Skip to content

Estiu

Juliol 18, 2012

Miro els ulls il·lusionats de la meva filla davant les maletes, les joguines de platja, el banyador, la crema solar i no puc evitar traslladar-me una trentena d’anys enrere per sentir la mateixa sensació: el començament de les vacances.

Despreocupació i diversió. Desconnexió. Descomprensió. Quan es tenen fills les vacances recobren gairebé sempre un cert sentit de retorn a la infància. Aquella en la què et pelaves els genolls amb la bici, cabells despentinats, morenor extrema, jugant a fer cabanes.

Miro enrere, poc temps enrere i me n’adono com ha canviat la vida. La meva i en general la de tothom. Fa pocs anys vivíem despreocupats, aferrats a la voràgine consumista, batallant per si marxaves a París o a La Garrotxa. Avui molts lluiten -lluitem- per sobreviure, per no resultar ofegats per les factures; o el què és pitjor: per no acabar asfixiats per la hipoteca de l’atur.

I retorno a la infància. No existia Eurodisney ni Port Aventura. Diseny World era un paradís llunyà, molt llunyà, inabastable. A dures penes marxaves els diumenges a Sitges o Comarruga, amb carmanyola i nevera portàtil. O al llac de Banyoles. O a Andorra! I la resta de la setmana la passaves al carrer. No hi havia colònies, ni casals d’estiu i la piscina municipal era un niu de polls. El millor era sortir al camp i fer cabanes. Pujar als abres i prendre la fresca.

Els estius dels fills dels obrers eren així: pocs viatges i molt temps lliure, molts prats i descampats per descobrir. I moltes cabanes per fer.

I ens sentíem lliures. De fet, mai m’havia sentit tan lliure com els estius que jugava al carrer i corria amb la bici fins a pelar-me els genolls per vestir-los de vermell mercromina.

Aquest estiu tinc el privilegi de fer vacances pagades. Pensant en el que els va costar als meus pares gaudir-les (i lluitar-les), i en els molts i moltes que enguany no les podran disfrutar. Vacances austeres i simples, de retorn a la infància. De pujar a biciletes i patins i fer castells de sorra a la platja. I, si pogués, també faria cabanes. Ves que no agafi quatre pals de les obres que no han pogut acabar-se i en planti una perquè les nits de calor les passem la petita i jo mirant els estels mentre desitgem que “això passi”!

Bones vacances. Fins a la tornada.

Anuncis
6 comentaris
  1. Bones vacances, princess

  2. Francesca Alvarez permalink

    Llegint-te arriben els records per mi de molt mes lluny, per l’edat clar…
    Un relat dolc que fa somniar amb temps passats i treu l’amargor del dur de cada dia.
    Gaudeix a “tope” i si-gas feliç.
    Bones vacances!!!

    • Lluny o prop, recuperar algunes de les coses del nostre passat recent, ni que sigui a la memòria, sempre està bé.
      Moltes gràcies i bon estiu per a tu també.

  3. Un elegant i acurat apunt de moltes de les coses (físiques i ètiques) que crec hem perdut en aquest viatge en el temps i que, com bé dius, probablement els pares i mares actuals podem perfectament rememorar.

    Jo també et desitjo unes molt bones vacances!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: