Skip to content

L’excusa de la crisi

Juny 12, 2013

Image

La crisi està servint d’excusa per a moltes coses: per acabar amb l’estat del benestar (“hem viscut per sobre de les nostres possibilitats”), per desmantellar els serveis públics (“sobren hospitals, aeroports, trens, escoles, televisions i ràdios públiques”), per reduir els sous (“no som competitius”), per baixar les pensions (“són insostenibles”), per augmentar l’edat de jubilació (“el sistema fa fallida”), etc.

Se’n diu “socialitzar les pèrdues”. No és sostenible el nostre model social, no és sostenible la nostra administració perquè no hi ha prou recursos. Ens “rescaten” (quin eufemisme!) a canvi d’aplicar polítiques d’austeritat perquè “no arriba per a tot”. En canvi ningú no diu com ingressar més ni de quina manera, ni  s’obliga a que els impostos siguin justos i equitatius o en què i com repartir els recursos públics.

La “troika”, aquesta triangulació pseudomaquiavèlica que diu als països membres de la UE què han de fer i què no en funció de l’ajuda que presta (cal remarcar el concepte “préstec” perquè res no és gratuït), colla els estats més febles i afectats per la crisi, i en canvi res no diu, sota l’excusa de no intervenir en la “sobirania” (quin altre eufemisme!), dels països que han decidit, per exemple, tancar de sobte la ràdio i televisió públiques per reduir la despesa, o pujar l’IVA fins ofegar encara més les malparades economies domèstiques d’una classe mitjana en perill d’extinció.

I per què la ràdio i televisió públiques? Perquè la decisió no és econòmica. És política. Podria ser l’exèrcit. O les subvencions als partits polítics. Però no: es desmantellen lentament els serveis públics fonamentals per al desenvolupament democràtic d’una societat. Sap el Govern que pren aquesta decisió que posa així en risc la pluralitat informativa, un dret fonamental, i que a la vegada posa en dubte la necessitat de QUALSEVOL servei públic? Sí ho sap! I tant que ho sap!

S’obre així la caixa dels trons: altres govern també decidiran tancar o privatitzar un instrument fonamental en la informació dels ciutadans, la formació i l’educació ja que ningú més que els ens públics poden oferir determinats continguts.

Els grecs, els primers afectats per la decisió de tancar els mitjans públics, seran des d’ara més pobres no únicament en matèria econòmica sinó també cultural, formativa, en llibertat d’expressió i d’opinió.

Hi ha qui pensa que la televisió pública només és un instrument al servei del poder. Però no pensa en com evitar-ho. I per tant accepta com a mal menor una situació que afecta la seva qualitat democràtica. Perquè un desmantellament progressiu, sistemàtic, dels serveis públics que atenen en igualtat de condicions totes les persones generarà més exclusió social, potenciarà les diferències socials, ja molt marcades. Es perdrà per tant un concepte fonamental, el d’igualtat. I ningú que no sigui considerat igual podrà ser lliure. Per arribar a una societat en la què un vot valdrà més que un altre.

La crisi és l’excusa. No és l’economia. És la política. I res no és casual.

Advertisements

From → Uncategorized

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: