Skip to content

Senyor Ban

Abril 5, 2013

Ban Ki-moon

Senyor Ban. Benvingut. Com míster Marshall. El primer no andorrà de l’era moderna que s’ha dirigit des de la tribuna d’oradors al Consell General. Amb breus frases en català. Un dia històric. Un dia memorable. Com aquell 28 de juliol de 1993 quan sentíem parlar en català al sí de l’Assemblea General de l’ONU, en el moment que Òscar Ribas Reig com a cap de Govern va pronunciar el discurs d’ingrés d’Andorra al concert internacional de les nacions per excel·lència.

Vint anys. Una constitució. Moderna per alguns, desfasada per a d’altres. Vint anys de resolucions de Nacions Unides sobre Andorra: en matèria de drets humans, de drets econòmics i socials, en matèria d’igualtat, de paritat, de cohesió social. I d’avortament. Sí. També d’avortament.

En aquests vint anys, l’ONU ha examinat el desplegament de la nostra Carta Magna i especialment el compromís adoptat amb la signatura de la Declaració universal dels drets humans.

Hem assistit a l’obertura de l’assemblea general, hem participat en resolucions importants però també ens hem inhibit en d’altres. El nostre vot, igual que el de països com Rússia o la Xina. Efectivitat, poca. Però ser-hi ja és molt. Alguns critiquen la despesa que comporta. D’altres qüestionen que el cap de Govern actual no hi hagi anat ni un sol cop. Fet i fet, qui no qüestiona l’ONU? A Somàlia, als Balcans. Però per ara no hi ha cap altre organisme que permeti la pau mundial. Una pau tutelada pels poderosos, de mitges tintes; una pau tímida, fràgil, poruga. Una pau amenaçada. Per Corea del Nord però també pels Estats Units, callant la boca intencionadament davant els cops d’Estat a l’Argentina o Xile però boicotejant Cuba.

Senyor Ban. No li hem pogut preguntar sobre la despenalització parcial de l’avortament, ni per d’altres drets civils, humans, com les restriccions a l’accés als drets polítics. Ja sabem que l’agenda és apretada i també que hi ha temes interns de difícil valoració. Interessava més sortir a la portada de la BBC que a la dels diaris interns, i està clar que sempre es reserva una declaració important a les visites de caràcter històric. I és que el món està fatal. Ho diu tothom. La crisi global, les amenaces globals, la venda globals d’armes, la corrupció global i la globalitat de tots els mals que ens afecten com a humans dèbils davant el poder.

Tendim a pensar-nos que som el melic del món. Tendim a pensar que els nostres problemes són més grans del què realment són.

Fa falta que vingui un secretari general de Nacions Unides a dir-nos que podem ser el què volem ser, que tenim capacitat suficient per abanderar lluites com la del desenvolupament sostenible, la paritat (política, perquè real no serà en tant que la dona no pot decidir sobre la seva pròpia sexualitat), l’educació, la interculturalitat. Si, és cert, tenim valors molt important a exportar. Valors que ens han servit per construir el què avui som i que ens han ajudat a sobreviure.

Llàstima que no tothom ho hagi pogut sentir de viva veu. Llàstima que la seguretat hagi servit d’excusa per no exposar-se als ciutadans. M’hagués agradat més veure’l passejar per carrers i botigues que tancat en búnquers oficials.

Però torni. Torni quan vulgui. A ser possible abans de vint anys.

Advertisements

From → Uncategorized

2 comentaris
  1. Molt bé. Però això s’avisa.

  2. Doncs això mateix.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: