Skip to content

Podridura

febrer 14, 2013

pp Cospedal

Segurament la corrupció política hi ha estat sempre a la societat espanyola. Segurament es va instaurar fa decennis, promoguda i atiada pel règim franquista, perdurant i traspassant el sistema democràtic, els partits polítics i les institucions que el conformen.

La podridura  afecta tothom: partits de dretes, d’esquerres, de centre i democristians. Afecta totes les institucions: estatals, autonòmiques, locals i fins i tot el poder judicial.

La corrupció s’enquista, cavalca i s’accepta per la ciutadania com a mal menor. Perquè tots en som còmplices. Perquè algun cop hi hem estat nosaltres mateixos corruptes (en no declarar l’IVA, en defraudar la seguretat social, en cobrar en negre, en pagar en negre), perquè amb el nostre vot no hem fet fora els implicats a la trama Gürtel, per exemple.

Un amic meu em feia la següent reflexió fa relatiu poc temps: què es pot esperar d’una societat que tolera no cordar-se el cinturó, passar els semàfors en vermell, pagar en negre o conduir begut?

Saltar-se la llei està dins els nostres gens. I no passa res. És una tasca habitual de qualsevol mortal. Perquè és feixuc ser tan respectuós, tan responsable.

La comparació és segurament demagògica però amb ella vull posar de manifest la facilitat que tenim tots plegats de tolerar comportaments intolerables.

Ara hem arribat a uns nivells desorbitats. La podridura és tan profunda que amenaça el sistema. Tot ell. De dalt a baix. I la ferum arriba fins a Dinamarca com deia Shakespeare.

Perquè no és de rebut que quan es reclama austeritat s’estigui cobrant en negre d’un partit polític subvencionat per empreses i lobbys. No és de rebut que quan sis milions de persones es troben a l’atur, 3 de les quals amb prestacions mínimes, altres es dediquin des de l’exercici d’un càrrec públic a espiar (presumptament) altres càrrecs públics per imputar-los en delictes diversos i així desbancar-los del poder. Perquè no és de rebut que mentre es retalla en drets fonamentals, altres no paguin la seguretat social dels seus treballadors. O perquè quan molts no arriben a final de mes, d’altres es decorin el despatx amb peces de luxe pagades per tots els contribuents. És a dir: que sí, que certament ningú no hi ha d’anar a la política a enriquir-se.

El què passa a Catalunya i Espanya depassa tot el permissible i tolerable. Perquè no només els partits polítics i les institucions fan pudor de podrit, sinó que a més ho fan les institucions judicials que haurien de vetllar pel compliment de la llei i evitar la sensació d’indefensió amb la què ens trobem cada dia els ciutadans.

Podridura que vindrà succeïda d’un sotrac al sistema amb l’arribada del populista de torn que prometi canviar i regenerar la democràcia  perquè tot continuï igual o pitjor.

Advertisements
Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: