Skip to content

Hipocresia

gener 30, 2013

Jordi-Ausas_TINIMA20120712_0337_18

Què tenen en comú  Manel Bustos, Jordi Ausàs, Xavier Crespo, Josep Valls i Marc Cornella? Que són càrrecs públics  implicats en operacions judicials. Del caire que sigui.

Implicar. Diu el Diccionari de la llengua catalana: tr. [LC] Involucrar, comprometre, (algú) en un afer, especialment delictuós.

Que el conseller de comú d’Andorra la Vella -com l’ex alcalde de la Seu, l’ex alcalde de Lloret o l’alcalde de Sabadell-, està implicat en una operació judicial no s’ho inventen els malèvols i perversos periodistes. Ho diu un sumari i una investigació policial. És un fet. No una opinió. Ni un judici. És per tant veritat. I és notícia. Aquí i a Pequín. Ho és perquè d’un càrrec públic s’espera el compliment  de manera escrupolosa de la llei. Que serveixi d’exemple.

Al respecte de l’anomenat cas Cornella, s’han barrejat molts conceptes: presumpció d’innocència, dret a la informació, dret a la intimitat i d’altres. Tradicionalment s’han protegit, aquí i arreu, les personalitats públiques dels escàndols, cosa que molts han criticat fortament. I no els manca raó. Perquè com a ciutadans tenim el dret a saber si els càrrecs públics que votem (i paguem amb els nostres impostos) compleixen o no amb la legalitat vigent. Una legalitat que es van comprometre complir i fer complir en un jurament públic i solemne.  I és que derivada d’una actuació punible hi ha també una responsabilitat política que no és altra que la legitimitat.  Està legitimat un càrrec públic a defensar els interessos del conjunt dels ciutadans si està imputat en un acte delictiu de la índole que sigui? La transcendència, per tant, no és la mateixa entre un imputat electe i un que no ho és. Ni de bon tros.

Dret a la intimitat

En aquest cas hi ha planat i plana un altre element:  el dret a la intimitat. Amagar-ne  la identitat d’un càrrec públic implicat en una investigació judicial com molts reclamen és una ximpleria i no té res a veure amb la protecció de l’àmbit privat. Es simplement ocultació d’informació, informació que és transcendental (i torno al fet que es tracta d’un càrrec electe, públic i jurat) per a la ciutadania que li ha fet confiança. I dic que és una ximpleria perquè tard o d’hora la informació surarà: perquè prestarà declaració; perquè possiblement serà cridat a una vista pública; si hi ha condemna, nom i cognoms sortiran publicats formalment en una sentència; perquè segurament s’hi derivaran d’altres responsabilitats paral·leles (renúncies, dimissions) mentre dura la instrucció, responsabilitats que s’hauran d’explicar; i perquè el públic reclama transparència. Sempre -això sí- evitant l’acarnissament i els judicis de valor.

Se’ns obren les nafres perquè  en una societat petita (sigui l’andorrana o l’urgellenca) aquestes notícies colpeixen profundament. Ens agradaria que no fossin certes. Fins aquí, res a dir. Ara bé,  no ens afecta el més mínim que el nom que transcendeixi sigui el del veí, del nord o del sud. Com tampoc se’ns encenen les alarmes si veiem circular en confidencials anònims noms i acusacions sense contrastar. Novament, hipocresia. Com hipòcrita és acusar els mitjans de comunicació de parcialitat, alliçonant-los sobre el tractament que han de fer de determinades informacions en funció de si agraden o no, deixant de banda -un cop més- les valoracions crítiques  sobre la transcendència de la imputació d’un càrrec públic en un afer delictiu. Un exemple: no va generar cap indignació quan va sortir el nom d’un altre càrrec públic a qui van detenir begut després d’una batussa a la porta d’una discoteca. I si mirem enrere en tenim molts més casos. No cal citar-los. Es poden consultar a les hemeroteques.

Som molt donats, en general, a les conxorxes i els complots universals. I no és just. Perquè és incert.

El què en un altre país és obvi, aquí es qüestiona: exercir un càrrec públic implica exposar-se. Amb totes les seves conseqüències. I em sembla que això sovint s’oblida.

Anuncis
13 comentaris
  1. Hola Marisol, puc compartir part del que dius pero permet-me afegir alguna cosa,
    – primer, que t’investiguin , interroguin, detinguin i jutgin, no prejutja de la culpabilitat, malauradament el judici paral.lel, public, segueix un curs diferent i la sensacio que pot quedar es que siguis cilpable independenment del que resulti del proces judicial
    – barreges casos molt diferents: alguns que parlen de comportaments individuals tipificats com a delicte, que no forçosament tenen una repercussio sobre la societat (consum de drogues en l’ambit privat…) ; contraban desde l’ambit privat; delictes relacionat amb les funcions d’un carrec public en virtud d’aquest carrec (corrupcio urbanistica o altres…)

    pero el mes important de tot es que quan es fa public el nom, o quan es van filtrant detalls que poden portar a la identificacio (encertada o no) als ulls de la societat aquesta persona ja es culpable…

    • Responc als teus matisos Bernat:

      Ningú ha culpat l’afectat. Només s’ha dit que ha estat detingut en el marc d’una operació. Presuposar que serà jutjat pel públic és molt presuposar. Parlem de sensacions i apreciacions subjectives.

      Barrejo casos molt diferents que tenen un denominador comú: que són càrrecs públics imputats o implicats en actes presumptament delictius de la índole que sigui i que tots, tots sense excepció, s’han fet públics. Podem parlar hores i hores de si hi ha delictes més punibles que d’altres i fins i tot de si el consum de drogues hauria d’estar castigat o no. I no és aquesta la voluntat del post. La voluntat és evidenciar dues coses: 1) quan ets un càrrec públic estas obligat a complir les lleis, fins i tot en el teu àmbit privat i si traspasses aquesta línia i es fa públic la premsa no pot restar al marge ocultant informació important pels ciutadans 2) les conseqüències d’exercir un càrrec públic i les obligacions que comporta porten a l’exposició pública en tots els seus vessants.

      Per acabar amb la resposta, no estic per a res d’acord que publicar el nom del càrrec implicat en una operació judicial esdevingui per a la societat culpable necessàriament. I en tot cas per mi és tant o més important la transparència.

      Una abraçada.

      • Winston The Wolf permalink

        Hola Marisol i Bernat,

        Debat interessant!

        “Ningú ha culpat l’afectat. Només s’ha dit que ha estat detingut en el marc d’una operació. Presuposar que serà jutjat pel públic és molt presuposar. Parlem de sensacions i apreciacions subjectives.”
        -> Això no és presuposar massa, només cal escoltar la gent que comenta la notícia i queda claríssim que per molta gent ser detingut equival a ser culpable.

        El que també és força hipocrita és parlar d’uns noms, i no dels altres (quan tenen relació directa amb d’altres càrrecs).

        Estic d’acord amb tu que han de donar l’exemple i que la transparència és necessaria, però encara que fós declarat inocent, el mal ja està fet.

        També afegir que els titulars son molt tendenciosos i busquen sobretot generar visites i vendes, i això de cara a la ciutadania, tampoc és etic ni transparent.

        Com deia l’altre, un gran poder suposa una gran responsabilitat, i els mitjans de comunicació no sempre ho entenen. Al final el que més em molesta son les maneres, no pas el contingut.

        Fins ara,

      • No sé a qui et refereixes sobre un nom i no un altre. En aquest cas de càrrec públic només n’hi ha un. I pel que fa a l’altre, sí que s’ha donat el nom. En d’altres mitjans de comunicació. Salutacions i gràcies per comentar.

  2. judithsalazaralvarez permalink

    Bon dia Marisol.
    En primer lloc celebro que hagis retirat l’al·lusió directa a la cúpula del PS, no em sembla coherent que parlis de “complots i conxorxes” “injustos” i “incerts” i tu emetis el teu basant-te en el teu “malpensament”.

    D’altra banda, fem una reflexió respecte dels exemples que cites i compares amb el “cas Cornella”. Parles del que tenen en comú que és la seva implicació en operacions judicials. Fins aquí d’acord. Però crec que obvies el fet dels presumptes delictes associats a aquesta implicació, dada que em sembla prou rellevant per explicar el posicionament de l’executiva del PS. Tots ells estan investigats per delictes associats al seu desenvolupament com a càrrecs públics (corrupció, prevaricació, suborn i, tot i que el contraban no ho sigui de facto, la fiscalia investigava si podia haver un aprofitament de informació privilegiada).
    En “l’afer Cornella” la implicació va associada a la POSSIBLE (ja que no oblidem que no és un fet provat) comissió d’un delicte que està estrictament associat a la seva esfera privada.
    Basant-nos en aquest argument, em sembla, quant menys defensable, que els companys de l’executiva entenguem que no som competents per fer de jutges i deixar que ho faci la justícia, davant qui haurà de respondre el Marc si es demostra la seva culpabilitat.

    I ara vaig a la indignació que sentim els companys del Marc en el tractament mediàtic d’aquest afer.
    En el teu tercer paràgraf dius “Que el conseller de comú d’Andorra la Vella … està implicat en una operació judicial no s’ho inventen els malèvols i perversos periodistes. Ho diu un sumari i una investigació policial.” Crec que obvies el fet que aquest sumari/investigació tenen decretat el SECRET de les actuacions. Que faltar al secret professional i revelar secrets TAMBÉ estan tipificats en el codi penal com a delicte. Què qui ho ha fet també pot ser un càrrec jurat obligat a defensar estrictament la legalitat i garant de l’ordre social… O és que hi ha delictes i delictes?
    Ningú es fa la reflexió que exposar un personatge públic abans que es demostri la seva culpabilitat pot suposar sotmetre’l a l’acarnissament i als judicis de valor que defenses que no s’ha de fer? Sobretot en una societat propera com la nostra? Amb quina finalitat? “Perquè com a ciutadans tenim el dret a saber si els càrrecs públics que votem (i paguem amb els nostres impostos) compleixen o no amb la legalitat vigent.”
    Doncs quan es demostri (o és què tots ens hem format en dret penal???) en parlem.
    Si resulta culpable ja ens farem la reflexió que tu mateixa proposes de si el Marc serà capaç de continuar defensant els interessos dels ciutadans tenint en compte la naturalesa del delicte, fet que, contràriament al que suggereixes, sí em sembla rellevant, tal i com ja he exposat prèviament.

    Els meus arguments (que són els dels companys també) es poden compartir o no, però crec que havien de quedar exposats a partir dels teus.
    Moltes gràcies i disculpa’m l’extensió.

    • Moltes gràcies pel comentari.

    • I ara toca respondre’t Judith.

      Ja m’agrada que siguis ràpida en la lectura del post! Abans no fos publicat com qui diu ja ho havies llegit. Cosa que és d’agrair.
      No obstant, no et facis il·lusions ;-). Determinades apreciacions les deixo per a una segona edició.
      És broma.

      No entraré a qüestionar el posicionament emprès per l’executiva. Hi havia diverses postures a emprendre i es va decidir aquesta. Perfecte.

      Sobre el secret de sumari: no és la premsa que el vulnera. Sense fonts i filtracions no existira el periodisme i avui no parlariem del Cas Bàcernas o de molts altres.

      Sobre afer públic o privat en una implicació judicial, com molt bé dius, no podem fer distincions entre delictes i delictes. Jo tampoc ho faig. Constato que d’un càrrec públic s’espera el compliment de la legalitat. I constato també que el fet de ser detingut en una operació antidroga té transcendència pública. I igual que no em pots qualificar d’experta penal, vosaltres no ho sou en criteri periodístic.

      I no ens enganyem: mai en un afer d’aquestes característiques ens hi posarem d’acord. Ni aquí ni enlloc. Però posar en dubte la professionalitat del col·lectiu de manera tant genèrica i contundent i assegurar que hi ha intencionalitats que van més enllà del dret a informar és un atact molt dur. Massa.

      Una abraçada.

  3. si m’ho permets reprodueixo una reflexió que penjava al meu facebook ahir a la nit “Quin tip de riure que es deuen fer alguns, les mateixes receptes utilitzades pels poderosos de tots els temps… panem et circenses deien els romans, mentre estiguin distrets l’ordre establert no perillarà, dona els-hi carnassa, fes que s”uneixin al voltant d’un objectiu banal i no ho faran pel que realment compta, fes que és barallin entre ells i no ho faran en contra teu, fes que es riguin de les vergonyes alienes i seran insensibles a les injusticies que els infligeixis….
    Si, realment molt hàbils.”
    Jo no em permetré ni un moment dubtar de la professionalitat del conjunt d’un col.lectiu, ara la possible instrumentalització d’un afer d’aquest tipus es un clàssic de guió de cinema, i la intencionalitat pot partir de molts nivells…

    • Opinió totalment acceptable. Comparteixo plenament la primera part. Certament, mentre es desvia l’atenció en aquests afers no es concentra en d’altres.

      Gràcies Bernat.

  4. Salvador permalink

    Manel Bustos NO té en comú amb Marc Cornella que a un se l’ha imputat per presumptes delictes en l’exercici del seu càrrec públic i a l’altre per presumptes delictes en la seva vida estrictament privada, i són coses molt diferents. No comparteixo l’argument que faria dels càrrecs públics una mena de sants sense corona. Si voto per algú ho faig perquè penso que pot gestionar millor que els altres els assumptes públics de la seva competència i naturalment que serà honest en l’exercici del seu càrrec. Del que faci a casa seva se me’n refot, és una persona que paguem per fer una feina, no un sacerdot o un monjo budista.

    Trobo bastant lleuger l’argument “sobre el secret de sumari: no és la premsa que el vulnera”, una manera molt ràpida de treure’s les puces de sobre, si jo compro alguna cosa sabent que és robada també soc còmplice de delicte.

    El que no m’ha agradat de la publicació és la seva lleugeresa, poca professionalitat com si ningú se l’hagués mirat abans de publicar-la, la gran foto amb logos d’un partit, l’esment a la dona del polític, ella també és persona pública? La prova és que després el diari s’ha afanyat a rectificar-ho, però el mal ja estava fet.

    M’ha desagradat molt el tema perquè s’assembla a un de fa quatre anys poc abans de la campanya electoral quan una portada va acusar un cap de llista de maltractador sense aportar cap prova i amb tan mala llet que va aconseguir que tot un grup de gent ens sentíssim insultats. I amb el temps tot va quedar en res, però també el mal ja estava fet.

    Marisol, crec que els periodistes sou imprescindibles en un país lliure i crec que la majoria feu bé la feina, però teniu molt poder i l’heu de saber administrar bé, és molt fàcil destrossar-li la vida a algú i després molt difícil arreglar-ho.

    • Un càrrec públic presumptament implicat en un acte delictiu està legitimat per defensar els interessos públics? Jo crec que no.

      Home, Salvador, el discurs de disculpar un càrrec públic perquè el presumpte delicte l’ha comès en el seu àmbit privat em sembla de molt poc pes! Entre d’altres coses perquè s’ha compromès a complir amb la legalitat vigent. No tot és gestió. També hi ha un component d’ideologia, d’imatge i d’exemple!

      Al respecte del secret de sumari et diré que les filtracions es van produir abans de decretar-se. També et diré que sense filtracions ni fonts no hi hauria periodisme, com li he comentat a la Judith anteriorment.

      Sobre el cas que comentes hi ha diverses sentències pendents. No ha acabat aquest cas als tribunals encara.

      Dir-te també que la gran majoria de periodistes d’aquest país s’han afiliat a un col·legi professional i han adoptat un codi deontològic que s’han compromès a complir. I així es fa. En aquest cas també.

      I sobre la capacitat o no de la premsa de destrossar una vida m’estalviaré comentaris.

Trackbacks & Pingbacks

  1. Cinc articles

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: