Skip to content

IRPF

Juliol 9, 2013

declaracion_ahorrar_impuestos

L’Impost de la renda de les persones físiques (IRPF) entrarà en vigor a Andorra l’1 de gener del 2015. I la previsió de recaptació se situa, anualment, entre 15 i 20 milions d’euros. Una xifra baixa si es té en compte el què s’ingressa per d’altres conceptes com, per exemple, les taxes del tabac que supera els 100 milions.

Si bé és cert que no són xifres equiparables perquè unes graven el consum i altres les persones físiques residents al país -i en el consum hi comptem els 7 milions de visitants que rebem anualment-,  tot i així la recaptació per IRPF prevista pel Govern em sembla ridícula.

Així, doncs, l’aplicació de l’IRPF obeeix a una operació d’imatge de cara a l’exterior, de  país homogeni fiscalment amb  l’entorn, que no pas a una clara voluntat de redistribució de la riquesa i d’aplicar un sistema fiscal just i equitatiu.

Que l’IRPF signifiqui al topall més alt un 10% de retenció em sembla un insult per a aquells que passen dificultats. Perquè si bé per sota dels 24.000€ anuals nets no s’haurà de declarar IRPF, cal dir també que els patrimonis queden fora de qualsevol tribut i que no és el mateix contribuir sobre un sou de 24.000€ que per un de 100.000€. Els que guanyen 100.000€ ja poden felicitar el ministeri de finances. Enlloc del nostre entorn paguen tan poc d’IRPF.

Per tant, el nou impost l’acabaran pagant els estalviadors i molt especialment els assalariats. I ens podrem trobar famílies que amb prou feines arriben a final de mes pagant un 5% d’impost sobre la renda i grans fortunes que pagaran el mateix, i amb molta sort, perquè tots sabem que hi ha molt rendista sense sou atribuït ni cotitzant a la CASS, entitat encarregada de fer la retenció.

Per tant,  l’IRPF com a concepte es desvirtua perquè es desvirtua la seva essència: que els què més tenen, paguin més, contribuint així al repartiment de la riquesa i al desenvolupament de l’Estat.

De fet, que les retencions es facin via CASS i bancs no permet un principi bàsic en l’aplicació de l’IRPF com és el de declarar tots els béns, el patrimonial inclòs, i tributar  per tant sobre el que es té de manera esglaonada: qui més en té, una base superior; qui menys, inferior o nul·la.  Es tira, per tant, pel dret, perquè  no estem preparats per assumir el què significa la posada en marxa d’un IRFP amb totes les seves conseqüències (el departament de Tributs està desbordat amb els nous impostos; li manquen clarament recursos).

És justament perquè la retenció serà baixa que s’han creat ben poques deduccions: per cada fill menor de 25 anys, per discapacitats  o persones grans a càrrec i per la hipoteca. Menció a part mereix la desgravació per plans de pensions que -atenció!- és substancialment superior a la deducció per fills, el què em sembla un autèntic despropòsit.

Sí o sí ens tocarà pagar  als mateixos de sempre en una situació econòmica complicada.

La mesura no és econòmica, deia el ministre de finances a la presentació del projecte de llei. Efectivament. És plenament política. I de marcada orientació política, per cert.

Advertisements

From → Uncategorized

8 comentaris
  1. Ets de les que ho vol tot, i ara mateix, eh? Tranquil•la, tot arribarà. Fa 10 anys qui hagués dit que a Andorra hi hauria IRPF l’haguéssin pres per boig.

    Ah, i espero que pel Referèndum també siguis igual: tot i de pressa!

    • El referèndum? Quin referèndum?
      Voler-ho tot i de pressa? O m’he explicat malament o no m’has entès. Si per “de pressa” entenem 25 anys de retard, tu mateix. Si per una aplicació més equitativa és voler-ho tot, no coincidim en l’objectiu de les demandes.

      Gràcies per comentar Xavier.

  2. De Referendum, amb majúscules, només n’estem esperant un. M’oblidava, però, que tu ja no ets espanyola. Ha sigut un lapsus mentis. I sí, això de l’IRPF fa anys que alguns ho esperaven, però també n’hi ha molts que esperaven que no arribés mai. La història té els seus ritmes, i el que està passant a Andorra aquests darrers anys, quan s’analitzi amb perspectiva, es veurà com un ferm camí cap a la consolidació d’un estat modern, més just i igualitari.

    • No, ja no soc espanyola (vist el què hi ha, crec que ha estat una bona decisió). Tens raó: sempre s’ha intentat que l’IRPF no entrés mai en vigor. Però ja posats, no costava res fer-ho millor. Total, sempre hi haurà qui no el vodrà!

      • No pateixis gens, que quan l’estat necessiti més recursos apujarà l’IRPF i aleshores es farà més progressiu. Ha passat a tots els països on s’ha implantat. I sempre queda bé allò d’apujar impostos “als més rics”. Temps al temps…

  3. Estic totalment d’acord amb tu Marisol. De fet, m’has aixafat els dos titulars que tenia previstos per comentar el format d’IRPF pel què s’ha apostat finalment: ridícul i injust.

    • Vaja, Yvan! No pretenia aixafar-te cap argument! Sempre pots donar la teva visió. Resultarà del tot interessant. Moltes gràcies per comentar i per compartir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: