Skip to content

Estat català

Setembre 20, 2012

No m’ha sorprès. Algú esperava que la reunió entre el president de la Generalitat, Artut Mas, i el president espanyol, Mariano Rajoy, sobre l’anomenat “pacte fiscal” acabaria en taules? Tothom savia que el govern del PP no acceptaria cap negociació, inclosa una reforma constitucional si calia, per permetre que Catalunya gaudís, com el País Basc, de l’anomenat concert econòmic (capacitat d’autogestionar els seus propis recursos fiscals).

Després de dos anys, ni PSOE ni PP han acceptat mai avançar en aquesta qüestió malgrat les insistències del president català que havia dipositat en el pacte fiscal una de les pedres angulars del seu programa de Govern.

Els arguments esgrimits pel govern espanyol són de molt escassa credibilitat: no encaixa el pacte fiscal en el marc de la Constitució, com si aquesta fos inamovible, inalterable, un autèntic acte de fe.

Per al president català i el seu govern de CiU era el darrer cartutx a cremar després de la multitudinària manifestació de l’11 de setembre que reclamava la independència i després de patir els continus atacs i retallades de drets ja sigui a l’Estatut o en la immersió lingüística, per citar només alguns exemples.

Sense pacte fiscal, Artur Mas està obligat a convocar eleccions anticipades si vol donar resposta al clam popular.

De la reunió a Moncloa el què cal destacar és la claretat amb què s’ha resolt la situació. El PP no accepta el pacte fiscal i no hi ha marge per a cap negociació al respecte.

El Govern català, per tant, continua lligat de mans i peus en una situació econòmica especialment crítica. I ara s’enceta un debat interessant al respecte del què cal construir i com.

Res no estranya les immediates picadetes d’ullet que s’han llençat CiU i ERC davant una imminent convocatòria electoral a poques hores de saber-se el fracàs de la negociació a Madrid. Tots els sectors nacionalistes reclamen un govern d’unitat per construir un projecte que desemboqui en un estat propi dins de la UE. Però CiU no les té totes. Caldrà veure el seu projecte sobiranista, els tempos en què pensa construir-lo i amb els suports de qui. D’entrada, la proclamació d’independència no sembla immediata. I Jordi Pujol, qui va encapçalar la manifestació de l’11S, ja ha corregut a dir que el procés és pràcticament impossible. Ah! I doncs? Què estem fent?

A mi em sembla perfecte que arribada a una situació de no retorn es plantegin propostes als ciutadans i que triïn sobre el futur del seu país. Ara bé, tinc la sensació que novament primarà l’interès partidista per sobre de l’interès general en un projecte de molt llarg termini en què es descuidin factors importants com són els drets socials i el benestar dels ciutadans.

Si és l’hora, que els catalans ho decideixin. Però que no es portin a engany. En els projectes polítics que es presentin en les hipotètiques eleccions avançades del desembre que també exigeixin propostes clares: quant de temps durarà el procés, quin cost tindrà, qui l’assumirà i de quina manera i, sobretot, que no s’abandoni en la voràgine del debat les necessitats dels ciutadans, les quals no s’aturen. Hi ha com a referent el debat de l’Estatut i el cansament que va provocar. I de com altres qüestions immediates es van deixar de banda, entre elles el deute de la Generalitat.

Per tant, mai està de més fer exercici de memòria en la legítima demanda del dret a decidir.

 

Anuncis
3 comentaris
  1. marcuen permalink

    No sabem el que pot amagar CIU. Els interessos partidistes segur que compten. Però jo no hi veig, de moment, res incoherent desprès del missatge de la Diada. S’empren un camí sense retorn que, inicialment, segur que no acabarà bé (separació amb fractura o matrimoni encara més desgraciat).

    Completament d’acord amb tu que han d’haver propostes clares i no deixar mai de vista les necessitats diàries dels ciutadans. Un procés independentista costarà molt esforç i, els guanys (si n’hi han) no es veuran a curt termini.

    Jo, com no-professional i no-parcial, trobo a faltar en el teu escrit la part sentimental: la identitat. No es pot oblidar la il·lusió i el desig (generacional) per la sobirania, que també compten a més dels freds números de la comptabilitat.

    Com sempre, un plaer llegir-te Marisol 🙂

    Marc Cuen Llacuna

    • El sentiment Marc el dóno per assentat. Em costa creure, però, que en determinats partits n’hi hagi, sincerament. Més aviat penso que se’n fa ús i abús. Gràcies a tu pel comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: