Skip to content

No em fumis

Desembre 12, 2012

no fumar

Els fumadors som uns egoistes. Uns inconscients. Uns salvatges incívics. I si no ens prohibeixen fumar, manifestariem la mateixa sensibilitat que una ameba davant un nadó tossint o esternudant.

És així. Perquè enganyar-nos. Jo ho reconec. No me n’amago. He estat una llençadora de fum tòxim a la cara d’un altre sense miraments, sense cap càrrec de consciència. Sense el més mínim respecte. M’importava la meva cigarreta, la dosi addient de nicotina -mai suficient-, calmar la meva ansietat, el meu instant de plaer i res més.

He fumat a la feina, als lavabos dels avions, als ascensors, a casa amb convidats, al garatge, al cotxe, a les aules de la facultat, al metro, al tren i allà on es permetia. He fumat al restaurant, entre plat i plat, a la cafeteria, als passadissos de l’hospital i, per descomptat, al carrer.

He fumat molt, sumaria milers d’euros en tabac, contribuint així a engrandir la nostra indústria nacional per excel·lència. He viscut l’etapa daurada del fum, quan representava glamour a discoteques, pubs i sales de concerts navegar per una boirina espessa. I més tard, en la recaiguda, quan era mal vist i repudiat. I he fet pudor de tabac, molta pudor de tabac, fins el punt de dutxar-me dos cops al dia.

He aconseguit deixar-ho. Dues vegades. I diuen que soc de les pitjors. Però sempre, sempre, sempre, he volgut que algú em posés límits. Perquè és tan forta l’addicció que fumariem fins i tot al paritori.

Sent fumadora he viatjat a Nova York, París, Roma, ciutats on ja fa una bona colla d’anys no s’hi permetia enlloc. I no m’he mort.

I quan ja semblava que mai no ho veuria, al país del tabac, Andorra, ara restarà prohibit fumar a qualsevol establiment públic.

Demà entra en vigor la llei contra el tabaquisme passiu.  Són molts, fumadors i no fumadors, que celebrem el canvi malgrat les moltes protestes d’hotelers i restauradors.  Però ja fa dies que sento innombrables fumadors que, com jo al seu dia, no suporten que els hi treguin la cigarreta amb el cafè, com si fossin els únics amb dret a ocupar un espai públic, assegurant amb fermesa i rotunditat que fumaran igualment, peti qui peti i que, si algú té collons, que truqui la policia.

Tot s’ha de dir que no he vist cap campanya pública de conscienciació. Cap campanya informativa del què significa vulnerar la llei.  Fins i tot hi ha encara qui dubta de la data d’entrada en vigor de la celebrada mesura. I vist el perfil de molts dels què avisen que continuaran fumant igualment, dóna a pensar que ni cubículs ni terrasses: es permetrà fumar en espais reservats i ja vindrà, si és que n’hi ha, una inspecció de sanitat a dir-me que ho tanqui.

Que als office de moltes empreses es continuarà permetent fumar (ningú no ho denunciarà), que no hi haurà sancions als establiments que facin la vista grossa, perquè si en 4 anys d’entrada en vigor de la llei de comptabilitat no s’ha aplicat cap multa a cap empresa per no fer-ho, es multarà un fumador en un bar o l’establiment on s’ha produït la infracció? Crec que ja saben la resposta. Així que, malauradament,  la llei quedarà diluïda.

M’agradaria equivocar-me. Demà sempre hi haurà algú que, amb raó, argumentarà “no ho savia”; d’altres que respondran “i a mi què”; d’altres que no respondran, fumaran i punt. Veurem qui sortirà al carrer, a les terrasses, qui no fumarà. Qui preguntarà “on són els cendrers?”, qui demanarà disculpes si l’increpen. De ben segur veurem, en general, menys fum. Arreu. Però encara en veurem.

Allà on no arriba l’administració, ens tocarà la responsabilitat a no fumadors i exfumadors de ser exigents. De reclamar “no em fumis”, “és prohibit”, “respecta la llei”. Amb més o menys educació (segons la que trobem), exigint respecte per la nostra salut. Ja no ho haurem de fer amb la boca petita, ni demanant “si us plau”. Serà una obligació que ens farà grans en la reclamació del compliment de la nostra democràcia.

Demà farem balanç. Però avui encara som a temps. Els que penseu vulnerar la llei us enganyeu: el tabac mata.

Anuncis

From → Uncategorized

6 comentaris
  1. Josep Anton López permalink

    Em puc permetre opinar amb una certa equidistància entre fumadors i no. Havia esta fumador compulsiu durant molts anys i recordo que en trencar-me la clavicula i durant una estada de tres dies a l’hospital vaig patir per la integritat fisica de tot el personal sanitari que apareixia per la meva habitació degut al “mono” de cigarreta.
    Ara fa tres anys que ho vaig deixar. Em va costar prou, pastilles efectes secundaris i nervis.
    Actualment em fumo un puro els dies que puc i els que no puc no. Ho faig al carrer per no molestar a ningú i reconec que la olor de fum als restaurants em molesta per fruir d’un bon dinar com probablement hi ha qui no soporta la olor de fum dels locals d’oci.
    Dit això, em molesta especialment el fet de prohibir-nos qualsevol conducta que no es consideri delictiva en si mateixa. Podem començar pel tabac i podem acabar amb l’all-i-oli en considerar-lo agressiu per l’olfacte de l’interlocutor. I que em dieu dels homes amb mitjons blancs i sabates de vestir? No podem negar que es una imatge repulsiva.
    Crec que el Consell General a actuat sota la pressió mal entesa d’un grup de persones per una banda i a volgut ser políticament correcte per una altra copiant lo incopiable i que son les lleis d’Espanya i França.
    S’ha de regular el consum de tabac en llocs públics?
    SI
    S’ha de deixar la lliberta a l’empresari de triar si vol regentar un local per fumadors o no?
    TAMBÉ
    De totes formes aneu fent uns i altres, jo segueixo fumant cigars al carrer

    • Gràcies Josep Anton pel comentari i pel sentit de l’humor que traspua.

      Dur mitjons blancs amb sabates negres o menjar alioli no és perjudicial per a la salut dels altres. No estem parlant de “molèsties”, estem parlant de protecció de la salut pública. El tabaquisme passiu és molt nociu, està demostrat, només cal que entris a la web de l’OMS i miris els estudis publicats al respecte.

      La tendència és dirigir-nos cap a aquí. Gairebé tots els països occidentals prohibeixen fumar als locals públics tancats. I amb la mesura que indiques no es protegiria els treballadors de la inhalació de fum nociu hores i hores.

      Els casos de càncer de pulmó entre treballadors de bars i restaurants es multiplica per 10 respecte dels que no estan exposats al fum del tabac.

      La societat ha evolucionat notablement. Per protecció també és obligatori dur el cinturó de seguretat al cotxe o el casc a la moto; etiquetar i manipular correctament els productes alimentaris, etc.

      Una abraçada.

  2. dons que vols que et digui…. soc fumadora, i no soc egoista… pitjor son els que no fumen i es declaren “degustadors”… si, els qui criden al lliberticidi…
    Farta, molt farta de tots plegats…
    Perdona Marisol… molt be pel post ,pero sentir a segons quins personatges, m’altera….
    Bones festes sense fum!! 😉

    • Gràcies Antònia!
      Jo he estat fumadora i reconec no haver-me molestat massa a preguntar si podia o no podia fumar…per si de cas! 🙂

      I et dóno la raó: afarten molt aquells que utilitzen la llibertat per a determinades coses i per a d’altres callen miserablement.

      Un petó i bones festes sense fum per a tu també.

  3. Hola Marisol,

    bona reflexió, però espero que t’equivoquis amb això que la gent continuarà fumant.
    Fa molts anys que hauria d’estar prohibit, quan a Europa van aplicar la llei, ja s’hagués hagut de fer aquí… no sé que hi hem guanyat aquests anys de més deixant fumar, tret de la incredulitat dels turistes europeus veient que a Andorra estàvem un pas enrrere en l’evolució cívica.

    Tinc una imatge al cap difícil d’oblidar, i és la d’una mare amb el seu bebè als braços i amb un cigarro a la boca en una cafeteria plena de fum … si amb la llei podem evitar aquestes situacions, ben vinguda sigui.

    A més, ja no arribarem a la feina a les 9 del matí, sortint de la cafeteria, amb una ferum a tabac com si vinguéssim d’un after…

    • Totalment d’acord. Portem retard en l’aplicació però en tot cas, benvinguda sigui.
      M’agradaria equivocar-me però ja sé d’alguns llocs on permeten fumar, a darrera hora, en reservats. O sigui que costarà treure el fum del tot i seran necessàries dues coses: el civisme dels propis fumadors i la capacitat dels ciutadans de denunciar si es vulnera la llei.

      La imatge que tu has vist, l’he vist jo desenes de vegades. Bars i cafeteries plenes de fum amb nadons en cotxets enmig d’una boirina de fum irrespirable. Estant jo embarassada buscava justament els petits reductes on no es podia fumar. I tenint la nena molt petita, evitava cafeteries i restaurants, o sigui que, lamentablement gaudia de poc oci, especialment a l’hivern. I jo he estat fumadora. Soc exfumadora i em sento molt orgullosa d’haver fet el canvi i de contribuir a fer una vida més saludable per a tots plegats, la primera, jo mateixa.

      Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: