Skip to content

Privilegiats

Setembre 29, 2012

Els agents de policia andorrans estan a punt de passar a la història. I no per les seves actuacions en la persecució de perillosos criminals internacionals  sinó per ser la primera vegada que convoquen una manifestació per defensar els drets dels treballadors i contra les retallades. I és històric perquè, mentre als països veïns reparteixen estopa als què es manifesten per defensar els drets socials, al Principat són els primers indignats “oficials”.

Sota el lema “avui som nosaltres, demà pots ser tu”, reclamen que no se’ls retallin els seus drets laborals, especialment el seu sistema de pensions. I han demanat el suport de tota la població perquè la manifestació de dilluns sigui multitudinària i general en defensa del conjunt dels treballadors, públics o privats.

Respecto profundament la decisió dels sindicats de policia. Tenen tot el seu dret a reclamar el què els hi pertoca. Perquè si es jubilen amb vint anys de servei i el 40% del salari és perquè algú ho va permetre. Perquè si se’ls reté el 2% del sou per a un complement de jubilació que mai no cobraran és perquè algú els ho va garantir.  Podriem discutir àmpliament si resulten o no uns privilegiats que ara veuen amenaçat el “xiringuito”. Però la veritat és que fa vint anys ningú no volia ser policia a Andorra.  Mancaven agents i convocatòria rere convocatòria, quedaven desertes. De manera que a la gran majoria se’ls va convèncer precisament amb els “privilegis”:  perquè es guanyava més al sector privat que a la “poli”, sense guàrdies, sense perillositat, sense nocturnitat, amb Nadals, pasqües i altres festes de rigor.

No soc partidària de comparar el sector públic amb el privat. A tot arreu els cossos especials tenen determinats privilegis per sobre de la resta perquè, entre d’altres coses, no veig un agent especial de 65 anys entrant a una sucursal bancària ocupada per una banda d’assaltants albanesos-kosovars amb ostatges a l’interior. Em direu que tampoc veuríeu un paleta pujat a una bastida amb aquesta edat. I us donaré la raó.

En aquest entorn de crisi i de pèrdua de drets socials, el més fàcil és socialitzar-ho tot. Que tothom perdi i que ningú no guanyi. Tots al carrer sense preavís. Tots a retallar-se el sou. Tots sense paga extra. Tots sense complements de cap mena, sense primes, sense beneficis socials. Tots amb pensions miserables. Tots rasos i curts. Tots pobres.

I què voleu que us digui! Per què no a l’inrevés? Per què no defensar els beneficis o privilegis dels funcionaris també per al sector privat? Per què no acostar-s’hi? Per què no ens qüestionem més i més sovint per quina raó no han fructificat mai els sindicats al sector privat i sí al públic? Per què els policies tenen capacitat de mobilització i els treballadors del sector privat no van mai a la manifestació del Primer de Maig?

A mi la convocatòria de dilluns em causa sentiments contradictoris.  Per un cantó, mai la policia ha donat suport a les demandes dels treballadors en general ni mai han assistit a les seves manifestacions i només per això els ciutadans haurien de reservar-se d’assistir-hi ja que el que reclamen afecta exclusivament el seu sector. Però per un altre, és una oportunitat per exigir que no es retalli en drets socials a ningú, ni policies, ni funcionaris, ni empleats d’hotel o treballadors de la construcció. I a la vegada per demanar responsabilitats a qui calgui del perquè la caixa pública està buida i han d’acabar pagant els plats trencats els de sempre.

Anuncis
21 comentaris
  1. Esteve permalink

    Gràcies, Marisol, per aquest post. Fas evident que no tots els periodistes d’aquest país heu perdut la capacitat crítica i d’anàlisi que se suposa inherent a la vostra professió.

    • No parlaré per la resta. Jo sempre defensaré que cadascú manifesti lliurament la seva opinió. La meva és aquesta. No negaré que em miro amb cert rezel la manifestació de dilluns. Com deia al post, tinc sentiments contradictoris. Però també és cert que no hem de criminalitzar determinats col·lectius per tenir uns determinats drets. Algú els hi va concedir. Són o no són insostenibles? Jo crec que són insostenibles alguns d’ells. Ara bé, la culpa no la tenen pas els policies.

      Salutacions Esteve.

  2. Salvador permalink

    Suposo que les preguntes que fas són retòriques perquè tots en sabem molt bé la resposta. El sector privat no es manifesta ni munta sindicats perquè a la primera et foten el carrer amb qualsevol excusa i pagant-te el que els dóna la gana. Resultat: tothom mut i a la gàbia.

    La manifestació de dilluns la veig com una acció corporativista, totalment legítima això sí. No puc evitar pensar en les famoses vagues de controladors aeris.

    • Si Salvador, jo també la veig així. Per altra banda penso, què tal si per un cop tothom s’apunta al carro i manifesta el seu malestar i es dóna un cop a taula? Perquè retallar està molt bé. Però i què fem paral·lelament? On és l’IRPF per exemple? On són les exigències de responsabilitats sobre obres mastodònticament cares i inútils com el túnel que acabem d’inaugurar? En fi! Son tants els motius d’indignació que una petita espurna pot servir per aixecar la resta.

  3. Ylènia permalink

    Hola Marisol, m’ha agradat molt el teu article, només una petita correcció… Els membres dels cóssos especials sí que recolzen les manifestacions com per exemple la de l’1 de maig, el que passa és que no fem gala de la nostra presència ni anem uniformats. Fins i tot, en alguna ocasió ens hem col.locat l’armilla groga i desde l’anonimat ens hem cuidat de la seguretat desinteressadament, no per ser funcionaris, sinó per ser, en el meu cas, socialistes de cor i persones solidàries de fet. Que jo sigui funcionària no vol dir que la resta dels meus familiars i amics ho siguin, i pertant, tot el que passa en ambós àmbits laborals em toca d’aprop. 🙂

  4. xikitina permalink

    Et felicito per aquest post Marisol realment molt bó.
    I m’agradaria dir que sigui corporativista o no serà la primera vegada que un grup de treballadors (en aquest cas del sector públic) sortiran al carrer a lluitar contra la política (anti) social que ha prés aquest Govern

  5. pablo permalink

    jo estic d’acord amb ells i és veritat que la majoria s’ha fet policia perquè era un lloc de treball amb futur, jo no sóc policia, treball en un altre sector de govern, mentre tots en la construcció guanyaven mínim 2500 euros jo guanyava 900 i sense cobrar guàrdies treballant festius i sense cobrar dies com nadal, cap d’any, Meritxell, fent 48 hores setmanals SENSE CAP DIA DE FESTA A LA SETMANA, però pensava en el meu futur … de cop aquest futur s’està diluint, he passat molts anys 15 pensant en el meu futur i al final el poc que tenia també m’ho volen treure. jo no ho acceptare! i no soc ni policia ni bomber , i cobro 1100 euros

    • Gràcies pel comentari i el testimoni Pablo.
      Totes les aportacions, a favor o en contra, son benvingudes i interessants.
      Una abraçada.

  6. Francesca Alvarez- permalink

    Avui no tinc paraules per comentar, tu ho has dit molt i molt be. Felicitats Marisol per ser sempre tan clara i tan lúcida!!!
    Una abraçada.

  7. Tenent tot el dret a menifestar el que creguin. Una altra cosa es si es sostenible o no el cost d’aquestes pensions. Perque un autonom arribi a pagar 500000€ farien falta 40 anys; i aquest import tant sols es el que ha de pagar govern, cal afegir la CASS. A més la resta de treballadors cobràra una mitja del 50% o 60% del seu salari quan es jubili; ells el 100% despres de 230 anys de servei; jo hen porto 22 treballant i no hem puc jubilar. En base al dret que tenent els policies a manifestar el seu desacord, també la resta hens podem manifestar per dir que aquest tracte es abusiu respecte als demés i a mi fins i tot hem sembla vergonyos; a més tenint en compte que el salari que molts de aquests funcionaris es en casos superior en un 40% al des funcionaris dels paisos veins que tenent al meu entendre molt més risc que ells.

  8. Correció: volia dir 20 anys de servei no 230.

    • Enric Moreno permalink

      Sr.Homs, no se si vostè tè un pla de jubilació contractat com moltissima gent en un banc o en una companyia asseguradora. Si és així i amés està cotitzant a la cass, quan arribi a la edat de jubilació, vosté cobrarà dels dos llocs, lògicament. Els policies cotitzem a la cass i tambè a una mútua que havia de gestionar el Govern. Em sembla lògic que arribat el moment cobrem de les dues mútues. No faltaria més!
      La manca d’informació d’una banda i les informacions errònies, no contrastades o malicioses, de l’altra, contribueixen a fomentar aquestes opinions, que malgrat ser totalment respectables, tenen un mal fonament.
      Vull aportar, per tant, informació interessant que potser contribueixi a canviar la opinió que te dels nostres “privilegis”. Als policies que van ingressar al Cos amb aquestes condicions, no se’ls hi va donar opció de refusar la cotització a la mútua de Govern. Des de la primera nòmina s’ha descomptat el percentatge estipulat. Per tant, és part del contracte laboral que vàrem signar, no per què ens interessés aquest sistema de pensions, sinò perquè voliem fer aquesta feina i molts de nosaltres haguessim signat el que ens haguessin possat al davant.
      Sembla que tothom voldria tenir ara el “privilègi” que tenen els policies i em pregunto, perquè no ho van pensar com jo fa 22 anys, abandonant una altra feina amb millor salari per fer les oposicions a la Policia?
      Jo vaig haver de prendre decisions dures com deixar la meva recent esposa 9 mesos sola a casa per marxar a l’acadèmia de la Guàrdia Civil, gaudint de dos unics permisos durant aquest temps.
      Pel que fa al risc que assumeix un policia a Andorra, solament ho sap l’agent que ha estat atropellat intencionadament en un control, o el quin ha estat agredit per un boig o el quin, com ara fa uns dies, va estar a punt de ser llençat per un pont al riu Valira per un drogat violent. Que aquest risc no és el mateix que als països veïns??? Depen de valoracions, però si els propis policies gaudim d’aquesta seguretat, és en part, per que treballem per mantenir-la.
      Donem tots gràcies de la qualitat de la seguretat pública de la quina gaudim en aquest País, al manteniment de la qual col.laborem, no solament els policies, sinò molts altres cossos, treballadors privats, poders judicials i la nostra legislació.
      Per finalitzar, voldria dir, que els diferents governs que hem tingut no es van prendre la molèstia de anar revisant periòdicament el percentatge que es cotitzava per fer sostenible el sistema ni per invertir els diners adeqüadament. Lluny d’això, ha resultat que ni tan sols eren conscients de la existència de la mútua i per tant els diners que s’ens descomptaven de la nòmina es perdien mes rera mes fins el punt de no existir cap fons acumulat. Ara tot son problemes i la manera més fàcil de sol.lucionar-los és trencar el contracte perjudicant únicament als policies.
      Respectuosament el saluda un leial servidor públic, en el que pot confiar.

  9. Si, és cert que el model és insostenible. Ara bé: algú en el seu moment ho va considerar oportú per dotar-se d’un cos de policia, d’un cos funcionarial, etc. Per tant, algú hi hauria de respondre.
    Penso que tot és negociable i el que no és de rebut és plantejar retallades abans de prendre d’altres decisions vitals com per exemple ampliar el marc fiscal, cosa que fins ara no s’ha fet.
    En resum el què vull dir és que sempre acaben pagant els plats trencats els mateixos.
    I tens raó: el sector privat ha estat sempre molt maltractat pel mercat laboral andorrà, permès per les autoritats pertinents i pels lobbys de rigor. D’aquí que hi hagi tantes diferències entre un autònom, un treballador privat i un funcionari. Però crec que la culpa no la tenen els funcionaris. Al meu entendre, s’ha volgut criminalitzar en excés un col·lectiu que fa uns anys era clau electoralment, divindint per tant la societat i els treballadors. Insisteixo: la culpa no la tenen els funcionaris sinó els polítics que tots aquests anys han fet que el col·lectiu tingués una situació privilegiada mentre la resta ha passat pel tub.

    Moltes gràcies Artur pels comentaris.
    Una abraçada.

  10. Enric Moreno permalink

    Per cert, he descuidat corregir-vos en el relacionat amb el percentatge del salari que ens queda de jubilació. És del 40% als 20 anys de servei. Si plegues o t’expulsen abans dels 20 anys, no tens dret a res. Perds tot el cotitzat. A veure quanta gent del sector privat aguanta 20 anys al mateix lloc de treball.

Trackbacks & Pingbacks

  1. Bàndols | Ulleres progressives

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: