Difamar
El cap del Govern té la capacitat de sortir a l’arena pública en els moments claus. La darrera compareixença extraordinària davant la premsa ha estat avui per analitzar la crispada situació dins el cos de policia, a 24 hores d’una nova concentració dels agents.
Antoni Martí qualifica de demagògics els sindicats del cos d’ordre que porten setmanes de protestes per la revisió del seu sistema de pensions. Es mostra preocupat perquè aquestes posin en entredit la imatge d’Andorra com a país segur. I titlla d’inapropiada la decisió dels duaners de donar folletons a la frontera a tots els visitants per informar-los de les seves protestes.
Difamació? Seguretat? Actuació inapropiada? Un llenguatge poc propici en plena crisi de relacions amb els cossos especials, no troben?
Fa setmanes que abordo la situació de la reforma del funcionariat. Dic sempre, i ho torno a remarcar avui, que cal adoptar mesures per a la sobredimensionada administració que tenim. Mesures que van més enllà de congelar sous i de rebaixar pensions. Mesures que passen per frenar la contractació a dit, el nomenament d’assessors inútils, de tècnics milionaris que professen els cants de sirena. Mesures que permetin la promoció i mobilitat internes, que valorin l’esforç i la possibilitat de fer carrera a l’administració pública. Mesures que garanteixin l’eficiència en els serveis públics, sense perdre de vista que molts d’ells estan reconeguts constitucionalment. Però criminalitzar sistemàticament els funcionaris perquè rebutgen parcialment o totalment les mesures de contenció és simplement inaceptable.
Segurament tots tenen part de raó: poders públics i funcionaris; funcionaris i poders públics. Però no em negaran que la tàctica de tirar pel dret, de posar el dit a l’ull, de dividir i de crispar està provocant un efecte d’olla a pressió passada de voltes.
Es fa estrany escoltar d’un cap de Govern qualificatius com el de demagògic pel cos que ha de vetllar per la seguretat i l’aplicació de les lleis. Es fa estrany sentir d’un ministre de l’interior apel·latius com el d’inapropiat cap als mètodes, lícits en qualsevol col·lectiu, per protestar i manifestar-se.
Uns (policies) afirmen que pel Govern negociar vol dir seure i signar un xec en blanc. Altres (Govern) diuen que els policies no volen cedir els seus privilegis, privilegis (insisteixo novament, a risc de fer-me pesada) generats amb molta generositat pels mandataris anteriors per assegurar-se un bon grapat de vots.
I sí, cal posar ordre al sistema de pensions dels funcionaris. Però també cal garantir els drets adquirits. I cal també mirar perquè la caixa està buida. I perquè no està més plena. I què se’n fa amb els escassos recursos existents (rotondes, vials, voreres més que refetes). I mirar què es paga a qui de lloguer pels edificis públics. I un llarg etcètera ara mateix diluït pel conflicte entre funcionaris i Govern.
mariblocfuentes 
bé… aqui no venen els grisos… se suposa que els grisos estan entre els que protesten a més…
JO entenc que tot plegat eés una manera de descreditar o de tallar les ales a aquest inici de cultura de protesta i de reivindicació…
Si tu no estas amb mi , ets dels MALOS….
Massa facil….
Exacte Antònia! Massa fàcil. No ho hauria dit millor. Se’m posen els pèls de punta en sentir afirmacions com ara “pols inaceptable”, “malmeten la imatge del país”, etc. Quan els controladors aeris fan vaga estaria molt bé que la facin un dimecres de temporada baixa a les 12 de la nit però no tindria cap ressò, oi? Sí, és cert, pateixen els ciutadans. M’emprenyaria haver de suportar una cua a l’entrada d’Andorra quan passo uns dies de descans. Però hi ha altra manera de fer saber que a Andorra també hi ha malestar? Efectivament: ens falta cultura de protesta i de reivindicació. I jo d’un cap de Govern no espero amenaces, sinó capacitat de diàleg malgrat les protestes i la indigació.
Gràcies Antònia. Una abraçada.
Marisol, com sempre molt objectiva, felicitats 😉
Gràcies Marc.
Bon dia Marisol,
En primer lloc jo no diria que “el Cap de Govern té la capacitat de sortir a l’arena pública en els moments clau” , sinó que té l’obligació de fer-ho. A veure si el que forma part de la seva feina a sobre s’ha de considerar com un mèrit afegit!
Deixant aquest matís de banda, crec – ja ho vaig dir ahir- que fa estrany que un cap de govern acusi de difamacions als cossos de seguretat, quan se suposa que juguen en el mateix bàndol. Potser aquest és el problema. Com bé dius, aquí cadascuna de les parts implicades només mira pel seu interès.
Uns (legítim) per la seva pensió i el manteniment de les seves condicions laborals ( inassumibles tanmateix en aquests moments) i els altres, preocupats ( inevitablement) per com aquest malestar pot afectar la seva imatge.
Mentrestant, de l’interès públic, ( com acostuma a passar) ningú en parla.
Entenc que els policies que van entrar al cos animats per les condicions laborals s’hauran de fer a la idea que es van equivocar i crec que cal una reestructuració dins l’àmbit públic, com ja s’està produint ( a lo bèstia) dins el sector privat.
Ara bé: que el govern deixi de pensar que som imbècils i que tota la culpa la tenen els funcionaris. Primer, perquè les condicions laborals dels funcionaris, el desgavell funcionarial i la sobredimensió és cosa seva, i després perquè retallar per aquí implica també i sobretot que primer s’ha de començar a racionalitzar altres tipus de despesa absolutament fora de lloc i que es continua aplicant malgrat els anuncis de contenció de la despesa, i això inclou des dels actes de la presidència andorrana al Consell d’Europa, la rotonda de Prada Casadet, algunes despeses de representació, i badades com Monitor Group, Cirque du Soleil o algunes de les subvencions que s’estan atorgant en cultura o al sector primari.
Totalment d’acord amb tu, Noemí. Em sembla que el sentit del post anava per aquí i totes les meves manifestacions al respecte han estat en aquest sentit: racionalitzar la despesa primer, implantar nous impostos seguidament i després retallar.
Els complements de jubilació seran inasumibles però insisteixo que comparar el sector públic amb el privat és un error. No és pas nou que el sector privat pateixi d’arbitrarietats, d’escassos o nuls drets socials. Mai ha interessat desenvolupar una llei laboral que permeti precisament aquest desenvolupament. Així que en contes de voler fer passar tothom pel mateix sedaç (tots iguals de misserables) què tal si ens comencem a emmirallar en els drets adquirits al sector públic on, per cert, també hi ha molts mileuristes? Dic jo, eh?
Una abraçada Noe. Gràcies per comentar i per les teves enriquidores aportacions.
Ja estic bastant cansat del tema “conflicte entre Govern i funcionaris”.
Voldria que algú posi a sobre de la taula el “conflicte socio-laboral” que afecta a moltíssima més gent que la que conforma alguns dels col.lectius que tenen a sobre totes les llums i tots els taquígrafs del país.
Qui està reclamant els drets elementals de tots aquells treballadors i ciutadans que les estan “passant putes”… per no dir “putíssimes”? Qui? Algú en parla d’això?
Ens estem desviant clamorosament de l’obligació d’exposar els problemes reals, els quotidians, els que amenacen la supervivència del gruix de la societat, i, sobre tot, ens estem oblidant de reclamar a qui té l’obligació de resoldre’ls.
Gracies Josep pel comentari. Efectivament el focus d’atenció en aquest moment està allà en qui té més capacitat de cridar. Insistiré un cop més que no em sembla raonable dividir la societat entre funcionaris i no funcionaris titllant els primer de privilegiats. Si ho han estat ho han estat sempre. Amb això no vull dir que determinades situacions s’hagin de perpetuar, però en paral·lel mirem moltes altres coses en el procés de racionalització de la despesa, com molt bé recordava la Noemí i jo apuntava al post. I sí, és cert que mai ha interessat abordar la qüestió dels drets socials. Molt al contrari. Tindrem un altre debat i molt calent quan es presenti la famosa reforma laboral que flexibilitzarà el mercat de treball. Es veu que no ho és prou de flexible!
Gràcies pel comentari. Una abraçada, Josep.
Et felicito per l’article. 1 cosa només, “els seus privilegis, privilegis (insisteixo novament, a risc de fer-me pesada) generats amb molta generositat pels mandataris anteriors per assegurar-se un bon grapat de vots”. Crec que aquests “privilegis” no eren per pagar vots. Eren i són per que ningú volia ser Policia ja que les condicions laborals que hi havia aleshores no són les que hi ha actualment. ES treballava sense horaris, setmanes seguides al Pas de la Casa. No sabies l’horari que faries al dia següent fins que anaves a plegar, etc… El mateix pasava amb els bombers que treballaven un dia si i l’altre també, sense cobrar hores ni plantejar-se els dies que treballaven. Eren d’altres temps i qui manava (Els Veguers) sabien lo important que era la nostra feina en aquest peís. Ara són “privilegis”, abans eren els incentius necessaris per voler fer la feina que fem.
d’Altra banda, em reitero en la felicitació i gràcies, Gràcies per treure’m el sentiment de culpa que els que manen ara em volen fer sentir
Gràcies pel comentari i per l’aclariment.
És cert que els incentius es van crear perquè no hi havia ningú que volgués exercir de policia, bomber o agent penitenciari però més tard, especialment pel que fa als complements de jubilació, sí que es van utilitzar de manera electoralista. Tant als cossos especials com a l’administració general.
En tot cas és cert que hi ha una criminalització constant del col·lectiu que em sembla inadmissible. La situació no l’han creat els funcionaris sinó molts dels governants que avui seuen al Consell i al Govern.
Toca però revisar-ho, toca adequar-ho a una situació econòmica molt crítica però en paral·lel amb moltes altres coses, en molts altres temes de gestió interna. Toca moure moltes fitxes. I sobretot el que toca és l’exercici de la responsabilitat per part de tothom però especialment dels que tenen el mandat de governar.
Una abraçada i gràcies novament.