Skip to content

Escoles

Mai 16, 2013

cole

Quan visitava escoles per triar a quina d’elles portaria la meva filla, alguns i algunes em van recomanar que evités les escoles espanyoles perquè hi acabava tota la púrria (si per púrria entenem l’obligació d’un sistema públic d’ensenyament d’acollir els immigrants acabats d’arribar, alguns amb una llengua totalment diferent a l’espanyola o catalana; els fills de retornats; els nens de famílies desestructurades o monoparentals o la canalla d’espanyols acèrrims).

Tinc per costum comprovar en primera persona allò que es comenta, de no deixar-me portar per les sensacions dels altres ni per conceptes preestablerts. Així, doncs, vaig visitar tots els centres, vaig parlar amb totes les direccions i amb professors si tenia l’oportunitat, vaig assistir a algunes classes, i a tot arreu vaig comprovar que la feina es feia més que correctament i que arreu el clima era òptim.

Si no vaig triar el sistema espanyol (com tampoc vaig triar el francès; el confessional estava descartat per conviccions personals) va ser per dues raons: per la convicció i creença en el sistema educatiu propi, i pel desenvolupament curricular de l’escola andorrana especialment en matèria lingüística. Ni per origen dels alumnes, ni per idioma preferent, ni per la situació del centre, ni per la qualitat de les seves instal·lacions, ni per la distància a casa. Però respecto profundament qui tria una escola per alguna de les raons que acabo d’esmentar. Totes són vàlides. L’important és poder escollir.

Em preocupa força que el sistema educatiu espanyol desaparegui. Estem vivint un desmantellament progressiu d’aquest sistema, lent i sobretot silenciós, cosa que em preocupa encara més.

Fa pocs dies es va convocar davant l’ambaixada, coincidint amb la vaga educativa espanyola, una concentració contra les retallades a la que van assistir poc més de 30 persones. 30 persones sobre una comunitat educativa de milers d’afectats és una xifra ridícula que demostra que a part de quatre pares i quatre mestres, que desaparegui el sistema educatiu espanyol importa molt poc a ningú.

Escolto amb estupefacció les declaracions de l’ambaixador espanyol i el Govern andorrà al voltant del progressiu desmantellament de les escoles espanyoles al país. Estupefacció perquè uns i altres, autoritats espanyoles i andorranes, creuen que és un “mal menor” (vista la greu situació econòmica espanyola) que un sistema educatiu, implantat a Andorra fa un segle, acabi en un sol centre, amb molts menys alumnes, concentrat en l’àrea urbana, perdent tota la seva essència (proximitat i integració), acabant com a reducte, incomplint així el conveni educatiu, tot plegat exclusivament per raons econòmiques. I aplaudint que aquesta dràstica reducció de centres, d’alumnes i de professors signifiqui un estalvi a les arques públiques de dos milions d’euros anuals.

Sembla que des d’Andorra poc es pot fer per defensar el què recull el conveni. Poc importa la riquesa educativa de la que tan presumim. Poc importen els pares i mares, els nens i les nenes, enviar a l’atur uns quants professors i mestres o el paper que aquest sistema ha mantingut i ha de mantenir en la nostra petita comunitat davant la fredor dels números, davant els objectius del dèficit.

Sembla alhora que sigui irremeiable, indubtable i comprensible. I no. Em nego a creure que retallar en educació sigui la solució als problemes de cap Estat. Ni per ràtios, ni per comoditats. Perdre escoles a Andorra significa perdre en formació de futurs ciutadans.

Em pregunto si el Govern andorrà actuaria amb la mateixa -escassa- contundència davant França si tanquessin els seus centres al país. Em pregunto si el Govern andorrà no s’ha plantejat un canvi de model de finançament dels centres educatius en funció de la tasca que desenvolupen i del seu perfil.

Egoistament acceptaria de bon grat que l’executiu no pagués ni un euro a cap sistema que no fos l’andorrà que per això és el nacional i és al què hi porto la meva filla. Però no ha de ser així. Hem de poder mantenir la riquesa educativa, les possibilitats de triar en funció de les conviccions personals. Hem de poder oferir als nostres fills l’opció d’un futur ampli ja que estem en un país petit i potser no tots hi tindran sortida.

No se m’acut millor inversió que en educació. I menys en un Estat com el nostre en el què encara no hem trobat petroli.

Advertisements

From → Uncategorized

6 comentaris
  1. Per tal de ser pràctics, Marisol, jo el que faria son gestions prop de la Generalitat per tal de que les escoles espanyoles que desapareguin siguin substituïdes per escoles catalanes… Com bé saps, el cos de funcionaris d’ensenyament català i de mestres de les escoles i instituts catalans és propi de la Generalitat, i separat del cos funcionarial espanyol d’ensenyament, i seria molt positiu que Catalunya tingués escoles a Andorra, en comptes de les que ara té Espanya. Sobre tot hi guanyarien els nens, en qualitat educativa.

    • No es fa perquè el sistema educatiu andorrà potencia obviament el català i serien sistemes molt similars. A Andorra a més hi ha moltes comunitats i molt nombroses que tenen el castellà com a llengua principal i també se les ha de respectar. I en tot cas, no es pot dir que la qualitat de l’ensenyament espanyola a Andorra hagi estat dolent o ho sigui. Durant molts i molts anys ha format molts i molts andorrans amb resultats excel·lents.

      • Espanya, en tot cas, s’ha de preocupar dels seus nacionals. Ara be, el problema és econòmic. Per una absurda llei, a una escola espanyola a l’estranger tots han de ser funcionaris espanyols, i a més, per estar “destinados” a l’estranger, cobren exactament EL DOBLE que el que cobrarien a Espanya. Aquest sistema que no distingeix entre una escola espanyola a Andorra i una escola espanyola a Beijing (d’aquí la qualificació d’absurda) fa que en la pràctica un alumne espanyol a Andorra costi el doble que qualsevol altre a Espanya. De ben segur que la Generalitat faria més racionalment, i aquests costos serien més moderats. No sé si el sistema andorrà i el català serien molt similars (potser en qüestió lingüística si), però en tot cas, a nivell d’homologació de títols, Unió Europea, etc. sí que convindria que la Generalitat tingués una o dues escoles i un institut a Andorra, i t’asseguro que molts funcionaris d’Ensenyament de la Generalitat estarien encantats de treballar a Andorra.

      • És un plantejament ben acceptable, Xavier. Però insisteixo en el rerefons del post: retallar en educació, sigui quin sigui el sistema, és un gravíssim error que a futur es pagar car.
        Abraçadades.

  2. marcuen permalink

    Jo em pregunto que passarà amb la escola espanyola si Catalunya assoleix la independència i si té a veure en aquest tema i no només es tracta de crisi i retallades.
    M’ha agradat molt l’artícle i també l’aportació de’n Xavier Cendra.
    Salutacions 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: