Skip to content

Crematori

Març 20, 2013

crematorio

La història del tancament, reconstrucció i posterior rescat del Centre de Tractament de Residus d’Andorra -més conegut popularment com el forn incinerador de La Comella-  és d’aquelles dignes d’una sèrie de televisió.

Contaminació, manifestacions, intercanvi d’acusacions, encreuament de demandes judicials i prop de 100 milions d’euros de la caixa pública evaporats (alguns dirien invertits, tot i que caldria aplicar molts matisos) com el fum blanquinós de la xemeneia de la planta, fum que segons el ministre portaveu al seu dia, Enric Pujal, era poc més que “vapor d’aigua”.

He viscut en diverses ocasions amb les finestres de casa orientades cap a la planta de La Comella. Actualment veig el forn cremant dia sí dia no i en caps de setmana (es veu menys? Hi ha més deixalles?) i em pregunto: “m’afectarà la salut?”.

D’entrada on segur que m’afectarà és a la butxaca.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va publicar fa poc un històric molt interessant de les accions que el PS havia efectuat contra la planta incineradora.  Un article recomanable per conèixer què va passar en un procés que ha estat molt llarg i confús, que ha tingut diversos protagonistes  i sobre el qual ningú no en vol tenir el llegat ni l’herència de la responsabilitat.

Deia a la SER fa poc també el nou secretari d’organització del PLA, Ferran Costa, en ser preguntat sobre l’herència de la mala gestió econòmica del forn incinerador, que era resultat dels successius canvis de govern, dels canvis de política. No puc estar més en desacord.

El forn s’adjudica per 43 milions d’euros el 2002 quan es tanca l’antiga planta que emetia -cal recordar-ho- 1000 vegades més dioxines de les permeses comportant un greu perill per a la salut pública. I el forn és cert que el va tancar Marc Forné, com ell mateix recorda sempre, però també és cert que es va tancar per les insistents pressions socials d’associacions com Apapma o la plataforma Respirem sense Fums després d’anys de predicar al desert.

Seguim amb l’històric. Del 2001 al 2005 governa el PLA i s’acorden decisions com les següents: aprovar una subvenció de 135 milions d’euros a la societat concessionària de les instal·lacions per un període de 20 anys, sent els accionistes Govern, FEDA, Tratamientos de Residuos, Cespa, Novergie, Estudios Montajes y Tendidos Eléctricos, Vallsegur, Treballs Públics Daniel Armengol i Empub, amb un capital social de 6,5 milions d’euros, establint el valor de l’acció a 6.500€ aproximadament. El cost de construcció s’estableix en 93 milions d’euros, molt per sobre del què s’havia determinat inicialment. El forn es dissenya per a un volum de població de 100.000 habitants provocant les ires de les associacions ecologistes.

Del 2005 al 2009 continua governant el PLA i s’adopten decisions com l’adquisició del 29% del capital de CTRASA als socis andorrans, pagant 1,9 milions d’euros mitjançant un crèdit extraordinari al qual s’oposa frontalment el PS.  Les accions les adquireix FEDA. Mentrestant, se signa un conveni de trasllat de residus amb Espanya que deixa la porta oberta a una futura importació de deixalles. Al 2006 el Govern demana un altre suplement de crèdit de 6 milions d’euros per pagar el sobrecost de les obres de construcció del forn incinerador també amb l’oposició frontal del PS. Així, pel cap baix, al 2006 el forn ja ha costat 53 milions d’euros.

No és fins el 2009, amb el PS al poder,  que s’encarrega una auditoria per valorar l’estat financer del forn incinerador. Els ministres competents exigeixen als socis andorrans el retorn d’una part dels beneficis obtinguts per la venda de les seves accions en considerar que estaven sobrevalorades. Els accionistes andorrans presenten una querella criminal per calumnies contra els dos ministres socialdemòcrates, querella que ha estat arxivada recentment pel Tribunal Superior. Els exsocis ara acudiran al Tribunal Constitucional.

Mentrestant, el PS porta els socis minoritaris (CESPA i Novergie)  als tribunals per incompliment del contracte de serveis amb CTRASA, unes demandes que no han quedat encara dirimides per la justícia .

Ara el Govern de DA decideix posar punt i final al conflicte i comprarà per 3,8 milions d’euros el paquet d’accions de CESPA i Novergie, passant d’aquesta manera el capital a ser 100% públic (FEDA i Govern). Per fer-ho, 1,1 milions sortiran de la caixa d’inversions de la companyia parapública elèctrica i la resta, dels beneficis d’una altra parapública: Andorra Telecom. L’argument és permetre impulsar els projectes de FEDA a la zona i gestionar públicament una instal·lació que hauria d’haver sigut de l’Estat des de l’inici.

El tancament del procés és, a totes totes, una mala operació, fruit d’un cúmul de despropòsits i un exemple més de la mala gestió en l’administració de la cosa pública.

Diuen alguns dels què en van tenir alguna responsabilitat que el 2002 era difícil preveure la crisi econòmica que ens va afectar deu anys després com per arriscar-se a fer un forn petit com l’anterior, de seguida obsolet i contaminant. En canvi les associacions ecologistes i el propi PS advertien que la planta, tal i com estava dissenyada, estava sobredimensionada, com s’ha demostrat posteriorment. Ningú no tenia la bola de vidre però està clar que per a alguns va prevaldre altres coses que l’interès general.

I ara m’encomano a les responsabilitats polítiques: el PS va fer el què calia quan governava si va trobar indicis d’irregularitats en la gestió però ho va fer molt tímidament. Només va portar el contracte de serveis dels socis minoritaris a la justícia i no va anar més enllà. No podia, no volia, o encara restava molt present les crítiques de judicialitzar la política per les querelles criminals contra dos exministres presentades al seu dia.

Segueixo amb el PS perquè, ara a l’oposició, no ha anunciat encara què farà davant l’arxiu probable de la causa contra els socis minoritaris que gaudien d’un contracte blindat sobre uns serveis que encara no ha quedat demostrat que es prestessin, ni contra el sobrecost de 5 milions d’euros per la reducció de capital de CTRASA.

Que el govern de DA vulgui donar carpetàs al tema del forn i posar punt i final als conflictes no ho comparteixo i menys encara que els beneficis de serveis públics com l’electricitat i les comunicacions es destinin a pagar deutes del passat i no pas a millorar les condicions dels usuaris actuals, molt afectats per la crisi i els quals agrairiren reduccions importants en les respectives factures. Però em preocupa molt més que sigui amb la impassivitat de l’oposició la qual ha estat sempre contrària a un claríssim pelotàs. Que les coses en aquest país s’aixequin a mitges quan paguem tots a escot genera molta indignació.

I em porta a pensar alhora en la necessitat d’una llei de responsabilitat política que eviti repetir els mateixos errors, voluntàriament o involuntàriament, errors que ens costarà a tots plegats una milionada. Igualment, crec que ja urgeix la creació de la fiscalia anticorrupció perquè no cal només no ser-ho sinó a més, no aparentar-ho.

Anuncis
Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: