Baixar del núvol

Aquests dies hi ha un cognom que està prenent el protagonisme a les portades dels mitjans de comunicació: el d’una família modesta i senzilla. Són els Gomes, d’orígen portuguès i al país des de fa poc més d’un any.

Es troben en situació il·legal, amenaçats d’expulsió perque el pare, que va venir amb un permís de temporer,  no podia reagrupar la família i malgrat això, ho va fer. Les filles petites estan escolaritzades a Andorra (cosa que no genera cap dret, per cert) i d’altres membres tenen l’ oportunitat de tenir feina però la seva situació no els permet un contracte de treball.

Els Gomes haguessin passat completament desapercebuts si el moviment cívic Ciutadans Solidaris no els hagués donat visibilitat gràcies a les xarxes socials.

El Govern i la policia compleixen l’estricte marc de la llei. Amb un permís temporal ja exhaurit el treballador ha de marxar i si no ho fa, rebrà l’ordre d’expulsió. Sí. Complim  la llei escrupulosament.

Per mi els Gomes són la cara visible d’aquesta cruel crisi. Una veu més de les moltes que hi ha en aquest panorama desolador que deixa una situació econòmica tan adversa. Nous pobres. O pobres de sempre. Persones sense cap futur a Portugal (ja sabem com està Portugal) que miren de trobar una vida millor al país de les oportunitats que ha estat Andorra sempre.

I sí, insisteixo, la llei s’ha de complir i fer-la complir.

El nostre és un entorn també en crisi. Tenim més de mil aturats inscrits al servei d’ocupació, una xifra novament rècord; una xifra que seria molt més elevada si tots els Gomes haguessin decidit no marxar i quedar-se.

És cert: si tots els treballadors temporers portessin les seves famílies de manera il·legal tindríem un greu problema. Perquè no hi ha feina per a tothom, ni recursos suficients per atendre aquesta massa de persones en situació irregular. Ara bé: ja que hi són i són una excepció, que els fills estan escolaritzats, que volen quedar-s’hi, que fins i tot han trobat feina o hi tenen possibilitats de trobar-la, els aboquem a l’abisme ?

Perque efectivament la llei està per complir-la però hi ha casos i casos. Hi ha situacions i situacions. I hi ha excepcions. I aquest és un cas excepcional, de pobresa, de sensibilitat social, de persones que busquen una vida millor, pacífiques i gens conflictives.

Hem estat un país tradicionalment d’acollida. Fa poc temps vam fer mans i mànigues  per permetre l’establiment d’uns nàugrags eritreus  procedents d’un vaixell a la deriva a Malta, oferint-los l’estatus de refugiat polític malgrat hi havia seriosos dubtes que ho fossin. Per raons humanitàries ens vam mostrar al món especialment solidaris. Però aleshores les vaques eren grasses i la imatge d’Andorra a l’exterior no massa bona.

I en tot cas, si la llei està per complir-la,  per què la batllia no executa les sentències judicials i s’acabarien els deutors o estarien empresonats? Si la llei està per complir-la, per què no es castiga els desviaments pressupostaris de les obres públiques que tant ens llastren les finances estatals? Si la llei està per complir-la, per què no es multa els evasors fiscals? Si la llei està per complir-la, per què es van fer inversions d’alt risc amb els fons de vellesa de la CASS, completament prohibides i deixant un forat  de 35 milions d’euros sense que a ningú se li hagi exigit cap responsabilitat al respecte?

Complim la llei, sí, en el marc més estricte i curós. Però tothom.

Advertisements