Skip to content

Després del 25N

Novembre 26, 2012

Avui són moltes les anàlisis, en fred o en calent, que es publiquen sobre els resultats d’ahir de les eleccions al parlament de Catalunya. N’aportaré una més. Segurament la més modesta.

L’escenari que s’obre és molt interessant -a la vegada que incert- fruit de la gran fragmentació que tindrà la cambra catalana, sense cap partit amb majoria per governar i moltes postures radicalitzades.

L’entrada de la CUP i l’ascens de Ciutadans avança una legislatura complexa, com a mínim en el discurs (ja que el seu pes és relatiu) però el problema no rau aquí o no exclusivament.  Rau en què, més enllà de la suma dels partits que defensen el dret a decidir (amb 87 escons de 135), n’hi ha un, CiU, que ha perdut pistonada i que de 62 parlamentaris passa a 50 i per tant amb l’absoluta necessitat de pactar el més mínim moviment al govern de la Generalitat.

I sí, això és la democràcia. Perquè en cap qüestió (ni en el camí cap a l’Estat propi, ni en la política d’austeritat, ni en cap acció en general) hi haurà cap partit en solitari prenent decisions. Tot això en un parlament més legitimat que mai ja que ha rebut el suport del 70% dels electors, una dada històrica.  Ara bé, quan les postures es radicalitzen , dificulta i molt la capacitat de governar de CiU. I no oblidem que malgrat tractar-se d’unes eleccions plantejades com a plesbicitàries, hi ha el dia a dia i una crisi brutal que afecta milers i milers de ciutadans.

A priori, no hi hauria d’haver problemes per a un acord majoritari per a la consulta per a la independència. Però sí per a la resta. Difícilment ERC aprovarà uns pressupostos que contemplin més retallades sobre sanitat o educació, més reducció salarial als funcionaris o menys ajudes socials. Difícilment PSC i ICV acceptin el mateix. I el PP ho faria a canvi d’aparcar qualsevol demanda secessionista, promesa que CiU és improvable que incompleixi.

Per tant, o CiU modela la seva política econòmica i fiscal o difícilment tindrà el suport necessari per aprovar els pressupostos de l’any vinent.

Però és que la política econòmica de CiU no ve marcada pels seus postulats més o menys liberals sinó per les limitacions de deute que li marca Madrid i Brussel·les. CiU té per tant les mans lligades. Perquè l’intent de desafiament al govern central (si mai hi ha existit que sospito que sí), aconseguint una majoria absoluta per provocar un pols que aprovés el concert econòmic per a Catalunya, se li ha girat en contra. El ciutadà no és idiota. Ha votat el què ha votat: sí al dret a decidir però sense un únic protagonista. Sí al dret a decidir però sense abandonar els problemes que està provocant la crisi. Sí al dret al decidir però sense retallades.

Així doncs l’auguri és que difícilment hi haurà estabilitat política els propers mesos i el primer assalt el veurem al debat d’investidura per, posteriorment, passar al de pressupostos. És a dir: si d’aquí a un any no tornem a estar convocats els catalans a les urnes, m’hauré equivocat tant com ho han fet els sondejos en aquestes eleccions.

Advertisements
Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: