Skip to content

És la política, estúpid!

febrer 26, 2013

78907_la_politica_ha_hablado

Tots recordem l’eslògan atribuït a la primera campanya de Clinton “És l’economia, estúpid”, frase que, traslladada a l’època actual,  recull a la perfecció el què passa aquí i al conjunt d’Europa: que la política va pel seu cantó mentre la societat navega per un altre. Efectivament, “és la política, estúpid” el què tan clarament ens minva.

Primer exemple. La reunió a Anyós del passat cap de setmana d’una cinquantena de jaumistes per crear un corrent intern a favor d’un Partit Socialdemòcrata que des del centre miri cap a l’esquerra i no a l’inrevès. Que existeixi un corrent que s’anomeni jaumista (de suport al líder tradicional del partit i ex cap de govern, Jaume Bartumeu, a qui, segons sembla, un grup de militants vol jubilar) en un context en el què el propi Bartumeu reclama un debat d’idees i no de persones, em sembla com a mínim curiós. Com curiós semblaria que a pocs mesos de la convocatòria d’un congrés general s’abordin aquestes qüestions fora del marc habitual de les discussions en un partit polític. I més curiós encara és que els mateixos que van impedir la proliferació de corrents interns (Espai PS 2005,  Esquerra Socialista) ara en promoguin un. És allò tan vell del món al revés.

Segon exemple. Un ex cap de govern molt nostrat assegura en una entrevista al Diari d’Andorra, cofoi i orgullós, que aquí mai no ha existit corrupció “a l’espanyola” (com si hi hagués un model a l’espanyola, un altre a la francesa, un altre a la veneçolana i un altre a l’anglesa): en tot cas hi ha hagut -i cito textualment- “alguna recomanació” i titlla aquesta pràctica de “micro corrupció”. Es veu que hi ha corrupteles i corrupteletes. Que mentre no es fiqui la mà a la caixa no es pot considerar corrupció, ni reprovable ni molt menys perseguible. I és aquesta la raó que explica que a Andorra no s’hagi produït mai ni un sol cas. Per mi, en canvi, és la demostració més clara que a Andorra la corrupció -perquè l’endollisme i el tràfic d influències també són corrupció- estaria tan arrelat que s’ha institucionalitzat, cosa preocupant.

Tercer exemple. Els cadells del Partit Liberal, aquells cridats  a la renovació del centredreta, es refermen en què al país no cal IRPF i s’hi oposen frontalment. “Només calen impostos indirectes” diuen. Em pregunto si aquests joves han mirat els comptes de l’Estat amb deteniment, si han vist els resultats de les polítiques fiscals aplicades pels seus predecessors quan governaven per afirmar amb tanta rotunditat que no cal IRPF i que, com ja remarcava Marc Forné fa una dècada, amb impostos indirectes que paguen els turistes -que cada cop venen menys, per cert- és suficient per assegurar l’estabilitat financera de l’Estat. Deu ser per això que acumulem 900 milions d’euros de dèficit. Xavalla. Obvien que només amb imposició indirecta el sistema queda coix, a banda de ser injust, que no es compleix per tant amb el mandat constitucional i que en època de crisi incrementar els impostos indirectes penalitza el consum i per tant el creixement, castigant el petit empresari i l’autònom.

“Es la política, estúpid” que diria aquell: uns, per no deixar perdre poder i cadira, portaran a l’abisme l’única alternativa de govern progressista real en aquest país, alternativa dit sigui de passada que ha costat dècades construir; altres han estat còmplices, per acció o per omissió, de corrupteles, amb el descrèdit que això provoca; i d’altres pretenen recupera respai polític amb propostes electoralistes sense esmentar com pensen superar el galopant dèficit de l’Estat.

Tactisme. La política malentesa al servei d’unes elits i no del conjunt dels ciutadans que acaba amb més desafecció. I més distanciament. I un abisme insalvable entre polítics i societat.

Advertisements
2 comentaris
  1. Francesca Alvarez permalink

    Bones reflexions.
    Abraçada,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: