Skip to content

Pagar o no pagar?

Octubre 25, 2012

La demanda de les estacions d’esquí d’obtenir un IGI (Impost General Indirecte) reduït em genera sentiments contradictoris.

Per una banda, i tenint en compte la importància cabdal de l’esquí en l’economia andorrana, tindria lògica una demanda d’aquestes característiques en un moment econòmic com l’actual i valorant que la gran majoria són empreses de capital fonamentalment públic que suporten una gran càrrega fiscal per impostos locals o generals.

Però per una altra tenim altres atractitus turístics que tributaran al cent per cent, que també suporten moltes càrregues fiscals i que igualment s’han fet amb diner públic, com ara Caldea.

Hi ha molts altres sectors de l’economia del país que conformen un pilar fonamental del teixit productiu i que pagaran com els hi pertoca.

Per altra banda, l’IGI tindrà una carrega del 4%, com l’actual ISI, lluny del 21% de l’IVA espanyol o del 19% que es paga a França.

Així, doncs, per criteri purament d’igualtat, no seria acceptable una rebaixa fiscal a les estacions d’esquí.

Però també és cert que la gran majoria de països apliquen carregues fiscals diferents en funció de la repercussió que determinats sectors tenen sobre l’economia d’un país. No és el mateix els béns de primera necessitat que els de luxe; no és el mateix l’I+D que les empreses contaminants.

Quan la tendència arreu és carregar fiscalment més el sector turístic (un dels pocs sectors que creixen, per cert), aquí debatem si cal exonerar-ho parcialment de la seva responsabilitat fiscal per la inversió que realitza en promoció a l’exterior i per la importància que representa al PIB nacional. Però valorant fredament la mesura, finalment qui pagarà l’IGI serà el consumidor, l’usuari, l’esquiador. Precisament la importància d’un impost indirecte general sobre les arques estatals és  el filó dels 9 milions de visitants anuals que rep de promig Andorra. I tenint present que als països veïns hi paguen i molt per aquest concepte, no sembla que hagi de ser una mesura, a priori, disuasòria.

Hem de començar a tenir clar tots plegats que cal aportar a la hisenda pública. Perquè del contrari, això s’ensorra.

Anuncis

From → Economia, Impostos

2 comentaris
  1. Francesca Alvarez. permalink

    Si tenim en compte que Andorra es un dels països mes cars d’Europa en referencia al preu dels forfets (únicament comparable amb Baqueira-Beret) esta clar que el augment del IGI farà encarir encara mes el preu en detriment d’un turista, que en la seva major part es de proximitat (espanyol), i aquest ja estan prou malament econòmicament. Les polítiques de preus els marquen les societats, els impostos el govern, al final aixo acabara fent impostos a mida? El preu mitja d’un forfet al Alps francesos es de 32€ per dia, a Granvalira de 42, per donar un exemple, i també paguen la TVA els francesos. Podem entrar a discutir les polítiques de promoció turística i de preus de les nostres estacions, però aixo es un altre tema i certament complicat.
    Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: