Skip to content

El discurs del rei

Setembre 10, 2013

pict6018

Tenim la singularitat de ser un coprincipat parlamentari amb un cap d’Estat bicèfal conformat pel president del país més laic del món i per un bisbe catòlic que designa la Santa Seu.

Si bé tradicionalment l’equilibri que ha propiciat la presència del bisbe davant les hordes invasores ha contribuït a construir el què som al llarg de la història, avui és més un escull que un benefici en la demanda ja generalitzada de major progrés social.

El bisbe, a més, darrerament patina amb massa freqüència en els seus discursos i entrevistes perquè, segons diuen els experts en temàtica eclesiàstica, postula per ocupar el càrrec d’arquebisbe i cardenal de Barcelona i, malgrat que els designis de Déu són inescrutables, el cert és que tot suma. Fa pocs mesos ja va relliscar en declarar en una entrevista televisada a Catalunya que els fills de les parelles homosexuals podrien patir seqüeles psicològiques imprevisibles; i diumenge en assegurar que Déu estava per sobre de lleis i parlaments.

L’homilia de Meritxell s’està convertint en els darrers temps en un discurs de clar contingut polític. I una bona plataforma de difusió. Des de fa temps la croada catòlica contra l’avortament és la principal bandera dels sectors més ortodoxes de l’església  -justament els què manen i comanen- malgrat n’hi ha molts altres (la teologia de l’alliberament per exemple) que no hi estan d’acord o ho estan amb matisos.

Està clar que a l’homilia d’un diumenge de Meritxell el bisbe ha de dir el què ha dir. El problema és que no és una homilia qualsevol. De fa temps la diada, malgrat tenir un discurs de pur contingut polític a Casa de la Vall, es trasllada al santuari, per tradició i per devoció, i allà s’hi barreja tot: fervor religiós, fervor patriòtic, fervor polític i fervor per veure qui la diu més grossa per captar els focus d’atenció mediàtica.

De fet, el bisbe manté molta presència entre els feligresos al llarg de l’any (celebracions diverses, confirmacions, visites, etc). És un bisbe jove i molt actiu -a favor seu, pròxim i simpàtic- però el cert és que cap d’elles capta l’atenció de la premsa i per tant dels ciutadans. És així des que ha deixat de tenir poder de decisió directa sobre el poble. Per tant li queden dos actes per destacar-se’n: la diada de Meritxell i els discurs de Nadal al Palau Episcopal. I no ens enganyem: això de la discreció (o no) també va a caràcters.

El Bisbe, com tot personatge públic, necessita presència mediàtica. Si l’homilia de Meritxell fos una de qualsevol, no deixaria de ser això: una homilia qualsevol que no recolliria ningú. Però no és una homilia qualsevol en tant que al santuari es donen cita totes les autoritats del país.

Per aquesta raó el discurs del príncep bisbe ha de ser d’alt contingut polític, confonent el seu càrrec amb el de servidor de l’església, barrets que no pot separar (o no vol).

Però aquesta és una arma de doble fil perquè deslegitimar el què és indubtable, acotar el discurs cada cop més a l’ortodòxia catòlica, no separar entre els deures de bisbe i els deures d’un cap d’Estat en un país democràtic, està causant cada cop més rebuig social. Alhora, el bisbe s’allunya dels postulats de l’actual papa Francesc més obert a la separació entre església i Estat.

No obstant el copríncep episcopal té clar el seu paper. El remarca a la perfecció. El què caldria saber és si compta amb el suficient suport popular per mantenir una doble funció cada dia més anacrònica.

No ens enganyem: la nostra situació no s’allunya de les crisis de les monarquies europees en general; el dubte que genera el manteniment de les tradicions vers la modernitat especialment quan aquestes tradicions no permeten avançar els pobles i progressar; i tot amanit amb un desprestigi generalitzat de l’església catòlica arreu.

Advertisements

From → Uncategorized

2 comentaris
  1. Marc permalink

    Molt bé Marisol, has dit grans veritats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Vermut & Periodisme

L'àgora dels periodistes del s. XXI

Conferenciante's Weblog

un diario de conferenciantes y sus conferencias

El bloc dels verds

Bloc oficial del partit dels Verds d'Andorra

Aratosperdidos

Un cuaderno con pocas pretensiones...

··|Artur Homs···>>

Tecnologia y Montaña

El Periscopio

por Rosa María Artal

Ulleres progressives

per mirar-se el món de prop, però amb la distància necessària...

Economistas Frente a la Crisis

El pensamiento económico al servicio de los ciudadanos

Els Nous Pobres

No ens fa vergonya explicar que som pobres, perquè aquesta condició, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells.

Els meus discos

Un repàs personal a la meva col·lecció de discos.

mariblocfuentes

Bloc d'analisi polític, comunicació i periodisme

Mirando de soslayo

Hay dos palabras que te abrirán muchas puertas: Tire y Empuje - Les Luthiers

Blog de Roger Vilalta

una aproximació als mitjans de comunicació

Habrá que hacer algo

Un blog de periodismo y otras cosas. Por JOSÉ LUIS SASTRE

Cercle Gerrymandering

Política per a iniciats

El Cau del Llop

A la cerca de valors

A trenc d'alba

Otro sitio más de WordPress.com

El ventanuco

Aquí se escribe poco o mucho. Pero no de todo.

The WordPress.com Blog

The latest news on WordPress.com and the WordPress community.

%d bloggers like this: