-se en les seves vides professionals i, al mateix temps, assumir les seves responsabilitats domèstiques-familiars.
    Em de deixar d’orientar les polítiques de conciliació només a les dones i fer-les universals.
    La societat ha de començar a pensar també en femení. Només així podrà ser més igualitària.
    Potser soc massa somiadora, però tinc l’esperança que un dia els meus nets ho viuran com a normal.
    Una abraçada,

    • Molt interessant la teva reflexió.
      La comparteixo plenament.
      Moltíssimes gràcies per l’aportació. Realment enriquidora i fa pensar.

  2. Ja t’ho he comentat en més d’una ocasió…conciliar, és un verb que malauradament encara es conjuga majoritàriament en femení.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: