Skip to content

Pensions

Novembre 16, 2012

Fa pocs dies m’hi vaig trobar un vell amic, en Teo, qui m’avisava que el 31 de desembre plegava. Es jubilava. Ja en tenia prou. Després de 40 anys ininterromputs, pràcticament cap baixa i molt carrer fet, tocava, amb bon estat de salut i bones facultats físiques i mentals, dedicar el seu temps a d’altres coses.

Avui un altre vell amic i conegut, en Manuel, m’insistia que malgrat tenir l’edat de jubilar-se, no ho pensava fer…encara. I no perque no pugui, sinó perque no vol.

Totes dues opcions em semblen extraordinàries. A mi encara me’n queden uns quants anys. I de fet, mai hi penso fins que m’hi fan pensar. I quan ho fan, penso que potser m’afanyi a buscar alternatives perquè el futur que m’espera com a pensionista és de misèria, amb o sense companyia.

La realitat, però, és que no sé què passarà. La informació de què disposo és parcial, sesgada, interessada i sense contrastar. Una informació que circula a mitges, sense cap confirmació oficial.

M’indigna terriblement la tàctica del globus sonda. Una tàctica que en aquesta legislatura s’està aplicant en excés en matèries especialment sensibles. La reforma sanitària n’és una. La reforma de la seguretat social n’és l’altra. I el sistema de pensions n’és el darrer.

I m’indigna perquè, a banda de generar alarmisme, confusió i malestar social, és antidemocràtic i m’explicaré perquè.

Les filtracions interessades de determinades informacions d’interès general, a banda de desinformació, generen por i incertesa en una situació en què els ciutadans ja s’hi troben prou cagats (i em perdonaran la grolleria).

No sabem quin és l’estat actual dels comptes de la CASS, ni de la branca general ni de vellesa, uns comptes que no es publiquen enlloc malgrat ser la seguretat social un ens públic d’interès públic.

No sabem quins són els resultats dels estudis actuarials sobre el futur del sistema de pensions encomanats per les administracions públiques amb diners públics , perquè tampoc es publiquen enlloc d’accés públic (web de la CASS, web de Govern), ni es faciliten públicament ni als grups parlamentaris ni als membres del consell d’administració de la CASS, part dels quals són escollits pels propis afiliats.

L’opacitat de la seguretat social és clara i manifesta, tant que molts col·lectius, entre els quals el recentment creat moviment AD800, ho han denunciat, fins i tot amb una campanya de recollida de signatures que ha estat tot un èxit (per tant, és que el sentiment és general i compartit).

El futur del sistema de pensions hauria de ser un debat obert, transparent i participatiu. Afecta tothom i tothom hi hauria de disposar de la informació suficient.

Les decisions que es prenguin posteriorment poden ser impopulars (retard de l’edat de jubilació, increment de cotitzacions, augment del punt de compra) però si són necessàries, el Govern les hauria d’explicar i defensar. Perquè governar implica prendre decisions. Les que siguin. I ja passarà la revàlida d’aquí a quatre anys. Governar, en canvi, no és potenciar l’opacitat, ni la filtració interessada ni el llençament continu de globus sonda. Ni molt menys generar alarmisme, por i confusió perquè vagi calant el missatge que caldrà apretar-se el cinturó.

I en tot cas, si la política és aquesta, hauríem de disposar d’una oposició capaç de reclamar una compareixença pública del ministre de torn, d’exigir els informes pertinents i fer-los públics, de proposar alternatives si en calen i de participar activament al debat per fer, si convé, una tasca de consens.

A mi em sembla que cap dels dos, ni majoria ni oposició, té un posicionament clar al respecte de quin ha de ser el futur de les pensions. Que les contradiccions internes són enormes i que no hi ha massa voluntat que traspuïn, obeint així al pur tactisme. Un cop més. Novament.

I reservo pel final el meu parer al respecte dels membres del consell d’administració de la CASS, especialment els escollits entre els afiliats en unes eleccions teòricament democràtiques, perquè haurien d’exercir el mateix paper, exigint els estudis que estiguin en disposició de la direcció i reclamant a l’executiu les informacions necessàries en un tema tan sensible i de tanta afectació perquè no sembli que hi són per ser-hi, per escalfar la cadira.

Anuncis
2 comentaris
  1. Albert Gomà Salaert permalink

    Estic totalment d’acord amb tu, però també hi afegiria com molts mitjans de comunicació i periodistes no estan informant correctament, ja sigui per la politització del mitjà o a vegades mancances de rigor periodístic a l’hora de redactar notícies. Jo també exigiria als mitjans major rigor i menys politització a l’hora d’informar. Són els mitjans els primers que creen aquest alarmisme i publiquen les filtracions.

  2. Francesca Alvarez permalink

    Felicitats com sempre!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: