Skip to content

Cop a taula

gener 22, 2013

131302_483410938348485_481227720_o

Vagi per endavant que l’esquerra tradicional, a tot Europa, es troba perduda, desorientada, superada per les circumstàncies, incapaç d’oferir solucions alternatives a la greu crisi que ens afecta, unes solucions que passen per la reformulació del model socioeconòmic i per la reconstrucció de la democràcia. Quan no ha quedat tocada per la corrupció, ha estat desbancada de les urnes de manera contundent, o totes dues coses. Tret de França, on tot està encara per dir i per explorar, l’esquerra a Europa es debat entre quin ha de ser el seu paper i quin ha d’esdevenir el seu futur, especialment després de fenòmens com el 15M. I ho fa asseguda a l’oposició i no sempre a les primeres files de la minoria.

Afeblida i despullada de notorietat, l’esquerra tradicional europea també pateix greus problemes de lideratge. I Andorra no és cap excepció. El PS, l’únic partit d’esquerres que ha tingut capacitat per governar, no se’n va sortir. I no se’n va sortir perquè, a banda de veure’s obligat a virar cap al centre-dreta -cosa que va deixar moltes desilusions pel camí-, es va convertir en una formació tancada, obtussa, aïllada i barrada a qualsevol opinió contrària, a qualsevol dissidència interna. Mentre el Govern actuava com si tingués majoria absoluta, el grup parlamentari operava com si encara fos a l’oposició. La tensió era tan forta, les formes tan prepotents, que afers que podríem qualificar d’anedòctics es van convertir en autèntiques crisis d’Estat. I va acabar passant factura i no lleugerament.

El PS ha estat sempre un partit d’excessius galls al galliner. I aquest ha estat el més important, i greu, dels seus errors. Perquè el partit no és dels seus líders o aspirants a líders, sinó de la base que li dóna suport: aquells que tanquen sobres a les campanyes electorals, que enganxen cartells, que reparteixen programes, que pugen escales, que fan d’interventors, que participen a les reunions. I més enllà: el partit és de la societat, dels simpatitzants però també dels electors. I dels ciutadans que busquen una representació  ideològica als seus principis, siguin votants o no.

Que sempre davant la dissidència, l’opinió contrària, les reformes internes hi hagi l’amenaça, el “plego” i l’escissió diu molt poc dels que comanden les regnes del PS o de qualsevol altra formació política en similar situació. I és curiós que les formes, en distintes etapes, s’hagin repetit amb insistència i tossuderia. La prepotència, el despotisme, la manca de diàleg i el cop a taula no porten enlloc més que a la desaparició, a quedar confinat com a reducte, fins i tot al sectarisme.

En aquests moments el partit, més afeblit que mai (derrotat a les generals però també a les comunals), es debat en una guerra fratricida entre aquells que creuen que el seu líder tradicional, Jaume Bartumeu, ha esgotat la seva trajectòria i ha de deixar pas a sava nova, i els què consideren que Bartumeu és un valor a mantenir. I de fet, aquest debat sagnant, que amenaça amb l’escissió, es produeix a causa de no haver-lo tancat al moment que tocava: 18  mesos enrere. I al final dóna què pensar si la contundent derrota electoral de l’abril del 2011 no ha passat factura al sí del partit, no se n’han extret lliçons ni conclusions i -el que és més preocupant- si no s’ha fet cap exercici d’autocrítica.

Com molts altres anteriorment,  qui no es trobi còmode en una formació política l’ha de deixar. I si considera que cal fundar una altra cosa, que s’hi posi. D’igual manera, qui s’hi  senti qüestionat, que analitzi les causes. Que sotmeti la seva continuïtat a l’opinió de la majoria, de manera oberta i transparent i acati la decisió final.

De vegades algú és més útil a la rereguarda que a primera línia, tot i que hi ha qui s’entesta a romandre, peti qui peti.

I al final de tot el procés el que ha de prevaldre és si es compleix o no amb la funció de servidors públics que no és altra que representar uns valors i oferir una alternativa, alternativa que avui no existeix o, almenys jo no sé entreveure, cosa que em preocupa. Per qualitat democràtica.

Anuncis

From → Uncategorized

4 comentaris
  1. Arribem a conclusions semblants, especialment en allò que sintetitzes molt bé al penúltim paràgraf.

  2. Ara entenc perquè els meus amics de DA estaven tant contents aquest passat cap de setmana…

    • Si, si, es freguen les mans. I no pas perquè no tinguin “lo” seu a dins, ells! Què consti que divisions internes n’hi ha i un munt. Ara acaben de destapar una nova caixa dels trons (oportunista) a DA: el matrimoni gai i l’avortament. Apa!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: