Skip to content

Feliç 2013…fins els pebrots

Desembre 31, 2012

depuradora-anyos

Deia Ester Nadal (ex directora de l’ENA) en una entrevista recent a la premsa del país que no entenia perquè els càrrecs públics no plegaven. La mateixa pregunta em formulo jo tot sovint. Aquest és un país en què ningú  no dimiteix tret d’Ester Nadal. Els errors, grans o petits, greus o insignificants, formen part de l’activitat pública com a element intrínsec perquè equivocar-se és humà i perquè la política a Andorra és amateur.  I jo dic que això és fals.

La política a Andorra ha deixat de ser amateur perquè es cobra un sou per exercir-la.  I podriem qüestionar si és una pràctica professional o no, però el fet de no ser-ho no exclou  d’actuar de manera professional. A l’activitat privada si t’equivoques ho pagues: amb una reprimenda, amb l’obertura d’un expedient, amb suspensió de sou i feina o amb l’acomiadament en els casos més extrems.

A Andorra, contractar una empresa morosa no passa factura; els errors de càlcul en la construcció d’un túnel que acaba doblant el seu preu no passa factura; rescatar una incineradora pel triple del què es va pressupostar no passa factura; contaminar no passa factura; obrir i tancar per tornar a obrir i  tancar carrers tampoc no passa factura. I així un llarg etcètera.

Llegeixo amb estupor que el conseller ordinenc Enric Dolsa i propietari de Vallnet, empresa condemnada al pagament d’una multa d’1,8 milions d’euros per la desastrosa construcció de la depuradora d’Anyós, s’ha presentat i ha guanyat un concurs públic per a la neteja d’edificis oficials del Pas de la Casa utilitzant una societat tapadora malgrat no haver satisfet encara la suma exigida. Les empreses de Dolsa no poden presentar-se a cap concurs públic  segons diverses sentències condemnatòries.

El comú d’Encamp i fa pocs mesos també el de Sant Julià han decidit que això no va amb ells: continuen concedint concursos públics a una empresa que deu 1,8 milions d’euros a l’Estat. Però és que el Govern tampoc no exigeix l’execució de la sentència i per tant la batllia no l’embarga.

És la total impunitat. I mirin, el conseller ordinenc no hauria de presentar-se a cap concurs públic, les seves empreses haurien d’estar embargades fins a satisfer la multa corresponent i només per això ja no s’hauria d’haver presentat a unes eleccions per allò de la famosa frase de “la dona del César”. Però és que cal remarcar també que hi ha una bona colla de càrrecs públics que ho permeten: els successius ministres de torn, els consellers de torn, els cònsols de torn, els fiscals de torn…

Tots plegats posen així en dubte l’eficàcia de la justícia i de si aquesta és igual per a tothom. Fa pocs dies sortia de la presó l’expresidenta d’una ONG que havia malversat fons de l’entitat després de passar-se nou mesos (NOU) en presó provisional esperant judici. El total de diners malversats no superava els 40.000 euros.  Prop de mig any es va passar tancada la treballadora de l’agència de mobilitat que va furtar 400 euros de l’edifici administratiu.  I no justificaré els actes delictius. La llei està per complir-la. Ara bé, situacions d’aquesta índole  fan pensar que definitivament la justícia no és igual per a tothom.

A banda de fer complir la llei sigui quin sigui el cognom de l’implicat, també cal una llei de responsabilitat política que determini que els morosos de l’administració no es presentin a càrrecs públics, com tampoc aquells que ho permeten; i que passi factura i de forma contundent a tots aquells que amb diners públics es paguen els mobles de casa o malbaraten els recursos que ens costen un ronyó a tots plegats perquè simplement no saben gestionar allò que tenen encomanat.

Serem un país petit,  hi faltarà gent per a la política, però està clar que amb l’històric que hem patit potser calen menys càrrecs i més efectius. A veure si aquest bon desig es compleix per al 2013 si no volem que els ciutadans es manifestin per estar fins els pebrots.

Advertisements
6 comentaris
  1. Júlia Martínez-Illescas permalink

    D’acord amb tu i amb la llei de responsabilitat política. La ciutadania no podem deixar passar aquests casos de corruptela, favoritismes i abusos de poder. Necessitem una societat més honesta i això passa per exigir honestedat màxima als nostres polítics i excloure als corruptes.

  2. Totalment d’acord amb tu Marisol. Hem de deixar de fer veure que això de la corrupció no va amb nosaltres com si fóssim una positiva excepció en aquesta matèria quan som part de la norma (i això, per cert, no és antipatriòtic –i si ho fos, d’altra banda, se m’en refot). Veig que aquetst 2013 continues en forma. Ho celebro.

    • Moltes gràcies Yvan. Procuro mantenir aquest modest espai d’opinió actiu perquè lectors com tu pogueu opinar, reflexionar i discrepar.
      Una abraçada i gràcies per comentar.

  3. Indignat seguriser permalink

    Quina vergonya, quina indignació. Pero…la culpa es nostra, que callem.

    Mentres el ciutadà no exigeixi responsabilitats, o dimissions, tant se li fot.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: