Skip to content

La CASS (2)

Setembre 4, 2012

Fa uns mesos, just a l’inici del debat social a l’entorn d’una possible reforma del sistema de la seguretat social andorrà, abordava la qüestió de la gestió de la CASS. Avui ho torno a fer després de conéixer alguns detalls de les modificacions que es plantegen sobre el nostre sistema de seguretat social.

La parapública, que es nodreix de les aportacions de patrons i assegurats, té un dèficit aproximat de 40 milions d’euros anuals que ha de cobrir el Govern d’acord amb la nova llei, en vigor fa només quatre anys. El dèficit prové de la branca malaltia fruit de les noves prestacions socials creades. Però sobretot prové de la baixada d’assalariats a causa de la crisi (7.000 menys en quatre anys).

Avui hem conegut que la ministra de salut, Cristina Rodríguez, compareixerà els propers dies i per primer cop davant la comissió legislativa pertinent per explicar les reformes que es pensen adoptar per capgirar aquesta situació i que formen part d’un pla global que estudia una comissió específica. Entre les mesures que es proposen hi ha retardar l’edat de jubilació fins als 67 anys i augmentar les cotitzacions del 20% actual fins el 22%.

Totes dues mesures són molt impopulars. I m’atreviria a dir que també injustes. La primera, perquè, malgrat els estudis del Govern que auguren un crac del sistema en cinc anys, no tindria efectes immediats sinó a mig i llarg termini per la qual cosa no pal·liaran el dèficit d’aquesta branca en el temps previst. I la segona perquè en el moment econòmic actual afectarà encara més l’economia i el consum en castigar especialment empreses, autònoms i treballadors.

Les solucions per tant passen per reactivar l’economia i el mercat de treball per recuperar els assalariats perduts. I paral·lelament, via impositiva, augmentar les arques de l’Estat que permetin la cobertura del sistema de seguretat social previst a la llei del 2009.

El cert és es miri com es miri tocarà gratar-se la butxaca. Dependrà, però, de quina. I aquí és on entra la política. Més ben dit: els corrents polítics. En principi, un IRPF ben implantat, amb una especial càrrega sobre les rendes més altes, permetria evitar un increment de les cotitzacions i castigar menys els sectors productius que prou tocats ja estan. Però de tots és sabut que l’IRPF l’acaben pagant aquells a qui és més fàcil controlar i que en definitiva són els assalariats. I de nou estem parlant de política i d’acció política i d’ideals polítics.

Si el govern decideix finalment adoptar com a pal·liatius de la difícil situació de la CASS l’augment de l’edat de jubilació i l’increment de cotitzacions, que s’acompanyen de la ja sabuda retallada en prestacions sanitàries i socials, estarem tocant el feble estat del benestar del què gaudim  sense haver valorat l’impacte de l’IRFP en tot això.

M’ensumo, doncs, que la idea és evitar gravar les rendes. Així que de nou parlem de política i més concretament de determinada política.

Advertisements
9 comentaris
  1. Esteve permalink

    Marisol, alguna puntualització:
    1. El dèficit de 40 milions que parles en la branca malaltia, no serà aquest sinó molt inferior. Quan a final d’any tanquin els comptes, si vols, amb els números reals a la mà, en tornem a parlar.
    2. La branca general (abans malaltia), com a tal, no tindrà cap dèficit, perquè una part de la despesa ha de ser finançada pel Govern tal com ho diu la Llei.
    3. A tots els països europeus, que tenen un mínim estat del Benestar, els Governs contribueixen al finançament de la seguretat social o si vols de les prestacions bàsiques de seguretat social com és la sanitat de tots els ciutadans. I si comparem, contribueixen molt més que a Andorra.
    4. La branca de jubilació no té cap dèficit. Té unes reserves acumulades d’uns 850 milions d’euros (suficients per a pagar totes les pensions durant uns 14 anys. A Espanya, les seves reserves els hi permetrien pagar les pensions durant 9 mesos i estan molt contents) i enguany, segons el pressupost, tindrà un superàvit d’uns 40 milions d’euros.
    5. El nostre sistema de pensions de jubilació, a l’igual que en els països del nostre entorn, és un sistema de repartiment i no de capitalització (com malintencionadament ens intenten convéncer)
    6. La CASS proposa una altra mesura que tu no comentes: que els primers dies de baixa per accident laboral els pagui l’empresa i no la CASS. És, el meu entendre, la mesura més assenyada que proposen, útil per a que els empresaris inverteixin en mesures per garantir la seguretat i la salut en el treball i en línia amb el que fan molts sistemes de seguretat social europeus.

    • Moltes gràcies Esteve pels comentaris i les puntualitzacions.

      El dèficit de la CASS encara no es coneix, certament. Les dades que aporto són les que s’han facilitat a data d’avui. Certament es calcula que serà inferior.

      Pel que fa a la branca jubilació, dades del Govern asseguren que el sistema entrarà en fallida en cinc anys, abans dels 14 que es preveien inicialment. Així ho va assegurar el ministre de finances en un acte públic aquesta privamera passada. De fet, no se sap tampoc encara quina és la situació de la branca jubilació.

      De fet, les dades no s’han fet públiques. Es coneixeran amb tota probabilitat el dia d’aquesta compareixença (espero). La informació que ha trascendit s’ha donat amb comptagotes i per aquesta raó el moviment AD800 està fent una campanya exigint transparència en aquesta matèria ja que la CASS és de tots, almenys de tots els cotitzants.

      Crec que el nostre sistema, efectivament, és de contribució molt menor al dels països de l’entorn però com bé apuntes és diferent en concepte i aportació econòmica. Penso sincerament que la llei del 2009 és una bona llei, pensada per a un desplegament impositiu generalitzat que no s’ha fet. I ha coincidit amb la crisi. Estava pensada per a un volum de població determinat i la piràmide poblacional s’ha invertit perquè molts dels contribuents a la CASS han marxat o es troben a l’atur. La baixada de cotitzants a la CASS ha provocat la davallada general i el dèficit posterior. Si l’economia remunta i la fiscalitat s’implanta segurament no caldria augmentar les cotitzacions.

      La meva pregunta és: cal pujar les cotitzacions o cal implantar prèviament l’IRPF? No ho tinc clar en aquest moment.

      Una abraçada.

  2. Esteve permalink

    Marisol, responent a la teva pregunta, jo crec que cal implementar l’IRPF primer i revisar , a l’alça, evidentment, l’impost de societats i d’activitats econòmiques.
    I pel que fa als estudis catastrofistes sobre la fallida de la CASS, ja es va fer un a finals del segle passat, finançat per la CASS i BIBM que preveia que l’any 2008 la branca de jubilació començaria a tenir resultats negatius i ja veus, l’any passat més de 45 milions d’euros de superàvit i, segons el pressupost, aquest any uns 40 milions.
    I, finalment, quan (espero que aviat) comencem a sortir de la crisi i torni a augmentar el nombre d’assalariats i la massa salarial, les cotitzacions també seran molt superiors a les que la CASS ha cobrat aquests tres o quatre darrers anys en què ha anat baixant, de manera constant, el nombre d’assalariats

  3. Francesca Alvarez. permalink

    Tu i el Esteve ho he ho dit tot. Cada vegada que sento parlar d’aquest tema em crispo!!! Ho diu ben clar la nostra Constitució, l’estat ha de garantir el nostre sistema de seguretat social, i jo també et responc a la teva pregunta: IRPF per començar, i la resta d’impostos que cal desplegar, ara be, com que aixo no agrada a qui mes tenen doncs segur que es farà de tot abans, i el pitjor es que ho faran sense tenir en compte el que diu el poble, per aixo serveixen les majories absolutes.
    Una abraçada.

  4. Des del meu punt de vista i sense conèixer l’estat financer de la CASS i de l’estat amb precisió, no puc saber si cal o no apujar cotitzacions i allargar edat de jubilació. Jo penso que si que es pot justificar de fer, no ho sé, pot ser si que cal fer-ho.

    El que no puc acceptar és un apujada de cotitzacions i allargament de l’edat de jubilació que no vingui acompanyada de figures impositives que taxin els que més tenen com un IRPF just, un impost de societats etc. Però no seria tant A o B com tu defenses sinó més aviat a no ha fer A sense fer B.

    • Moltes gràcies Albert pel comentari.
      Efectivament es tractaria de fer primer una imposició justa i equitativa per plantejar posteriorment si cal o no pujar cotitzacions i retardar l’edat de jubilació.
      Crec sincerament que per les dimensions de país que tenim si es realitza el desplegament impositiu de forma urgent i es practiquen polítiques de reactivació econòmica, em sembla que no cal pujar cotitzacions ni molt menys allargar l’edat de jubilació.
      Salutacions i novament gràcies per comentar.

  5. Esteve permalink

    Totalment d’acord amb el comentari de l’Albert en relació a la imposició.
    També dir que no n’hi haurà prou en fer un desplegament legislatiu en matèria fiscal. Caldrà després que les lleis s’apliquin. Caldrà, doncs, disposar d’un bon equip d’inspectors fiscals, ben formats, i amb mitjans suficients, per vetllar pel compliment de les lleis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: