Skip to content

Morbo

Agost 29, 2012

Des del circ romà, els humans tenim per mal costum apreciar en excés el morbo. Si a un crim reprovable li afegim dues criatures de curta edat i un pare ex militar obsessionat amb la seva ex dona, la combinació -especialment macabra- desperta la part més fosca de les nostres consciències.

Tenim exemples molt recents del tractament informatiu que determinades cadenes, i no totes privades (tot s’ha de dir), han concedit als crims més lamentables de les dues darreres dècades a Espanya.

Destacar per exemple la polèmica intervenció de Nieves Herrero la nit de la troballa dels cossos de les nenes d’Alcàsser; de com al llarg de deu anys (DEU), Pepe Navarro va especular amb l’autoria d’aquest crim; de la resolució escabrosa i en directe de l’assassinat d’Anabel Segura per Paco Lobatón , o els dubtosos i escassament deontològics mètodes que Ana Rosa Quintana va emprar per entrevistar la mare de Sandra Palo o la germana de l’assassí de la nena Mariluz.

Ahir, Telecinco va emetre un especial de dues hores sobre el cas de Ruth i José, els dos nens desapareguts a Còrdova fa gairebé un any. Més de dos milions d’espectadors van estar enganxats sense respiració a l’especial després que dos informes confirmessin que s’havien trobat ossos de nens a una foguera de la finca del pare de les criatures.

El moment estel·lar, amb un 21% de share, va ser l’entrevista amb el comissari del cas malgrat haver-se decretat el secret de sumari. Avui una altra cadena de televisió també l’ha entrevistat.

On és el límit entre morbo, escabrositat i informació?

Els crims comesos contra menors tenen una reprovació social elevadíssima. A tots ens colpeix enormement la capacitat destructora de l’ésser humà sobre les criatures. A tots en major o menor mesura se’ns desperta l’instint més paternalista. I això genera una gran expectació. La conclusió és que es tracta, si em permeten l’expressió, d’un producte televisiu altament rendible.  On posem els límits quan l’audiència es dispara?

El límit l’han de posar dues parts: el mitjà de comunicació i els seus professionals respectant el codi deontològic europeu, especialment quan es tracta de casos que afecten a menors; i la pròpia audiència: vostè i jo. Si, perque és educant l’audiència en determinats valors que TAMBÉ construïm uns mitjans de comunicació més ètics.

Si apaguéssim la televisió tots alhora en el moment que un programa d’aquestes característiques entra en detalls escabrosos que  no aporten cap element destacable a la informació, la tele-escombraria s’acabaria.

Tots critiquem el tractament groguenc de determinades cadenes, diaris i revistes a les informacions de successos. Però més de dos milions de telespectadors ens diuen que tots en un moment o altre ens vam enganxar a la teleporqueria. No vam tenir en compte que hi ha una investigació en curs, ni un secret de sumari, ni molt menys una família patint.  Ens permetem el luxe d’establir judicis paral·lels sense cap mena de rubor. De demanar la pena de mort, la cadena perpètua o la llei del Talió. No ens adonem que participem en un espectacle mediàtic, que som còmplices de la pèrdua de valors d’aquesta societat malalta i que donem canxa als sectors més conservadors que reclamen mà dura encara que sigui en contra del manteniment de l’estat de dret.

I així ens anem despullant lentament dels nostres valors democràtics i de tota ètica, personal i professional, aborregant-nos davant una pantalla de plasma.

Advertisements
6 comentaris
  1. Júlia Martínez-Illescas permalink

    Totalment d’acord amb tu, només que hauria d’haver algun organisme que no ho permetès. Hem vist que no podem confiar ni en els professionals ni en els telespectadors. És veritat que era com un circ. Penós!. Però vaig desconectar el televisor pensant com era possible que el comissari de la policia encarregat del cas pogués estar allà, i amb el vestit de comissari, per donar-li més morbo… reprobable que la policia ho permeti.

    • Exacte! Jo confio en la transparència de les forces de seguretat i que la informació circuli. Ara bé, sempre dins d’uns límits, sense conjectures, especialment en un cas tan delicat en què hi ha una família patint.
      Gràcies pel comentari. Una abraçada, Júlia.

  2. Remei Chamorro permalink

    estem en un moment en que no importa l’ètica ni els valors ni l’auto-crítica, el que importa són el shares televisius i qui tè més audiència. Encara que per aconseguir-lo molts periodistes hagin d’oblidar el seu còdic i principis.

    • Si Remei, tot i que no tots els professionals son iguals. Però efectivament, estem en temps que tot s’hi val per l’audiència i la crisi, a més, ho aguditza.
      Gràcies pel comentari. Una abraçada.

  3. Esteve permalink

    Avui hem pogut llegir una notícia esperançadora sobre quina ha de ser l’ètica política i policial pel que fa als xous propagandítics-mediàtics. El Jutge Gómez Bermúdez ha començat a investigar si el ministre d’interior espanyol i un general de la Guàrdia civil van cometre el delicte de revelació de secrets ja que van fer vàries rodes de premsa per explicar detalls secrets de les investigacions sobre el segrest de Publi Cordón pels GRAPO. Curiosament les rodes de premsa es van fer el mateix dia que es va apujar l’IVA a Espanya i els mitjans de comunicació (als que s’hauria de criticar) van destinar més temps i espai a informar sobre la roda de premsa del ministre que sobre les conseqüències de la pujada de l’IVA

    • No seré pas una purista defensora dels mitjans de comunicació ni de la professió a fe cega. Hem de fer un examen d’autocrítica i aquest afer que destaques serviria molt bé d’exemple de com les agendes passen per davant de l’interès general en la informació.
      Certament, els polítics sovint utilitzen determinada informació amb finalitats polítiques, per llençar cortines de fum i tapar així altres temes especialment impopulars.
      Tots plegats, periodistes, mitjans i audiència tenim una responsabilitat en transmetre la informació de manera veraç i respectuosa en casos com els que comentem, lluny del morbo i l’escabrositat.
      Jo he subscrit un codi deontològic i em comprometo a complir-lo. També un manual d’estil que lliga amb el compromís ètic. I estic oberta a crítiques si no el compleixo.
      Gràcies per la reflexió. Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: