Skip to content

Professionalment responsable

gener 8, 2013

prensa escrita

Reconec que darrerament determinats articles i editorials m’han deixat perplexa. I és que creia que certes pràctiques a la nostra professió havien quedat desterrades.

La proliferació de mitjans i de periodistes però molt especialment la progressiva professionalització dels empresaris i propietaris en la darrera dècada ha propiciat l’existència d’uns media a Andorra de qualitat, rendibles, viables i imprescindibles.

Podem qüestionar les línies editorials, si determinades pràctiques (com el respecte a l’off the record) són prou esteses o no, però és indiscutible que, de manera general, la qualitat dels nostres mitjans ha estat fins ara elevada.

Darrerament, i malauradament, això no és així a tot arreu. Han reaparegut al ram “amos i senyors” que confonen l’empresa amb el patrimoni personal i que gestionen com a capatassos i no com a dirigents professionals. I la crisi ho adoba.

Opinions que es presenten com a informacions; editorials pamfletaris; utilització partidista del mitjà, o el mal ús del dret a rèplica són alguns dels elements que darrerament hem pogut comprovar. I no sense estupor.

Que l’editor d’un mitjà no sigui coneixedor del sector de la comunicació no hauria de ser ni fre ni excusa per no aplicar pràctiques periodístiques homologades i ètiques.  I això preval a l’empresa privada però també al sector públic.  Hi ha múltiples casos de propietaris de mitjans  que desconeixen el ram  però fan confiança en la seva gestió a professionals de contrastada solvència perquè, sense intromissions, el producte sigui rendible i viable i compleixi així amb la seva funció social.

Caldria recordar que ser propietari d’un mitjà de comunicació és molt més que gestionar una empresa: hi ha una responsabilitat social derivada en tant que dipositari de determinades llibertats democràtiques. I malauradament aquest importantíssim -i vital punt- alguns no el tenen en compte: un mitjà de comunicació és també un servei públic.

Aquests editors que confonen el patrimoni personal i l’empresa haurien d’entendre que hi ha un codi deontològic en vigor a Andorra que tot professional de la comunicació hauria de respectar. És un codi basat en els principis que regeixen la pràctica periodística al conjunt d’Europa i que es pot consultar aquí:  http://www.aprofca.blogspot.com.es/p/codi-deontologic-apca.html. Ho recordo perquè el públic no és idiota i sap, en un entorn de comunicació global, que controlar directament els continguts quan no agrada el què es publica és, a banda d’una intromissió intolerable, un posar-se en evidència.

Aquests editors haurien d’entendre també que comprar una capçalera no és únicament destinar-hi diners sinó adquirir un patrimoni, un intangible conformat per la trajectòria del mitjà i el què respresenta, tenint molt clar que la propietat final no està a les seves mans sinó a la dels lectors/oients/espectadors.

Malmetent la imatge d’una publicació utilitzant-la amb finalitats personals i partidistes es fa un flac favor a l’empresa i als seus treballadors en uns moments que no són precisament plàcids. Però sobretot és una falta de respecte al públic que  intenta informar-se i conformar-se una opinió sobre el què l’envolta a canvi de pagar un preu per uns continguts que espera rigorosos. Fa en general  la societat més feble. I  la democràcia més vulnerable.

Advertisements
2 comentaris
  1. A Andorra se solen reproduir fenòmens que passen a Espanya. Tal és així, per exemple, amb la bombolla immobiliària i la crisi, i abans amb altres coses. No es d’estranyar, doncs, que també hi hagi fenòmens dels que descrius, atès que a Espanya (sobre tot a Madrid, però també a Barcelona) ja fa temps que s’han tret la carota i el panfletisme ha substituït, en bona mesura, al periodisme.

    • Hi estic d’acord Xavier. Aquest és un fenòmen, per desgràcia, no exclusiu d’Andorra però aquí, pitjor practicat, menys dissimulat i molt poc professional.
      Gràcies per comentar. Una forta abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: