Skip to content

Guerra fratricida

Març 12, 2013

ps

El pensador nord-americà, Noam Chomsky, ens recorda habitualment que la socialdemocràcia actual no és res més que una dreta moderada.

Assegurar que un partit polític d’esquerra a Andorra gira cap a la radicalitat fa riure. No obstant, tothom està en el seu dret de manifestar el què vulgui, especialment si formes part del mateix partit i creus que camina cap a la marginalitat.

Em preocupa enormement, però, la guerra fratricida oberta al sí del PS. I això és així perquè no té pinta d’evitar-se el fraccionament, el trencament, l’esmicolament, a dos anys d’unes eleccions generals, en situació de majoria megaabsoluta d’un partit de caire conservador i amb moltes diferències internes (tot i que poc manifestes, almenys públicament), amb un altre, també conservador, en auge i postulant com a alternativa.

El PS, a més, des de la contundent derrota electoral del 2011, ha perdut moltíssimes plomes pel camí, algunes de molt dures: ja fos pel seu perfil polític o per la seva implicació social.

No abordar aquesta qüestió quan tocava, no assumir els errors al just moment està passant factura i de manera molt amarga.

Entenc qui se sent qüestionat. Però també entenc qui qüestiona. Altra cosa és si qui qüestiona té arguments prou sòlids per fer-ho. És a dir: si qui planteja una renovació interna al partit passa exclusivament per noms i càrrecs o si aquesta renovació és veritable, real, ja que de tots és sabut que bona part dels que demanen un canvi avui, van participar molt activament ahir al Govern de Jaume Bartumeu que va patir la contundent derrota electoral el què, com a mínim, posaria en qüestió la seva legitimitat per abanderar la renovació.

Per altra banda, em pregunto perquè un corrent intern, constituït com a tal, no participa als òrgans del partit i manifesta així davant la militància el què pensa, posant sobre la taula el famós debat d’idees que reclama, denunciant el què cregui que ha de denunciar i sotmetent a l’opinió de la majoria els seus postulats. És la democràcia, recorden? Quin valor es dóna al funcionament democràtic d’un partit boicotejant un congrés?

Cal recordar com es va constituir el PS. Com de llarg va ser el camí per crear alguna cosa sòlida, coherent, amb ideologia d’esquerres (matiso: d’esquerres a Andorra). Com de dur va ser aconseguir representació a totes les parròquies. Com d’esgotadora va ser la travessa pel desert. Sembla mentida que els que ara hi són, a un bàndol i un altre, no ho tinguin present i estiguin disposats a partir de zero: per egos, per cadira o per tossuderia.

I sí: qui no s’hi senti còmode, que marxi. Que busqui crear una altra cosa. Altres ja ho han fet. Però si us plau, que no maregi més la perdiu. Que no vulgui confondre la ciutadania.

Ja sabem com acaben les guerres fratricides. Falta saber qui dels germans aconseguirà l’herència. Si és que en queda alguna cosa que no sigui engrunes.

Anuncis
Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: